Anna Xaus, model terrassenca. Foto: Albert Prieto La terrassenca Anna Xaus (1990) ha participat en desfilades de moda, reportatges i anuncis, i fins fa uns dies la seva fotografia es podia veure a l'exposició "Models", al Centre Cultural Unnim. Xaus es dedica al món dels anuncis i de les passarel·les des que té 17 anys. "Vaig veure una oferta per Internet, em vaig presentar al càsting i em van dir que donava el perfil". Era un anunci per a Anglaterra d'una beguda alcohòlica, i va signar el contracte, amb 17 anys, com si en tingués 21.
Actualment treballa a l'agència de models 5th Avenue. Xaus ha passat per diverses passarel·les i últimament, explica, ha participat sobretot en anuncis publicitaris per a països estrangers, com Austràlia. "Aquí quasi sempre agafen noies de fora, si no han de tenir cap diàleg: sempre rosses, amb els ulls blaus, pell llisa, i de 1'80cm cap amunt...", lamenta.
-Es nota la crisi econòmica en aquest sector laboral?
Sí, per això ara agafen més a models de fora. Cobren la meitat del que cobràvem aquí fa un parell d'anys. Si cobraves 200 euros, ara es cobren 100 o menys, per això no val la pena ni presentar-se als càstings. Vas a buscar contactes amb els que tens confiança i paguen raonablement bé.
-I una persona es pot guanyar la vida fent de model?
Si tens bons contactes te la pots guanyar molt bé, i tant. L'edat màxima és de 32 anys com a molt. I si pots continuar la carrera endavant, però la majoria de gent no ho aconsegueix, i molta ho deixa als 23.
-I què farà quan digui prou?
Estic cursant un grau superior d'audiovisual, amb el que es pot treballar a la televisió. Amb això espero poder-me dedicar a una altra cosa que no sigui la d'anar de càsting en càsting, perquè això se m'acabarà aviat.
-Moltes nenes somien amb ser models. Els ho recomanaria?
No ho recomanaria. Jo el que recomanaria és acabar els estudis i anar a la universitat, i tenir la millor formació possible. Si tenen l'oportunitat de presentar-se a algun càsting, que ho facin. Però ara ja no és com abans. Les models ja no treballen tant com abans, segurament perquè hi ha més competència. A més, és una feina que s'acaba aviat. Algunes models com Martina Klein han continuat fent anuncis i altres feines després, però no és la sort de tothom.
-Alguna vegada pel carrer o en discoteques l'han identificat per haver-la vist en anuncis?
Algun cop a Barcelona sí que m'han aturat pel carrer i m'han dit: "Ei, tu ets la que surt a no sé quin anunci", i m'han demanat algun autògraf i fer-nos una foto, però molt poques vegades. I algun cop també m'han confós amb altres models.
-És sacrificada aquesta feina?
Sí. Per exemple, l'agència on ara estic demana una talla 36 per a passarel·les. És bastant difícil, perquè has de mantenir la línia, saber-te cuidar, i mantenir un aspecte juvenil. I menjar-te moltes crítiques, perquè no tothom et mira bé, i no pots deixar veure que les crítiques t'afecten.
-L'estereotip de dona alta i molt prima continua vigent?
Fa un parell d'anys tothom demanava una talla 34. Ara demanen de la 38 en amunt, si no, no acostumen a agafar-te. Hi ha també moltes passarel·les que agafen talles 40 i 42. Crec que d'aquí a poc temps estaran cada cop més ben vistes les talles 40 i superiors. Venim d'una etapa que el que es valorava era tenir una 36, però aquesta no és la que té tothom.
-Com veu l'aplicació de programes com Photoshop a les fotos?
S'utilitza massa, ens fa artificials. Hi ha vegades que presentes el teu 'book' professional a un càsting i quan hi vas presencialment et diuen que no t'assembles en res. Les retoquen a les agències, t'ho aprimen tot, i això provoca que a vegades no t'agafin perquè no ets el que s'esperaven.