Pa d'abans en un forn futurista

La fleca Alavedra ha substituït el cremador de gasoil per un de biomassa, més ecològic, més econòmic i que recupera un pa cruixent com si fos fet amb llenya

per Lluïsa Tarrida, 18 d'agost de 2012 a les 19:32 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 d'agost de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Ortiz i Alavedra asseguts al forn que funciona amb biomassa. Foto: Lluïsa Tarrida


De la llenya al gasoil, i del gasoil al pellet. Aquesta és la transformació que ha patit el forn de la fleca centenària Alavedra, ubicada al carrer de Pau Casals, i que és l'única fleca del casc antic de Vacarisses en què fabriquen ells mateixos el pa. Podria semblar un canvi sense importància però en té molta tant per a Martí Alavedra, propietari de l'establiment, com per a Josep Maria Ortiz, l'enginyer i assessor que ha dut a terme el projecte, i els defensors de les energies renovables. El canvi el van fer el passat 23 d'abril i, de moment, es mostren molt satisfets del resultat.

A Catalunya, segons el també vacarissenc Josep Maria Ortiz, no hi ha cap altre forn que hagi fet la substitució a la biomassa. És pot dir que ha estat una experiència pionera a Catalunya. A l'Estat espanyol, "es poden comptar amb els dits d'una mà aquest tipus de canvis, de cremadors de biomassa per a usos tèrmics ja se'n fan servir, per exemple, per escalfar naus industrials, però no té cap valor afegit. Aquí al forn sí que el té".


Aquest valor afegit es tradueix en diversos vessants: l'estalvi econòmic, la conscienciació medioambiental, el procés de fabricació del pa i l'aposta per una indústria pròpia. Però anem a pams. Quant a la butxaca, Alavedra manifesta que "hem calculat que gastarem 28 tones l'any a 0,24 euros el quilo, mentre que en gasoil gastàvem 14 mil litres l'any a 0,92 euros el litre. És a dir, abans invertíem uns 1.000 euros al mes en gasoil, ara ens gastem entre 500-600 euros". Així doncs, l'estalvi és de gairebé el 40-50 per cent i Ortiz destaca que juga a favor que "cada dia el diferencial entre els preus dels dos combustibles és més, ja que la biomassa és estable, és un producte de proximitat i en què encara hi ha molt marge d'explotació. Fins i tot es preveu que en un futur arribi a baixar perquè hi haurà més competència".

L'únic inconvenient és que s'ha de fer una forta inversió inicial per adequar el forn de gasoil al de biomassa i no tots els forns ho podran fer. La fleca Alavedra sí perquè abans era de llenya, tot i així van haver de reestructurar tots els dipòsits. "Calculem que en tres o quatre anys haurem amortitzat la inversió, però entenem que això faci tirar enrere gent indecisa o que no disposa de prou capital", assumeix el forner.


Cocció a foc lent
La mentalitat ecologista d'Alavedra també va ser un factor important alhora de fer el canvi. El balanç de contaminació és zero ja que tot el diòxid de carboni que surt de la xemeneia és equivalent al diòxid que ha absorbit la planta durant la seva vida, per això és considerable energia renovable, com si fos energia eòlica o solar.

I també és més net a l'hora de treballar. "No és llenya verge que té escorça i genera molta cendra. És una matèria primera que ja està tractada. No cremes un tronc sinó que ha sofert un procés: tallat, triturat i compactat, li han tret l'escorça i l'han assecat per treure'n la humitat, que genera el fum." És un retorn als orígens però aprofitant totes les potencialitats de les noves tecnologies. I és que Alavedra destaca que, de cada tona que es crema de pellet, equivalent a dues setmanes, en surt només una caixeta de sabates plena de cendra. Això sí, ha de ser biomassa "de qualitat", que vingui de l'àmbit forestal i no sigui recuperada ja que aleshores té productes químics que perjudiquen la combustió. "En el nostre cas, el distribuïdor és català i la matèria primera és d'Astúries", detalla Alavedra.

I què passa amb el pa? Doncs que "surt de més qualitat, amb més crosta i cruixent, amb més gust i més olor quan surt del forn. La biomassa és neta i no fa pudor. Hi ha qui ens ha dit que ha notat el canvi, que surt més bo". Ortiz explica que "la matèria primera és la mateixa, el canvi és en la manera de coure'l. Amb la biomassa, la cocció és lenta i estable. Amb el gasoil, quan carregues el forn, la temperatura puja molt de pressa. Amb la biomassa sempre hi ha una flama petita que manté el forn a 200 graus i això fa que vagi coent a poc a poc i sempre igual", i afegeix la Marta, la dona del Martí, "així no tens el problema que se't cremi per fora però per dins estigui encara poc fet".

A més, igual que el gasoil, el pellet o biomassa permet ser transportat automàticament per unes canonades. Així arriba el camió al carrer del forn, i fa el mateix procés abocant el contingut a la sitja. Ortiz veu positiu que apostant per la biomassa també s'aposti pel país. "És una indústria autòctona, en què si es fa bé es poden generar llocs de treball. Penso en Vacarisses i tots els seus boscos. Fent una gestió sostenible d'aquests, amb personal que els netegi, que transporti la llenya, que la transformi i la distribueixi, es pot crear tota una indústria al darrera", exclama.

Per tot plegat, té els mateixos avantatges que si fos el forn de llenya del seu avi i resta tots els inconvenients que aquest tenia ("el forn de llenya és molt dur perquè a més de carregar la matèria, has d'estar pendent sempre del foc") i n'afegeix els que dóna aquesta nova energia renovable. "És una aposta de futur" que ja en el present comença a treure els seus fruits. "El canvi ha valgut la pena", sentencia Alavedra.

 

Participació