Terrassa, la fàbrica d'estelades

Fabricació d'estelades a l'empresa Estampser Foto: Francesc Muntada

Més o menys unes 10.000 estelades l'any, de totes mides i colors. L'empresa Estampser de Terrassa ha trobat un filó i una manera de fer front a la crisi del sector tèxtil centrant bona part de la seva producció en les banderes independentistes.
L'empresa familiar, amb oficines i instal·lacions al cèntric carrer del Pantà, en un antic edifici industrial, té avui només sis treballadors, quan a les no tan llunyanes èpoques de vaques grasses havien arribat a ser 24. Tots plegats donen resposta a les comandes d'aquestes 10.000 estelades, en la seva major part amb el triangle blau. "No en sabria dir el motiu. Però la veritat és que s'ha acabat imposant per sobre del de color vermell. Potser és perquè té major tradició i és la més històrica. O potser respon a raons estètiques. Vés a saber". Qui així s'expressa és Josep Fenoy, que va fundar Estampser (el nom respon a Estampació i serigrafia) fa 25 anys. Nascut a la província d'Almeria, se sent, amb 62 anys de residència al Principat, un català més, tot i recordar sempre la seva terra d'origen. "No vaig venir jo, em van portar els meus pares".

Malgrat les relativament petites dimensions del grup, Estampser és la firma de serigrafia i estampació de banderes més important de Catalunya. I no només fan estelades.

Al costat de les quadribarrades s'hi poden descobrir tota mena de productes, des d'adhesius fins a pancartes, a més de tot tipus de peces de roba: ara mateix estan fent una comanda d'un sindicat per fer 5.000 samarretes per dur a la Marxa cap a la Independencia del proper dimarts 11 de setembre a Barcelona. També es poden veure banderes espanyoles. Mai es refusa una proposta de feina en uns moments econòmics complicats.
La demanda d'estelades a l'empresa del carrer del Pantà -una nau molt a la romana- té un origen ja llunyà. Fenoy recorda les primeres comandes importants amb els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. Abans, les peticions de la bandera independentista es podien comptar amb els dits d'una mà. Va ser llavors quan "es va voler mostrar al món l'existència d'independentistes a Catalunya. Els Jocs eren un gran aparador i les estelades es portaven arreu. Havien deixat de ser peces de balcó o de reunions de partits".

L'esclat dels jocs olímpics
Fins al 92, les banderes més demanades eren les dels ajuntaments, o les que feien referència a dates senyalades com Sant Jordi. L'esclat ha arribat en els darrers anys, i un punt d'inflexió, comenta, segurament va ser la manifestació del 10 de juliol del 2010 a Barcelona per protestar contra la sentència de l'Estatut, amb vora d'un milió de persones al carrer. Després, Estampset ha notat l'evolució de la societat catalana, cada cop més girada cap a la independència i orgullosa de lluir els seus símbols. Els darrers dos anys hi ha hagut un autèntic esclat de peticions "Després de la manifestació del proper Onze de Setembre ja veurem què passa, però se suposa que les demandes disminuiran i tornarem a una certa tranquil·litat. A més, cada cop hi ha més gent que en té".

Possiblement, la reducció d'estelades amb triangle vermell es veurà en part compensada per un fenomen nou que ha sorgit: els de les banderes vinculades als clubs esportius. Estampser ja fabrica estelades amb els colors blaugrana del FC Barcelona i amb els verds del Joventut de Badalona. Els canvis ja s'han pogut observar en l'estadi del Barça, en les seves celebracions dels títols, i en el pavelló olímpic de Badalona.

Colorants propis
Estampser, en el seu procés de producció, conjumina la mecanització amb la tasca manual i l'ús de colors de fabricació pròpia sobre una base. El material emprat és polièster cent per cent. En general, es treballa en dues mides: (en centímetres) 70 per 100 i 100 per 150, tot i que se n'han arribat a produir de 2'5 per 4 metres i més petits per sobretaules. Les estelades s'acostumen a fer en tirades de 25, o de 50 en funció de la mida. Les peces es poden distribuir una per una i ja acabades del tot o en bobines de 50 metres (unes 48 estelades). Una de les possibilitats plantejades, i que potser posaran en marxa, és obrir una botiga de venda directa a les seves instal·lacions, ubicades en una nau que recorda les velles fàbriques de finals del segle XIX i principis del XX, al costat de carrers on encara es poden veure les llambordes. El nucli urbà on se situa permet avui imaginar com era la vella ciutat industrial.