Vicenç Relats: «Terrassa i Sabadell són dos galls en un galliner»

Entrevista amb el director de la revista Vallesos

per J.M.O., 10 d'octubre de 2012 a les 09:27 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 d'octubre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Vicenç Relats, director de la revista Vallesos Foto: J.M.O.

"En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. Com el Vallès no hi ha res.» Són  les "Corrandes d'exili", de Pere Quart. Hi ha un Vallès o n'hi ha molts? Vicenç Relats dirigeix la revista semestral Vallesos des del maig de 2011 i en té una opinió al respecte.


De veritat existeix el Vallès?
I tant! I amb plural. Molts vallesos dins d'un Vallès.

Molts quants són?
Moltíssims. La divisòria d'Oriental i Occidental no respon a la realitat. Hi ha poblacions d'una punta més semblants a les de l'altra punta que a les del mig. Tenen més coses en comú Lliçà i Vacarisses, Caldes i Matadepera, per exemple, del que ens podríem imaginar.


El Vallès és molt més que un espai geogràfic, i vostès ho resumeixen en el subtítol de la revista: "Gent, terra i patrimoni".
Al Vallès hi ha un clar sentiment de pertinença, independentment de ser de Terrassa, de Sabadell, de Granollers o de Sant Cugat. Estirant de la beta es troben les coses en comú. La història social, econòmica i cultural de tots els espais és si fa o no fa la mateixa,  i arreu s'evoluciona des de l'agricultura fins a la revolució industrial.

Algú els va dir que estaven bojos de començar l'aventura Vallesos quan Sabadell i Terrassa sempre miren cap a costats oposats?
Algú ens ho va dir, inclòs algun periodista terrassenc que també es va posar en projectes complicats però de país. Crec que els continguts de la revista els han fet canviar de parer.

N'està segur?
N'estic segur. El Vallès, en genèric, té un gran pes poblacional a Catalunya, amb 1,3 milions d'habitants, i industrial, amb bona part de la indústria del país concentrada als seus polígons. Un personatge de prestigi com l'escriptor Jaume Cabré, resident ara a Matadepera, reconeix sentir-se molt català, però també molt vallesà. Vull dir que els vallesans volen ser vallesans. Ho tenen claríssim.

Però no em negarà que les cocapitals Terrassa i Sabadell són dos mons?
Són dos galls en el mateix galliner. Tanmateix, que es mirin i comparin el seu món cultural, social, econòmic... No hi ha massa diferències si es mira en perspectiva, encara que des de dins es vegi segurament d'una altra manera. Més o menys és el que passa amb el Penedès, les de l'Empordà o les comarques del Camp de Tarragona. Des de la llunyania les veiem molt iguals, i ells potser no pensen el mateix.

I des de la visió de privilegi que li dóna dirigir una revista com Vallesos, com veu el futur de la comarca?
El problema no és vallesà, ni català, ni europeu... L'escala de la situació de crisi és molt més gran. Però penso que les nostres empreses, les del motor català industrial que és el Vallès, han de mirar menys cap a la Península Ibèrica i més cap al món. L'exportació és una de les grans apostes a fer si es vol superar la crisi, sense oblidar els serveis de qualitat que també ofereix la comarca i l'explotació de tot el seu ampli patrimoni.

 

Participació