Terrassa homenatja Soler Serrano, veu de la solidaritat en les riuades

L'alcalde ha inaugurat el Memorial de la Riuada i un monòlit dedicat al comunicador, en una zona verda entre l'avinguda del Vallès i el carrer de Cantàbria, a tocar de la riera de les Arenes

Albert Prieto
23 de setembre del 2012
Pablo Gómez i Pere Navarro, davant del monòlit dedicat a Soler Serrano.
Pablo Gómez i Pere Navarro, davant del monòlit dedicat a Soler Serrano. | Albert Prieto
Pablo Gómez i Pere Navarro, davant del monòlit dedicat a Soler Serrano. Foto: Albert Prieto

La cantonada de l'avinguda del Vallès amb el carrer de Cantàbria té des d'aquest diumenge un espai per recordar la riuada de l'any 1962, el Memorial de la Riuada. Al seu costat s'ha inaugurat un monòlit en homenatge a una de les persones que més van fer per ajudar després de la tragèdia, el radiofonista Joaquín Soler Serrano.

En l'acte d'inauguració, seguit per molts veïns i veïnes i nombroses autoritats de Terrassa i d'altres municipis, s'ha lliurat una placa commemorativa a Pablo Gómez, un dels pilars del moviment veïnal, per commemorar el moviment veïnal que va néixer a la ciutat després de la tragèdia. Gómez, en la seva intervenció, ha parlat clar i català i ha demanat que es netegin les riere. A pocs metres del nou espai memorial la riera de les Arenes presenta un aspecte deixat. “Ens juguem la vida de les persones, i això no pot ser. Estic molt emprenyat, pensava que amb la democràcia això no passaria. Però diuen que no tenen un duro. Nosaltres paguem els nostres impostos”, s'ha queixat.

El secretari del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Enric Frigola, ha glossat la figura de Soler Serrano, “mort fa dos anys i dos dies” i a l'enterrament del qual “hi va anar ben poca gent”. Frigola ha volgut destacar la implicació de Soler Serrano, un dels comunicadors més innovadors del segle XX, i la seva tasca els dies de les riuades: “No va ser ni una setmana, va anar de dimarts a diumenge”. Després, les autoritats franquistes van centralitzar la gestió de les ajudes. Frigola també va fer un reconeixement a la tasca del terrassenc José Manuel Salillas, qui “va avisar Soler Serrano de la tragèdia”, i va destacar el pas del radifonista homenatjat per la ja desapareguda Ràdio Terrassa.

Al seu torn, l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, ha reivindicat l'esperit solidari dels terrassencs que es va produir durant i després de la riuada, i la solidaritat externa, com la del poble francès, que va possibilitar la construcció de l'escola França. Navarro també ha destacat la feina dels mitjans de comunicació per explicar i difondre la magnitud de la tragàdia. “Anar junts va ser molt important en aquells moments tan difícils”, ha dit. L'alcalde ha denunciat el model de ciutat dels anys seixanta, sense planificació i amb especulació.

Pel que fa a l'estat actual de les rieres, Pere Navarro ha reconegut que “són elements de perill de la ciutat” i que des de l'Ajuntament “continuarem reivindicant” perquè l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) les netegi. “Si les accions de l'ACA no són suficients l'Ajuntament de Terrassa farà de manera subsidiària la neteja de les rieres”, ha afirmat. “No podem tornar a esperar molt temps a què les rieres tornin a ser segures”.

L'acte de descobriment del monòlit ha comptat amb l'ambientació musical de la violoncel·lista Berta Planell, que ha interpretat El cant dels ocells.

L’espai Memorial de la Riuada és un monument que consta de quatre peces d’acer situades en una zona verda i que rememoren el fet tràgic del 25 de setembre de 1962, en record de tres valors que van prendre especial significat amb la tragèdia: solidaritat, associació i voluntariat.

El monòlit dedicat a Joaquín Soler Serrano és un homenatge de Terrassa a aquest radiofonista que, des de Ràdio Barcelona, va fer un programa especial i sense interrupció de solidaritat amb les poblacions que van patir els efectes de les riuades al Vallès. És obra de l’escultor Pere Puntí (Terrassa, 1943) i està realitzat amb pedra de la Sènia de dos metres d’alt. Incorpora, tallats en bronze, el rostre i les mans de Soler Serrano i un micròfon de l’època,El monument està envoltat d’un paviment de còdols en el qual s’ha instal·lat una inscripció amb el nom del periodista i de la ciutat de Terrassa. La pedra per realitzar aquesta peça ha estat cedida per la família Ros.