18
de juny
del
2012
Des d’inicis d’aquesta setmana, i durant quinze dies, l’excursionista terrassenc Pere Soler farà, a peu, la ruta de l’arquitecte Puig i Cadafalch i els seus col·laboradors l’any 1907 per les valls pirinenques de l’Aran, Boí i Isàbena.
Un viatge controvertit
L’any 1907, davant d’algunes mostres evidents d’espoli que s’estava duent a terme a les esglésies romàniques del Pirineu, l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch, en companyia de Mossèn Gudiol (conservador del Museu Episcocal de Vic), Josep Goday (arquitecte), Adolf Mas (fotògraf) i Guillem M. de Brocà (encarregat de les investigacions jurídiques), van sortir de Barcelona, en tren, en direcció Bagneres-de-Lushon, passant per Tolouse i Sant Godens. El seu objectiu era prendre consciència i catalogar el patrimoni romànic existent a les tres valls, fins
aleshores mai abans documentat o inventariat.
Un cop situats a Bagnères–de-Lushon, i carregats amb 90 quilos de material, que transportaren a lloms de cavalls, van iniciar un periple documental que els va dur, saltant pel coll del Portillon i més tard pel de Caldes, per les valls pirinenques de l’Aran, Boí i Isàbena. El seu valuós i minuciós treball de camp, va servir per al “rescat” (segons uns), “espoli” (segons uns altres), de les peces d’art sacre i pintures romàniques, que ara resten al MNAC.
Buscant el camí original
Cent-cinc anys més tard i gràcies a la informació recollida en l’exposició que, l’any 2007, celebrant el centenari, va fer l’Obra Social de La Caixa, Enric Soler (Terrassa, 1966) es posa de nou en marxa, aquesta vegada per recuperar (en el possible) el traçat original que seguí l’expedició arqueològica. Soler intentarà localitzar els escenaris principals que apareixen en les més de 200 planxes fotogràfiques que tirà Adolf Mas, per tal de percebre els evidents canvis en el paisatge, a més cent anys vista.
L’objectiu principal d’Enric Soler és recuperar un camí històric (com ja va fer quan va desenvolupar la feina de camp que acabà donant lloc a “La ruta del Ter”) per permetre als caminants actuals descobrir, a peu i en còmodes etapes, el grandiós patrimoni històric del romànic pirinenc que hi ha a les tres valls per on transcórrer aquest itinerari. Per això, l’objectiu final de l’Enric Soler és fer un complet audiovisual, així com un llibre de viatges de les seves experiències, però que contingui també una guia practica per totes aquelles persones que vulguin seguir la seva experiència.
Cela i Espinàs
A més de la ruta històrica de Puig i Cadafalch, Soler transitarà per una part del camí que, Josep Maria Espinàs i Camilo José Cela van escriure en els seus llibres (titulats originalment tots dos amb el nom de “Viatge al Pirineu de Lleida”), i que recentment l’escriptora i viatgera Núria Garcia Quera ha redescobert en el seu darrer llibre (“Nou viatge al Pirineu”, edicions Sensus), a qui Soler també seguirà en el seu actual viatge.
Un viatge controvertit
L’any 1907, davant d’algunes mostres evidents d’espoli que s’estava duent a terme a les esglésies romàniques del Pirineu, l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch, en companyia de Mossèn Gudiol (conservador del Museu Episcocal de Vic), Josep Goday (arquitecte), Adolf Mas (fotògraf) i Guillem M. de Brocà (encarregat de les investigacions jurídiques), van sortir de Barcelona, en tren, en direcció Bagneres-de-Lushon, passant per Tolouse i Sant Godens. El seu objectiu era prendre consciència i catalogar el patrimoni romànic existent a les tres valls, fins
aleshores mai abans documentat o inventariat.
Un cop situats a Bagnères–de-Lushon, i carregats amb 90 quilos de material, que transportaren a lloms de cavalls, van iniciar un periple documental que els va dur, saltant pel coll del Portillon i més tard pel de Caldes, per les valls pirinenques de l’Aran, Boí i Isàbena. El seu valuós i minuciós treball de camp, va servir per al “rescat” (segons uns), “espoli” (segons uns altres), de les peces d’art sacre i pintures romàniques, que ara resten al MNAC.
Buscant el camí original
Cent-cinc anys més tard i gràcies a la informació recollida en l’exposició que, l’any 2007, celebrant el centenari, va fer l’Obra Social de La Caixa, Enric Soler (Terrassa, 1966) es posa de nou en marxa, aquesta vegada per recuperar (en el possible) el traçat original que seguí l’expedició arqueològica. Soler intentarà localitzar els escenaris principals que apareixen en les més de 200 planxes fotogràfiques que tirà Adolf Mas, per tal de percebre els evidents canvis en el paisatge, a més cent anys vista.
L’objectiu principal d’Enric Soler és recuperar un camí històric (com ja va fer quan va desenvolupar la feina de camp que acabà donant lloc a “La ruta del Ter”) per permetre als caminants actuals descobrir, a peu i en còmodes etapes, el grandiós patrimoni històric del romànic pirinenc que hi ha a les tres valls per on transcórrer aquest itinerari. Per això, l’objectiu final de l’Enric Soler és fer un complet audiovisual, així com un llibre de viatges de les seves experiències, però que contingui també una guia practica per totes aquelles persones que vulguin seguir la seva experiència.
Cela i Espinàs
A més de la ruta històrica de Puig i Cadafalch, Soler transitarà per una part del camí que, Josep Maria Espinàs i Camilo José Cela van escriure en els seus llibres (titulats originalment tots dos amb el nom de “Viatge al Pirineu de Lleida”), i que recentment l’escriptora i viatgera Núria Garcia Quera ha redescobert en el seu darrer llibre (“Nou viatge al Pirineu”, edicions Sensus), a qui Soler també seguirà en el seu actual viatge.