100 anys del Parc de Desinfecció

Parc de Desinfecció, a la carretera d'Olesa Foto: Joan Manel Oller

El Parc de Desinfecció, una de les grans joies del modernisme terrassec, fa cent anys. El projecte és de 1912, obra d'un dels grans noms de l'arquitectura local, Josep Maria Coll i Bacardí (1878-1917). Es concep un edifici funcional adaptat a les necessitats del seu ús i seguint els consells sanitaris, s’instal·la fora de la zona edificada, a la carretera d'Olesa. S'orienta a migdia, fet important pels pavellons destinats a la desinfecció, i se separa l'entrada de la roba bruta de la de la sortida un cop desinfectada. Inaugurat el 1920, té planta en forma de ventall obert amb grans finestres ovalades a les parets per facilitar l'extracció dels vapors. Al cos superior, lluernes d'arc apuntat i al centre, o eix del ventall, una torre cilíndrica de dos pisos. Construït amb maó i murs arrebossats utilitza la ceràmica com a element decoratiu colorista.

Un gablet decorat
A les cornises i els arcs, trobem ceràmica vidrada de color caramel i a la coberta teules de ceràmica en forma d'escates. Sobre la porta principal hi ha un gablet decorat amb la tècnica del mosaic amb l'antic escut de Terrassa. La desinfecció de la roba consistia en la rentada mecànica, esterilització en l'autoclau, eixugada i planxada.

Als anys 40 s'instal·len unes gosseres per al sacrifici de gossos abandonats i després d'un període de desús, es reconstrueix a començament dels 80 i s'hi projecta l'enjardinament. Anys després es decideix que recuperi la seva funció sanitària original i s'habilita com a Laboratori Municipal d’Anàlisi. L'any 2000, al pasar a formar part de l'Àrea de Medi Ambient, es va fer una remodelació i modernització per tal de fer front a les tasques de control de les aigües potables i residuals, de les fonts naturals i de les piscines, de control de la contaminació atmosfèrica i d'altres relacionades amb el control higiènico-sanitari dels aliments a més d'altres controls dins l'àmbit de la sanitat ambiental.