Marxa de Torxes en record dels fets del 1713 i d'Àngel Casanovas

La Marxa de Torxes, al seu pas pel Passeig. Foto: Albert Prieto

Fa 299 anys, el foc cremava i destruïa bona part de la vila de Terrassa, incendiada per les tropes invasores del borbó Felip V. Aquest dimarts, el foc de centenars de torxes ha recordat l'efemèride en una Marxa de Torxes unitària i multitudinària, que ha recorregut els carrers del centre històric amb centenars de torxes i estelades. L'acord dels partits polítics de no dur emblemes dels partits i s'ha complert, i els colors del foc i de les Quatre Barres han estat els únics que clamaven per la independència de Catalunya.

El Ball de Serrallonga de Terrassa ha obert la Marxa de Torxes a la plaça Vella. Pel carrer Font Vella i encapçalada pel Drac Baluk Astharot i una estelada gegant, la gentada s'ha dirigit fins al Convent de Sant Francesc, on en la invasió borbònica es van refugiar els vilatans de Terrassa. La marxa ha envoltat al Passeig i, en tornar a la Font Vella, encara hi havia gent que pujava el carrer.

A la plaça de la Torre del Castell-Palau, sota una Torre del Palau guarnida amb una estelada gegant, el president del Centre Escursionista de Terrassa, Francesc Muntada, ha fet el pregó de l'acte. Muntada ha recordat amb emoció Àngel Casanovas i Crespo, ferm activista per la independència mort ara fa un any. Un llarg i càlid aplaudiment ha acompanyat la veu trencada de Francesc Muntada, al qual ha recordat Casanovas com “un lluitador”. “Va lluitar per una societat més justa, més oberta, més culta, més plena”. El qui va ser portaveu de la campanya Terrassa Decideix va participar en el seu últim acte públic ara fa un any a la Marxa de Torxes del 2011. Muntada ha reproduït una frase de Pere Cardús: “Duia la torxa més alta i més brillant de tota la Marxa de Torxes”. Muntada, emocionat, ha continuat: “Amb la seva mort jo he perdut un amic, el Centre Excursionista, un col·laborador incansable; la ciutat, una persona compromesa, i el país, un lluitador apasionat. Àngel, te'n vas anar massa aviat, Nosaltres continuarem la teva lluita i acabarem la feina que vas fer. Em sap greu que no puguis veure aquesta Catalunya lliure i independent que nosaltres sí que gaudirem. Visca Catalunya lliure!”.

Francesc Muntada també ha recordat els motius de la Marxa de Torxes: la invasió, incendi i saqueig de la vila de Terrassa per part de l'exèrcit borbònic. Ha recordat que l'invasor no va trobar resistènia a la vila, “i no perquè no n'hi hagués, sinó perquè tots havien marxat a lluitar”. A Terrassa, les dones i els nens es van refugiar al Convent de Sant Francesc, on els homes de Felip V tampoc no van tenir pietat. “Tot i que no va haver-hi batalla, van fer el que fan sempre els vencedors: van arrassar la ciutat, van saquejar, van robar, van violar i van espoliar tot el que van poder”.

Un paral·lelisme entre la realitat de fa tres segles i l'actual. “En aquests 299 anys han canviat poques coses. Des de Castella es continua espoliant Catalunya, i es continua faltant al respecte a la nostra cultura, a la nostre llengua i a la nostra manera de ser”. Felip V “va instaurar la fiscalitat castellana i va prohibir la llengua catalana. Us imagineu què és prohibir una llengua? Que les persones hagin de parlar amb una llengua que no és la seva? Que hagin de renunciar la seva llengua materna? Sembla tan estúpid com insuportable”.

“Durant aquests tres segles els catalans hem intentat l'encaix amb Espanya”, ha explicat Muntada, i des d'Espanya “sempre han vetllat pels seus interessos i no pels nostres. I sabeu què? Ben fet que fan! Nosaltres hauríem d'aprendre a fer el mateix! Hauríem de deixar l'actitud de vençuts que tenim i així potser ells deixarien de tenir l'actitud de vencedors que espolien i que no respecten. Ara les coses estan canviant, com va dir Ovidi Montllor: Ja no ens alimenten molles i volem el pa sencer. I el pa sencer és que nosaltres poguem decidir el nostre futur, decidir què fem amb els nostres recursos, que poguem fer com fan tots els països i estats del món, defensar la nostra cultura. Això és feina de tots, tots tenim el nostre paper”.

El president del Centre Excursionista ha demanat complir amb el seu paper als polítics, les elits econòmiques i els intel·lectuals catalans, i ha dit que “la gent del carrer som els que més feina tenim”. “Ho estem fent molt bé”, ha dit, en referència a la celebració d'actes reivindicatius com la Marxa de Torxes, la Marxa cap a la Independència o la Diada de l'Onze de Setembre, “quan tots anirem a la capital del nostre país, Barcelona, a dir al nostre govern quin volem que sigui el nostre futur, com volem que sigui el nostre país”.

La multitudinària concentració de la Marxa de Torxes ha conclòs amb el cant d'Els Segadors.