Costa: «A la Rambla, més que cotxes hi han de passar coses»

Fa tres mesos que és la gerent de Terrassacentre però Maria Costa (1950) manté un lligam umbilical amb el comerç: "va néixer" en una llibreria-papereria a la Font Vella i durant 8 anys va ser regidora a l'Ajuntament. Vol crear un "centre d'excel·lència on la gent s'hi passegi i hi estigui bé".

-Quin balanç fa de la seva predecessora, la Marta Gutés?
Tots els associants n'estaven molt contents i cal agrair-li la seva tasca. Es va reforçar la neteja de la via pública i vam remuntar el nombre d'associats fins als 300 actuals. Ara la idea és arribar als mateixos índexs de serveis, augmentar el nombre d'associats, incentivar l'aspecte humà i col·laborar per fer coses profitoses.

-Què fa Terrassacentre?
La neteja de grafits i cartells de les façanes dels associats, i els pals dels fanals, els bancs i les fonts. També fem petites reparacions, gestionem els tràmits amb l'Administració, expliquem les normatives, gestionem les campanyes anuals, col·laborem amb la Fira a través de la tómbola, i dels dos Fora Stocks, en farem un el 21 de juliol. I volem fer una nit de comerç obert al setembre, però amb un caire diferent. Editem el 'Guia't pel centre', fem la campanya de rebaixes o l'engalament de carrers per la Fira. Tenim la Bibliomòbil amb 320 llibres que un dia a la setmana està dues hores a la plaça Vella i dues a la del Vapor Nou, un servei amb molta acceptació, igual que el punt d'informació del Raval, on informem de comerç i de ciutat, dues coses que creiem que han d'anar juntes.

-Com es pot revifar la Rambla?
Fa anys que està malament: abans de les obres perquè havien de venir, en el moment en què van venir perquè les teníem i ara la conjuntura no es propícia perquè les persones inverteixin a canviar els locals. Ara la Rambla és estèticament bonica...

-Però la gent no rambleja...
No hi passa prou gent. Al centre, el 1992 hi havia moltes crítiques a l'habilitació per a vianants però ara ningú vol tornar enrere. Un estudi fet per la Generalitat diu que cada setmana entren 200.000 persones al centre per a vianants. Si ara a la Font Vella passessin els cotxes fins al portal de Sant Roc, hi passarien 200.000 persones? No. A les ciutats hi han de passar fluxos de gent passejant, que és el que fa que entrin a la botiga.

-Els comerciants diuen que, com que no hi passen cotxes, no són tan visibles.
És una visió molt d'abans. A les ciutats les voreres són perquè la gent hi passi, no perquè els cotxes hi parin. A la Rambla, més que passar-hi cotxes hi han de passar coses. Al Consell de Comerç l'Ajuntament va dir que muntaria una comissió amb les tres associacions, la del centre, la del Mercat i la de Ca n'Aurell. Hi ha d'haver pluja d'idees, pensar peròs i contres i fer un bon pla de treball. El comerç ha d'obrir les hores que són comercials, però tots; no pot ser que hi hagi llocs on el comerç només funcioni unes hores al matí. Hem d'estar oberts quan la gent va a passejar.

-La majoria dels paradistes del Mercat de la Independència reobriria la Rambla al trànsit. Què n'opina?
Que hi passin cotxes no és senyal que entrin al mercat a comprar. Si el mercat té productes de qualitat al preu adequat la gent hi anirà. La botiga, per a cada comerciant, és la seva màquina de venda, i la màquina l'has de greixar i no tenir-ne una de fa 25 anys. Què veuran els cotxes que hi passin? Les parades de dins? Això era una riera, per això el Lluís Muncunill, quan ho va dissenyar, va fer aquella paret. Difícilment aquella paret es transparentarà si els cotxes circulen per la Rambla.

-No es podria fer com a Sabadell, on l'obren només entre setmana?
O es fa per a vianants o hi passen cotxes, perquè sinó, la gent de fora no sap si li posaran una multa, si poden passar o no, és una complicació... O hi passem o no hi passem i si hi passen cotxes no veuran ni les verdures ni el peix.

-Les altres queixes dels comerços de la Rambla són la il·luminació i la competència asiàtica...
Tot i que som un país mediterrani i estem acostumats a molta llum, sempre trobem que està poc il·luminat. És millorable? Sí, tot ho és, sempre que no fem contaminació lumínica. Pel que fa a la botiga d'estrangers, estem en democràcia i si paguen impostos i fan les coses segons les lleis establertes, el carrer és de tots...

-Són una amenaça real per al comerç de proximitat, sobretot pels horaris i pels preus?
Als magatzems xinesos de a Badalona que venen a l'engròs, hi va a comprar gent d'aquí... Una altra cosa és l'estètica, en aquest cas crec que l'Ajuntament hauria de tenir una ordenança de paisatge urbà. La gent pot fer el que vol a les façanes fins a un cert punt.

-La Jornada Gastronòmica pot revifar la zona?
Hi estem d'acord les tres associacions, s'han de trobar activitats que no xoquin amb el comerç existent, sinó que siguin un complement perquè tots puguem vendre més, seduir el client i que compri a casa nostra. Hem de fer coses atractives sense fer mal a tots els que hi ha a l'entorn.

-La recent campanya per potenciar el comerç es planteja fidelitzar el terrassenc però també atraure gent de la comarca...
La ciutat té uns barris molt potents amb un comerç de proximitat molt bo. A tothom li agrada un dia anar a Barcelona però la gent de Terrassa ha de potenciar la seva ciutat i comprar aquí. I hem d'arribar a la gent de fora.

-Som una ciutat comercial?
Molt, així com abans era una ciutat molt tèxtil, ara s'ha reconvertit en serveis i el comerciant cuida molt els petits detalls.

-El comerç és seducció?
Sí, els comerciants el que han de cuidar més és el tracte amb el client, que t'explica moltes coses perquè tu puguis rectificar.

-El consumidor ara té més informació i pot comparar, per tant necessita un consell més acurat i professional.
El que no podem és encolomar al client allò que no vol a un preu que no està disposat a pagar perquè hi ha competència. El consumidor és llest i té molts paràmetres a la mà per saber si l'estan enganyant o no.

-Per què ha fracassat la plaça Nova? Els locals van tancant...
Ens sap greu. Ens hauriem de posar d'acord amb els propietaris, i en aquest moment és difícil. Amb l'Ajuntament hem intentat fer coses, però seria agafar el toro per les banyes, també els propietaris dels locals, tot i que han baixat molt els preus dels lloguers. Hauríem de veure com podríem reobrir aquests locals tancats, però tants fronts oberts... Si ens centrem en la Rambla, ens centrem en la Rambla.

-No és un tema prioritari?
Tot és Terrassa i no podem donar prioritats però hauríem de fer un esforç. Al Consell de Comerç ens van dir que farien una estratègia per als locals buits, a veure com ho hem de fer perquè hi vinguin els operadors.

-Liberalitzar horaris seria bo o acabaria amb el petit comerç?
Em sap greu és que es digui que amb la liberalització d'horaris sortirem de la crisi i crearem llocs de treball; de llocs de treball difícilment, perquè estarem més hores a la botiga tots plegats. I no per tenir-ho més obert la gent comprarà més, perquè tampoc ens hem d'acostumar a anar a comprar a la una de la nit. Tots els establiments de 120 metres quadrats poden obrir les hores que vulguin. Hauríem de mirar molt bé  el que fem, perquè de vegades es parla dels comerciants i dels horaris amb molta frivolitat. Tota la discussió del comerç la passem als horaris i en una ciutat el que és bo és que hi hagi de tot: els grans, les cadenes, les franquícies i tot aquell comerç que et dóna aquella diferenciació, que és el que ens fa ser més competitius i trobar aquelles coses que no estan globalitzades. Hi hem de conviure tots per ser atractius.

-Vostè que ha estat regidora de Comerç, com veu el sector des de l'altra banda?
Jo entenc la postura de l'Ajuntament i la dels altres. La ciutat la tirarem endavant si la volem tirar endavant tots, administrats i administració, uns no poden anar sense la mà dels altres, però tots hem de tenir interès a fer-ho.

-La ciutat té reptes comercials propis?
Arribar a tenir un marc legal per implantar un pagament. Alguns tenen esperit cívic i de fer pinya i tiren endavant i d'altres van al darrere. Per exemple, cap botiga del grup Inditex paga res: això no és just ni equitatiu. Potser pagant molt menys arribaríem a objectius més amplis i l'administració tampoc ens hauria d'estar subvencionant habitualment.

-En el futur seria interessant concebre el comerç com una activitat lúdica?
Penso que el comerç és oci, t'ho has de passar bé quan vas a comprar, no hi pots anar encongit.

-I un complex com el Parc Vallès, que integra oci i comerç, és una competència?
L'oferta lúdica és molt diferent; nosaltres ens podem comparar amb un centre comercial tancat, però en ser un país mediterrani, la vivacitat del carrer no te la dóna un centre tancat. Què han fet a La Roca? Han agafat uns carrers com si fossin una ciutat i els han posat allà tancats. Aquests carrers nosaltres ja els tenim, i a més són més vius, perquè les terrasses de bars són escenaris i els aparadors de les botigues són els decorats. Si ja els tenim, donem-nos eines perquè ens puguem autogestionar i fer aquesta cogestió amb l'administració de l'espai públic amb aquest plus de serveis que nosaltres hi posem de neteja i tal perquè la gent s'hi trobi més bé.