Joan Antoni Quesada, intendent de la Policia Municipal de Terrassa Foto: J.M.O. Joan Antoni Quesada, de 52 anys, és l'intendent de la Policia Municipal de Terrassa. L'any 1983 treballava en una empresa de Cornellà de Llobregat, en temes de comptabilitat. Amb només 14 anys -eren temps de franquisme tardà- ja hi era. El seu lloc de feina es deia "aspirant a administratiu". En el fons, un becari.
Uns amics li van comentar llavors la possibilitat d'optar a places de policia a l'Hospitalet de Llobregat. Amb alguns dubtes, va apuntar-s'hi. I quan va veure la cua, inacabable, per fer la primera prova va estar a punt de recular. Hi havia 2.000 persones a les llistes. Al final, als amics, no els va anar massa bé i ell va aprovar. A l'Hospitalet va ser-hi fins al 1987.
Gairebé és policia de casualitat? Si més no, no va tenir-ne la ferma vocació des de la infància.
Però un cop a dins la feina em va començar a agradar i em vaig enriquir molt personalment parlant. Així, i ja convençut que ser policia era el que volia, el 1987 me'n vaig anar de cap de cos a Salt, on vaig romandre-hi cinc anys. Després vaig baixar al Prat.
I el salt a Terrassa és fruit també, potser, d'aquelles casualitats de la vida?
Recordo que veia Terrassa com una cosa molt gran. Però un altre cop em va convèncer un amic i vaig fer la passa. Em van fer l'entrevista i suposo que vaig convèncer els responsables municipals més que altres candidats.
Com era aquella Terrassa i com és ara, policíacament parlant? Hi ha hagut molts canvis?
S'han viscut canvis urbanístics, migratoris... Tots molt interessants. El teixit social de Terrassa ha anat creixent, i al meu parer és el que ha permès tenir una ciutat més o menys cohesionada. També vaig veure i viure el tram final de la Policia Nacional i el relleu pels Mossos.
Més o menys perillosa que fa uns anys?
Jo venia del Prat de Llobregat, amb un barri que es deia Sant Cosme molt i molt complicat, amb problemes d'heroïna. A l'arribar a Terrassa em semblava una ciutat tranquil·la.
Amb el pas del temps va descobrir que potser no era tan tranquil·la?
La ciutat ha anat canviant. En el moment d'arribar aquí érem 40 policies, ara en som 227. A mesura que augmentes la plantilla tens la possibilitat d'obtenir molta més informació i més acurada. Els canvis viscuts a Terrassa han estat positius.
I com es millora la seguretat?
Jo crec que amb la cohesió. Les dades són les dades, fredes, però darrere de les persones hi ha sentiments. La sensació de seguretat, alta o baixa, és molt subjectiva i depèn de cadascú.
La droga és un problema, la immigració és un problema?
No veig que la immigració sigui un problema. El que sí que és un problema en matèria de seguretat és la manca d'oportunitats, la pobresa. Ha fet més la renda mínima d'inserció que no pas les presons. Ho tinc claríssim.
Per quina raó?
Perquè a mesura que pots subministrar una renda a unes persones determinades aconsegueixes garantir les necessitats vitals bàsiques, tot i que les xifres siguin mínimes.
Hi ha en aquests moments barris terrassencs més complicats que d'altres?
Penso que està tot molt repartit. No en destacaria cap.
Hi ha molta violència, molta droga ara mateix, grups organitzats..?
Hem tingut alts i baixos. Fa cinc o sis anys vàrem entrar en contacte amb les bandes llatines, però van arribar les primeres reagrupacions familiars i la situació es va reconduir, amb ajut d'assessors externs. Eren molt territorials, centrades a l'entorn de discoteques molt concretes. Darrere de les últimes baralles al carrer no hi ha un component d'antagonisme de bandes. Trobem més elements relacionats amb l'alcohol i la gelosia. Coses d'aquest estil.
Diria que està controlat?
El tema de les bandes, el tenim força controlat i tenim un flux constant d'informació amb policies d'altres localitats. També es va fer una gran tasca amb la Comissaria de la Policia Nacional per dos líders molt potents de dues bandes. Treballem amb la prevenció.
Terrassa és, doncs, en general i amb les excepcions que calguin, una ciutat tranquil·la?
En el món en què vivim, la seguretat absoluta no hi és. Comparat amb altres ciutats, la resposta seria sí, i comparat amb EUA no cal ni parlar-ne. És cert que hi ha molts furts, però no es caracteritzen per la violència. Això no vol dir que no passin coses.
Com a cap de la Policia Local, té alguna preocupació especial?
Ja ho he repetit, la cohesió social, però també la manca de recursos, la falta d'oportunitats del jovent, l'atur, la gent que remena contenidors... La situació podria derivar cap a episodis de violència. S'ha de vigilar. I em preocupen els accidents de trànsit a la ciutat, i les implicacions en diversos de motoristes i vianants. Les xifres són importants, i alguns són greus i amb morts.