De Terrassa, cecs i competents

L'Associació Catalana per a la Integració del Cec insta els empresaris a superar pors i prejudicis en un documental alliçonador presentat a la Biblioteca Central de Terrassa

Carles Batalla
29 de juliol del 2012
Joan Heras
Joan Heras | C.B.
Joan Heras, coordinador de la comissió laboral d'integració de l'ACIC Foto: C.B.

Pot una persona cega treballar com a advocada, programadora informàtica, professora de secundària, ser pianista de jazz o fins i tot crear la seva pròpia empresa? El documental "Feina i ceguesa: igualtat d'oportunitats?", que es va presentar a la Biblioteca Central de Terrassa, respon amb un sí rotund a la pregunta.

Filmat per Jordi Aymerich per encàrrec de l'Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC), el documental convida a reflexionar sobre el procés d'integració laboral dels discapacitats visuals, que sovint s'enfronten a una cursa d'obstacles formada per pors, prejudicis i ignorància que s'acaba traduint en discriminació. "Quan tenen davant un invident, els empresaris pensen més en el que no podem fer que no pas en el que podem fer. Cal donar-los a conèixer les nostres capacitats", remarca José Ángel Carrey, president de l'ACIC, que enguany celebra el seu vintè aniversari.

Els tabús s'acostumen a imposar i, per norma general, els empresaris només adopten dues actituds. "La de negació, pensar que és impossible que ho fem, o la de pensar que som uns superherois. Hi ha un cert paternalisme però també un gran desconeixement. A nivell educatiu i de formació hem avançat molt però en termes laborals no i nosaltres som competitius", avisa Carrey.

Els sis àmbits de Joan heras
El terrassenc Joan Heras, coordinador de la comissió laboral d'integració de l'entitat, concreta sis punts urgents d'intervenció: "La difusió de les possibilitats laborals, la promoció per part dels serveis d'ocupació, la readaptació en comptes de la prejubilació o la declaració d'invalidesa (quan un treballador perdi la vista), el compliment de la legislació vigent, la promoció de l'orientació laboral i la supressió del certificat d'aptitud professional com a requisit per accedir a la funció pública". En aquest darrer cas, les principals queixes són que el certificat es demani abans de la realització de les proves i la conveniència o no d'optar al 10% de les places reservades als discapacitats.

En l'acte s'ha explicat l'anècdota d'un advocat de Madrid que va decidir presentar-se a unes oposicions sense fer constar la seva discapacitat per tal que ningú pogués dubtar sobre els seus mèrits: va quedar en tercer lloc i exerceix la seva professió des de fa anys.

Abans de la projecció del documental, Carrey s'ha adreçat al públic, format majoritàriament per persones cegues o amb visió reduïda. "Cal conscienciar la societat i la política sobre la necessitat de fer polítiques d'integració en l'àmbit laboral i en l'accessibilitat a la cultura i en la vida quotidiana." El president de l'ACIC va recordar que aquest col·lectiu "no pot pagar els plats trencats de la crisi i retrocedir en drets". Després del documental, els assistents han compartit experiències personals, dubtes i dilemes, com per exemple la conveniència d'incloure la discapacitat al CV.