«La idea és que tothom sigui propietari del que menja»

Entrevista a Sira Abenoza, directora del Centre de Recerca i Aplicació de Solucions Socials

per Carles Batalla , 15 de juny de 2012 a les 11:46 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de juny de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sira Abenoza, directora del Centre de Recerca i Aplicació de Solucions Socials Foto: C.B.

Predicar amb l'exemple és el que ha fet Sira Abenoza. Amb estudis de filosofia va exercir durant quatre anys de consultora de responsabilitat social a PricewaterhouseCoopers fins que va voler "arremangar-se i fer projectes". Com el de sinmas, una xarxa de consum ecològic que aplega empreses i institucions per promoure un consum sa, ètic i sostenible. Fa un mes i mig van aterrar a la Plaça Nova, un lloc comercialment arriscat però també "l'espai d'on pot néixer una altra Terrassa". Directe de productor i sense marge de benefici, sinmas ofereix productes ecològics certificats a la seva xarxa de consum ecològic.

-Què proposeu des de sinmas?
Sinmas és el primer projecte que va néixer del  Centre de Recerca i Aplicació de Solucions Socials. Un centre que neix per crear empreses, associacions o eines que ajudin a resoldre problemes socials i que, adoptant la lògica del valor compartit o del benefici per a tots, creïn sistemes que trenquin amb els actuals, amb els quals només uns quants en surten beneficiats. Es tracta de dissenyar projectes socials autosostenibles, que, per tant, no depenguin d’ajuts ni subvencions.

-I sinmas?


El primer problema social en el que vam voler treballar des del Centre va ser el de la distribució alimentària. L'objectiu de sinmas és fer assequible per a tothom el consum de productes ecològics. És a dir, cuidar de la salut de les persones i també de la seva economia, a la vegada que promovem la cura del medi ambient. A més, els llocs de treball que generem els oferim a persones en risc d'exclusió

-Trencar el tòpic que diu que consumir productes ecològics és una espècie de privilegi...
Sí, la idea era crear una xarxa de consum ecològic, amb famílies i institucions que comprin directament a productor producte ecològic certificat i distribuir-lo sense intermediari ni marge de benefici. D'aquesta manera aconseguim els mateixos preus que  un supermercat convencional, i que, per tant, no haguem de pagar un sobrepreu per ser ecològic. A més, gradualment integrem els productors dins la xarxa, de tal manera que puguem pactar un preu que al pagès li surti bé i no s'hagi de sotmetre a les fluctuacions del mercat. És a dir, que ja planti per a nosaltres. Els enciams, per exemple, ens arriben dues hores després de collir, i els venem a 98 cèntims.

-Oferiu altres productes?


Tot tipus de fruita i verdura ecològica de temporada, oli, vinagre i ous i volem incorporar-ne més. Com que la selecció és molt curosa, anem poc a poc, ara estem estudiant el tema dels vins. I a llarg termini la idea és que cada botiga pugui tibar de la comarca  i l'objectiu final és que tothom sigui propietari del que menja.

-Quin és el criteri de selecció?
Proximitat, qualitat i preu. Hi ha gent que ens pregunta si tot és km 0. No ho és tot perquè si ho fos, la majoria de productes no els tindríem mai. Nosaltres deixem que les persones triïn. Per exemple, les pinyes han de venir de fora sí o sí. Nosaltres les posem a la botiga, si la xarxa les vol, les anirà comprant i les seguirem tenint. Si no les vol perquè vénen de lluny, les deixarem de tenir.

-El servei coincideix amb les demandes socials actuals d'un sistema més just...
Sí, molta gent està farta que li  prenguin el pèl. Per això volem inventar sistemes en els quals tothom hi surti guanyant.

-Hi ha un prototipus de client?
És variable però hi ha una franja molt sensibilitzada, la gent d'entre 30 i els 45 i les parelles que comencen a tenir fills i es preocupen molt per la seva alimentació. Els joves estan molt més alerta. De vegades la gent gran entra a la botiga i ens pregunta: "què és ecològic"?, i els diem que és fer les coses com es feien abans.

-La gent agraeix que la convencin personalment?
Totalment. La gent agraeix anar a la botiga i triar la seva poma o el seu tomàquet, que hi hagi tracte de tu a tu, tornar a la familiaritat i a la confiança. I a més, tenir la comoditat de poder comprar el que volen quan volen, sense haver de comprometre's a un consum mínim o a una cistella.

-Hi ha competència al sector?
No perquè nosaltres no ens guanyem la vida amb la venda de fruita sinó que estem oferint una solució social. Aquest model no existeix. Nosaltres som un model alternatiu a l'existent.

-Per coherència, el vostre creixement ha de ser sostenible...
El nostre interès no és tenir 1.000 botigues. Quan s'hagi arribat a un equilibri sòlid i contrastat del model, el divulgarem a entitats socials com associacions o fundacions perquè puguin desenvolupar-lo, fer les seves entitats més autònomes i aplicar-lo al seu entorn. Quan tot funcioni bé la idea és explicar-ho a la gent perquè s'ho pugui fer.

-Heu iniciat contactes amb empreses terrassenques?
És el que començarem a fer, anar a empreses perquè puguin aportar un benefici social  als treballadors, tenint cura de la seva salut i del medi ambient.

-Vostè també dóna classes de responsabilitat social a ESADE. Quina recepció tenen els seus alumnes sobre aquests temes?
Doncs la veritat és que cada vegada hi ha més estudiants amb ganes de fer projectes en aquesta línia. Diuen que els agrada molt. Els fa una mica de por a nivell econòmic però tenen sensibilitat i això ja és molt.

-S'ha avançat en aquest camp?
Sí, els joves s'estan adonant que si funcionen només per diners, peti qui peti, això no els farà feliços. Són generacions que ho han vist amb els seus pares, que s'han passat tota la vida treballant i gairebé no han pogut estar en contacte amb ells i se'n lamenten. No volen reproduir aquest model.

 

Participació