Marc Ferrer reivindica el paper dels bombers durant la Guerra Civil

L'historiador terrassenc va oferir una conferència en el marc de l'exposició "Catalunya bombardejada" del Memorial Democràtic

Albert Prieto
22 de setembre del 2012
Bombers de Barcelona apagant un incendi causat per un bombardeig, l'any 1938 a la Barceloneta.
Bombers de Barcelona apagant un incendi causat per un bombardeig, l'any 1938 a la Barceloneta.
Bombers de Barcelona apagant un incendi causat per un bombardeig, l'any 1938 a la Barceloneta.

La història de la Guerra Civil (1936-1939) sovint s'oblida de molts detalls, com podria ser el cas dels bombers. L'historiador i bomber voluntari terrassenc Marc Ferrer va reivindicar la tasca dels bombers catalans durant els bombardejos del conflicte, en una conferència en el marc de l'exposició "Catalunya bombardejada" del Memorial Democràtic.

"Els focs de les bombes es van apagar sols? Les víctimes es van salvar soles?", va preguntar retòricament Ferrer. L'historiador va explicar que la majoria de cossos de bombers dels anys trenta ja tenien més de mig segle de vida, i estaven consolidats en les seves ciutats. Tots, excepte a Barcelona, eren voluntaris. "Durant la Guerra Civil el model de bombers voluntaris va continuar, si bé es van semiprofessionalitzar alguns cossos", va explicar, per tenir sempre bombers en guàrdia i disponibles.

Marc Ferrer va destacar el paper dels bombers en els primers dies del conflicte, quan "molts edificis i centres de partits de dretes i principalment les propietats i béns de l'Església són víctimes de la violència anticlerical i revolucionària". Aquells dies, explica, també van haver d'apagar incendis en cadàvers de cavalls, mort en els enfrontaments. Les autoritats republicanes van deportat alguns bombers que podien ser desafectes, "molt pocs si ho comparem amb l'any 1939".

L'historiador va recordar el paper del bombers dins les Juntes de Defensa i la solidaritat amb Madrid quan la capital espanyola estava sent assetjada, i va explicar la col·laboració entre bombers de diferents ciutats catalanes per acabar amb incendis fruits de bombardejos. Algunes de les ciutats més castigades per l'aviació o la flota feixista van ser Barcelona, Tarragona, la petroquímica tarragonina, Lleida, Granollers o Badalona. Apagaven foc, rescataven supervivents, recuperaven cadàvers, apuntalaven edificis... En molts casos, els bombers es van veure saturats per la tragèdia.

Marc Ferrer va anar més enllà de la reraguarda. Quan el bàndol sublevat va aconseguir la victòria, molts bombers van ser depurats i expulsats del cos. Fins i tot hi va haver executats, com Jaume Artiola, Salvador Capafont, Josep Matias i Tomàs Nivera. "És possible que algun bomber més fos afusellat. La recerca d'investigació continua", va afegir.

L'historiador va qualificar d'admirable el comportament dels anònims bombers catalans durant la Guerra Civil en la lluita contra el feixisme.

A continuació de la conferència es va fer un homenatge a l'enginyer Ramon Perera, dissenyador i supervisor de la construcció de molts dels refugis antiaeris catalans durant la Guerra Civil.