22
d'agost
del
2012
Foto: Lluïsa Tarrida
Des de l'octubre de 2011 que Glòria Ortega (Barcelona, 1984) és advocada. Tres mesos després va decidir entrar dins del torn d'ofici. Amb cinc mesos, ja s'ha situat en un despatx compartit amb altres advocats. Tot i ser d'Olesa va realitzar les pràctiques a l'escola jurídica de Terrassa i això la va fer decidir a quedar-se a exercir a la nostra ciutat.
- Per què va decidir apuntar-se com a advocada d'ofici?
Des que estava a la universitat tenia clar que volia desenvolupar aquesta vessant més social del Dret. T'ofereix defensar els interessos de les persones amb menys recursos i resulta molt gratificant. Crec que era una bona oportunitat que s'havia d'aprofitar. Estic molt contenta d'estar al torn i espero seguir-hi exercint ja que t'enriqueix molt.
- Quants casos ha dut?
Alguns d'ells encara estan en marxa... Fins ara he dut dos divorcis, dos desnonaments, un requeriment d'expulsió del país i, de penal, ben bé uns set casos. M'he apuntat als tres perquè vull aprendre tots els procediments i, com que ara tinc temps per dedicar-m'hi, era una bona opció. Primer anava cap a civil-família, però ara que m'he introduït en el penal m'encanta.
- Com ha estat l'experiència d'aquests primers mesos?
Espanta molt. Tenir els drets d'aquella persona a les teves mans i garantir que tot el procediment estigui d'acord amb la llei, que no se li vulneri cap dret, guiar-lo en la seva defensa... Resulta complicat. I ho has de fer sol i ràpidament, i això requereix molta concentració. Els dies que estic de guàrdia arribo a casa exhausta.
- Per què ha de confiar el client en un advocada com vostè?
Els advocats que estem al torn d'ofici tenim vocació, hem complert uns requisits i mirem pel detingut en tot moment. Sí, sóc jove i no tinc una llarga experiència, però justament per això el que faig és dedicar-hi moltíssimes hores i mirar-ho tot amb lupa, perquè si se m'escapa alguna cosa em cau el món a sobre. Tinc els casos al cap tot el dia, pensant què fer per ajudar el client. I sí, tinc nervis però això em fa estar amb els cinc sentits alerta.
- Quin va ser el seu primer cas?
Va ser un tema laboral, una noia que l'havien acomiadat de la feina per una cosa que li havien dit que estava mal feta. Al final vam arribar a un acord, però durant tot el procediment realment ho vaig passar malament perquè el client posa tota la seva confiança, una confiança cega, en el que tu li diguis.
- S'hi implica molt?
Moltíssim, és inevitable... Quan se't posen a plorar... Ostres, per a això a la facultat no et preparen!