Hirundo Maris són Arianna Savall, Petter Udland Johansen i Miquel Àngel Cordero Foto: La Torre Hirundo Maris és la denominació llatina de l’oreneta de mar i, com el seu vol nòmada que passa d’un continent a l’altre, el grup viatja entre Noruega i Catalunya, creant així els propis cants i camins que enriqueixen aquest diàleg. Cançons antigues i modernes s’abracen en el present, i la tradició ancestral d’explicar una història amb el hardingfele –el violí noruec–, les arpes històriques –la medieval i l’arpa barroca triple, i el contrabaix. Els resultats es podran veure dijous 30 d'agost al claustre del castell cartoixa de Vallparadís, a dos quarts de nou del vespre.
Hirundo Maris són Arianna Savall, veu, arpa gòtica i triple arpa italiana; Petter Udland Johansen, veu, violí hardanger i mandolina, i Miquel Àngel Cordero, contrabaix. Les antigues cançons, balades, romanços i danses cobren vida en el moment que es tornen a cantar, tocar o recitar, i esdevenen músiques noves, personals i úniques, com si, a cada persona de la terra, li fos destinat un cant o una música. És aquest amor per les músiques antigues, el que comparteixen Arianna i Petter i que els fa redescobrir un món apassionant, d’una riquesa oculta, com són les nombroses cançons tradicionals de Noruega, Catalunya i els romanços judeo- espanyols.
Chants du Sud et du Nord és un viatge que connecta la Mediterrània amb el mar del Nord. Des de temps remots existeixen aquestes rutes aquàtiques que unien el nord i el sud, i per les quals passaven els víkings de Noruega, grans nòmades i viatgers infatigables, que obrien nous camins per rius i per mars.
Arianna Savall, nascuda a Suïssa, va estudiar a Bassel i a Terrassa. Va començar a estudiar la interpretació de música antiga sota la supervisió de Rolf Lislevand al Conservatori de Toulouse el 1992. Entre 1996 i 2001 va retornar a la Schola Cantorum Basiliensis per realitzar estudis de postgrau en cant amb Kurt Widmer i arpa històrica amb Heidrun Rosenzweig. Ha estudiat arpa espanyola barroca a Barcelona amb Andrew Lawrence-King.
El seu debut com a cantant d'òpera barroca es va produir a Basel l’any 2000, interpretant l'òpera “Seriosa”, de Florian Leopold Gassman. A aquesta va seguir el 2002 una producció molt reeixida de l'òpera “Orfeo”, de Monteverdi, a Barcelona, dirigida per Jordi Savall, amb el rol d’Eurídice. Els seus enregistraments amb la família Savall i amb l'Ensemble Hespèrion XXI han rebut nombrosos premis.
Udland Johansen
Petter Udland Johansen va néixer a Oslo, on va rebre la seva primera educació vocal i instrumental. Es va graduar en la Norges Musikh, on va estudiar cant amb Ingrid Bjoner i Svein Bj/, el 1996, i a la Schola Cantorum de Basel amb Richard Levitt el 2000, on també va realitzar estudis addicionals amb el tenor Hans Peter Blochwitz. El seu repertori inclou obres de Bach, Monteverdi, Mozart i Mendelssohn, així com lieder de Schubert, Grieg, Wolf, Mahler i Brahms.
Ha estat dirigit, entre d'altres, per Rinaldo Alessandrini, Jordi Savall, Pep Prats, Christer L/, Tom i Tobias Kjellum *Gossmann. Les formacions amb les quals ha ofert concerts i ha realitzat enregistraments inclouen Sagene Ring, Capella Antiqua Bambergensis, Pratum Musicum, la Morra, Ferarra i Lucidarium. Juntament amb Christer L/ i Mark B. Lay, ha fundat el trio vocal Pechrima.
Miquel Àngel Cordero, músic multidisciplinar, és contrabaixista titulat superior pel Conservatori del Liceu de Barcelona i per l'ESMUC en Jazz i Música Moderna en l'especialitat de contrabaix i baix elèctric. Ha realitzat els seus estudis amb el mestre Ferran Sala i classes magistrals amb Wolfgang Güttler, Thomas Martin, de clàssica, i Cristian McBride, de jazz. Ha col·laborat amb diverses formacions orquestrals i ha acompanyat cantants i artistes com Lídia Pujol, Marina Rossell, Alfonso Vilallonga, J.M. Serrat, Laura Simó, Carme Canela, Noah, Miguel Poveda, Joan Isaac, Luis Eduardo Aute, Eduard Iniesta, Sílvia Pérez Cruz o Arianna Savall. Actualment és professor de Grau superior al Taller de Músics de Barcelona.
El castell del paradís
El castell cartoixa de Vallparadís és un edifici original del segle XII que es va convertir en cartoixa els segles XIV-XV, quan es van configurar la sala capitular, el claustre i la capella. Fou restaurat durant els anys cinquanta i des del 1959 ha desenvolupat usos museístics. El castell conté la sala d'exposicions temporals del Museu de Terrassa i l'exposició permanent que mostra, cronològicament i a partir d'elements del patrimoni moble local, l'evolució del territori i l'ocupació humana de Terrassa i la seva comarca.
La notícia més remota referida a la construcció d'una fortificació prop del torrent de Vallparadís -denominació que prové de l'antiga Vallis Paradise o Vall de Paradís que apareix en la documentació medieval- data de principis del segle XII. Berenguer Sanlà i la seva esposa, Ermessenda, adquiriren per compra al comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, la propietat, on van construir la seva residència senyorial fortificada, que dominava el territori de la quadra de Vallparadís.