Terrassencs del no passaran

Franco i Astray, dos instigadors del cop militar del 1936 que va desembocar amb la Guerra Civil. Foto: AHN

Aquest mes de juliol es compleixen 75 anys d'una expedició de bombers catalans, i entre ells dos terrassencs, que va anar a Madrid, en plena Guerra Civil, per ajudar els apagafocs de la capital espanyola, que estava sent assetjada per les bombes franquistes. És un capítol força oblidat i desconegut de la nostra història més recent.

Madrid era una ciutat assetjada per part de l'exèrcit franquista, des de pràcticament l'inici de la guerra. A partir del mes de novembre de 1936, el general Franco, amb la intenció de conquerir-la, però sobretot per tal d'esgotar la ciutat i la resistència dels madrilenys, a part de l'ofensiva terrestre, va iniciar una terrible operació de bombardejos pràcticament diaris.

A Catalunya, l'estiu de 1937, els responsables de la Federació Catalana de Bombers (una organització formada per la majoria de cossos de bombers catalans amb la intenció de coordinar-se i defensar els seus interessos) van tenir la idea de rellevar els apagafocs de Madrid. L'objectiu era que aquests prenguessin un descans a Barcelona durant un mes en la feixuga tasca que realitzaven, ja que el Cos de Bombers de Madrid estava exhaust per la guerra (fins a 5 bombers ja havien mort a causa de les bombes) i, per aquelles dates, la situació a la reraguarda catalana era més tranquil·la que no pas a la reraguarda madrilenya.

A principis de juliol de 1937, representants de la federació van viatjar fins a la capital castellana i allà van exposar les seves idees. A Madrid, els madrilenys van acceptar de molt bon gran l'ajut dels seus companys catalans, però en cap moment van voler ser rellevats dels seus llocs, i van voler continuar treballant malgrat les bombes faccioses.

A mitjan juliol, la federació va fer una crida a tots els municipis amb cossos de Bombers per tal que els enviessin per ajudar Madrid. La crida de solidaritat es va traduir en un primera expedició formada per una trentena de bombers.

Diferències d'equipaments
El dia 14 de juliol, abans de marxar cap a Madrid, una representació de la Federació de Bombers es va personar al Palau de la Generalitat, per saludar el president Companys i reiterar-li la seva adhesió. Allà van manifestar que desitjaven fer present que són els bombers de totes les seccions de Catalunya, sense excepció, els qui portaran la seva ajuda al poble madrileny.

L'endemà van arribar a la capital de la República. Instal·lats a Madrid, una de les primeres impressions van ser les diferències d'equipament i material entre ells i els madrilenys, sent els d'aquests darrers molt millor. Per tal de paliar les mancances d'equipament, els apagafocs catalans es van deixar i repartir peces de roba entre ells. A Madrid també es van trobar amb alguns inconvenients respecte a la manutenció i l'hostalatge, que van ser solucionats per una petita subvenció de la Generalitat cap al Comitè Central del Socors Roig Internacional.
Durant els primers dies, els catalans van realitzar pràctiques amb els seus col·legues madrilenys, per conèixer el material i la manera d'organitzar-se i treballar, destacant que feien sortides per incendis a cada torn. L'arribada dels bombers catalans a la capital de la República va ser molt comentada per la premsa tant de casa nostra com de Madrid.  

Un exemple del ressò mediàtic es troba en el discurs emès per Unión Radio Madrid, per un representant dels bombers catalans, el qual deia: "Hermanos todos: nosotros desde el micrófono de Unión Radio y en presencia de una representación de los bomberos de las cuatro provincias catalanas y presidido por nuestra bandera, símbolo de las libertades de Cataluña, en este emocionante momento, empañamos nuestra palabra de honor, que la Federación de Bomberos de Cataluña continuará nuestro contenido hasta la derrota total del fascismo". La solidaritat antifeixista va agermanar bombers catalans i madrilenys, lluitant colze a colze per extingir els incendis i salvar la població dels criminals bombardejos de Franco. Fins a finals de 1937 diverses expedicions de bombers catalans es van anar rellevant. Ens consta que van participar bombers de les ciutats de Badalona, Barcelona, Figueres, Granollers, Igualada, Mataró, Olot, Reus, Sabadell, Terrassa i Vic.

Voluntaris i subvencions
A principis de 1938 els bombers catalans van tornar a les seves poblacions, sans i estalvis, si bé alguns van ser mobilitzats posteriorment per anar al front. I, després de la guerra, alguns d'ells també van ser depurats i van patir la repressió franquista per "rojos-separatistas". D'altres es van haver d’exiliar.

Dels Cos de Bombers de Terrassa dos dels seus membres van participar en la primera expedició del mes de juliol: Manuel Casas Querol i el sotscap Alfons Tarrida Sabaté (el qual posteriorment va ser cap de parc, entre els anys 1953 i 1977).

Pel fet de traslladar-se a Madrid, els dos terrassencs van haver de deixar els seus respectius oficis (recordem que, en aquella època, els bombers eren voluntaris i només cobraven premis pels serveis realitzats i que el seu principal sou se'l guanyaven treballant d'una altra cosa) i, el 8 de setembre, l'Ajuntament va decidir subvencionar les seves mullers amb 70 pessetes mensuals, en concepte de jornal per compensar la manca d’un sou familiar.

A Madrid, els bombers terrassencs, com els seus companys, van ser allotjats en el parc número 2, situat en el districte de Salamanca, si bé van ser distribuïts pels diferents torns dels parcs número 1 (centre) i número 4 (del districte de Tetuán).
Van tornar a Terrassa a finals de 1937, sans i estalvis, com la resta de tota l'expedició, i durant la primavera de 1938 Casas i Tarrida van ser mobilitzats per anar al front, juntament amb set bombers més de la ciutat.

D'aquella estada a Madrid va néixer una amistat entre bombers i en alguns llocs es consolidaria, com l'agermanament dels Bombers de Terrassa i d'Olot després de la guerra, traduït en trobades i intercanvis anuals durant la diada patronal, que es van fer fins als anys vuitanta del segle passat.

És una llàstima que aquest generós gest heroic i solidari estigui força oblidat. Les institucions del nostre país haurien d'homenatjar aquells bombers catalans que van arriscar la seva vida, marxant lluny de casa, per lluitar també contra el feixisme, des de la reraguarda i per les llibertats del nostre poble.