El consistori proposa traslladar el barracó cinc metres més enllà, on hi ha l'arbre del costat Foto: C.B. El barracó-bar de la Plaça d'Andalusia continua sent un conflicte obert i va per llarg. Les reunions entre els veïns dels immobles més propers al mòdul i representants del consistori només han servit per escenificar l'allunyament entre les dues parts. A Sant Pere la sorpresa pel contenidor verd aviat es va transformar en indignació, no només per un tema estètic, sinó sobretot per un problema de mobilitat, unit a la previsió de més sorolls quan el servei funcioni.
La tercera trobada, que es va fer aquest dilluns al vespre, tampoc va ser la definitiva. Pere Montaña, coordinador de l'Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament, va explicar tot el procés als veïns dels immobles número 1 número 2 de la Plaça d'Andalusia. Acompanyat per Pedro Domínguez, regidor de Manteniment Urbà, Montaña va dir que el concurs públic era una "opció de millora del projecte" tenint en compte que la terrassa del Frankfurt Toni "no complia la normativa".
El coordinador tècnic municipal va reconèixer l'errada en la construcció. "Ens equivoquem perquè no valorem el seu impacte. Aquí neix de sobte un mòdul que genera intranquil·litat i queixes". Montaña va dir que havia rebut nombroses peticions per treure el contenidor però que el consistori havia plantejat inicialment tres alternatives: moure'l cinc o sis metres en parel·lel a la ubicació actual, o traslladar-lo al costat dels matolls (el més pròxim possible a l'escala de davant l'escultura) o una proposta de síntesi perquè no interfereixi el pas, en paral·lel als matolls i amb dotze taules al davant. Fins i tot posa sobre la taula la possibilitat de reubicar el parc infantil, una obra que tècnicament no seria complexa.
"Legalment, la ubicació és la correcta però si s'ha de moure, es mourà. Nosaltres volem oferir millor confort. Però no podem tenir-ho parat molt més temps", va dir Montaña. Mentre els veïns l'escolten, s'ho rumien i deixen clar i en veu alta que ningú d'ells va contra els interessos del Frankfurt Toni, dues frases tensen la corda i dibuixen un esvoranc entre les parts. "L'Ajuntament decidirà", comenta Montaña. "Aquí heu de decidir si voleu el barracó allà on està ara o si preferiu moure'l uns metres", sentencia Domínguez. És a dir, el consistori no es planteja retirar en cap cas el contenidor, i l'opinió dels veïns tampoc serà vinculant.
Més indignació
Els veïns reaccionen i s'escolten comentaris com "El negligent decideix", "A ningú li agrada sortir de casa i entrar en un bar", "No es poden omplir la boca parlant de participació ciutadana un cop ja s'ha fet l'obra" o "El barracó dóna molt mala imatge".
Santi Pérez, actual president de la comunitat, li pregunta a Toni si "li compensa tot aquest merder" perquè l'amo de l'establiment no ha fet res malament i perquè entén que tot plegat és un tema contractual entre Toni i l'Ajuntament. I apunta que, en cas de no haver-hi acord entre les parts, Toni hauria de ser indemnitzat. El fet que part de la despesa del trasllat s'hagi de pagar amb diners públics encara genera més neguit. "Us heu equivocat i ho hem de pagar nosaltres?", es pregunta Pérez.
Dubtes en la votació
En un escenari d'alta tensió, Montaña i Domínguez marxen en cotxe perquè els veïns puguin exercir el seu dret a vot de manera privada. Aleshores arriba la confusió, no saben què han de votar: contenidor sí o contenidor no, o bé deixar-lo allà o moure'l. La postura inequívoca de Pere Montaña els força, a contracor, a descartar la primera pregunta (ningú vol el barracó), i al final la qüestió es redueix a triar entre no voler-lo o canviar-lo de lloc. Molts dels veïns es decanten per la segona opció, per por a que el deixin tal i com està.
Un canvi d'última hora desfà l'empat i, al final, per un marge molt escàs (12 vots a 10), guanya l'opció de treure'l de la plaça abans que moure'l de lloc. Els veïns marxen resignats i alguns diuen que, si no els fan cas, es plantejaran mesures de pressió com per exemple manifestacions que tallin l'Avinguda Jaume I o contractar un advocat per denunciar el consistori per via administrativa. "Al final faran el que voldran, com sempre", lamenta Santi Pérez abans d'abandonar la plaça dues hores després d'una reunió poc fructífera.