Jordi Roset: «La solució més ràpida a l'atur és un Estat propi»

L'empresari terrassenc és representant territorial del Cercle Català de Negocis, entitat des de la qual intenta convèncer els empresaris que la independència és l'únic camí viable

Carles Batalla
25 de juny del 2012
Jordi Roset
Jordi Roset | Joan Manel Oller
Jordi Roset Foto: Joan Manel Oller

Terrassenc, 51 anys i empresari (abans del ram textil, ara dedicat a les benzineres) i practicant del #novullpagar. Són trets definidors de Jordi Roset, representant de les delegacions territorials del Cercle Català de Negocis. L'entitat, creada fa tres anys, fa estudis i conferències per convèncer els empreses sobre la necessitat que Catalunya esdevingui un Estat propi. Té 700 associats i el nas fi per a les prediccions: "Fa tres anys que parlem d'espoli fiscal i fa deu mesos que vam proposar al Govern el tancament de caixes".

Quin retrat fa de la situació econòmica actual?
A Europa s'estan recuperant, no tenen el problema de l'Estat espanyol, on cada dia surt alguna cosa nova, com per exemple Bankia. Catalunya només serà viable quan tingui Estat propi.

És difícil convèncer els empresaris d'aquesta idea?
Sempre hi ha hagut por. S'ha de fer molta pedagogia però anem avançant. Hi ha molta por amb el boicot que ens podrien fer...

Però ja va succeir amb el cava i les pèrdues van ser minses...
A Catalunya exportem el 66% del nostre PIB: un 33% es consumeix a Catalunya, un 33% l'exportem a la resta del món i el 33% restant és el que exportem a Espanya.

Se'n podria prescindir?
Segons el llibre 'Sense Espanya', basat en un estudi exhaustiu, el màxim de boicot que ens podrien fer seria un 4% del PIB. És molt però si tenim en compte que el dèficit fiscal està entre un 8% i un 10%, si ens fan un 4% de boicot encara hi guanyem entre un 4% i un 6%.

Veu el pacte fiscal amb bons ulls?
Hem d'anar cap a l'Estat propi, per això és millor agafar el camí recte i no anar fent revolts. Si tot el que recaptem es queda aquí i no s'envia res a l'Estat espanyol és una cosa, però si hi enviem un 10% del que recaptem, ens quedem igual. L'Estat propi et permet gestionar-ho tot a casa.

Expliqui'm l'acord amb la Cecot sobre els 'business angels'.
És gent que decideix invertir en projectes d'emprenedors que no accedeixen al crèdit. No són grans inversions, entre 10.000 i un màxim de 200.000 euros.

La Cecot podria ser un dels vostres?
A curt termini és difícil, però tenim objectius comuns. Vam parlar amb l'Antoni Abad i veu clar que hem d'anar pel nostre compte.

Quina ha de ser l'aposta empresarial de Terrassa?
Hem d'exportar més i és molt necessari el corredor mediterrani, perquè si arriben mercaderies de l'Àsia hi haurà punts logístics i indústria de transformació. Tot això afecta uns 120 km a la rodona del port. El futur passa per aquí, que Barcelona sigui el 'hub' logístic i Terrassa, directa o indirectament, ja hi serà.

Què en pensa, de l'absorció d'Unnim pel BBVA?
Els últims anys la Caixa Terrassa, d'identitat, només tenia el nom; potser es va deixar endur per l'ànsia d'expansió per tot el territori.

Des del Cercle com poden contribuir a rebaixar l'atur?
Hem fet un estudi en què, comparats amb països europeus de la nostra mida, estil, PIB i renta per càpita, ens surt que, amb un Estat propi, en poc temps assoliríem un atur entre el 4,5% i el 6,5%. La solució més ràpidà a l'atur és assolir l'Estat propi.

La crisi és l'excusa per tallar les ales sobiranistes?
Al segle XXI als països occidentals no hi haurà guerres com abans, el que hi ha és una guerra econòmica més subtil, i ara estem en guerra amb l'Estat espanyol. Hem de respondre als atacs, com quan diuen: 'Si marxeu d'Espanya, els jubilats de Catalunya no cobraran pensions'. Segons un estudi propi, si marxem d'Espanya seran els jubilats de la resta d'Espanya els qui tindran problemes per cobrar-les.

Eurovegas el convenç?
No és el model que hauria de seguir Catalunya. Ara bé, en els moments en què estem, potser seria una solució. Si es posa, el que no podem fer és oblidar-nos del territori ni del model. Tenir-lo no vol dir que no pensem en la biomedicina, etc... Màfies? Diuen que Las Vegas és la ciutat més segura dels Estats Units. Turisme? Barcelona és el cinquè port del món en creuers de luxe. Seria un turisme de qualitat i no faran quelcom tronat, no faran un Benidorm.

Per què els empresaris tenen tanta mala fama?
És la cultura del 'pelotazo' dels espanyols. A Catalunya hi ha 600.000 empreses, el 99,2% de les quals són petites i mitjanes. La visió que es té de l'empresari és el que va amb el bombí, i l'empresari és gent normal; també ho són els autonòms, els pagesos...A Espanya encara tenen el 'señorito' i la llotja del Bernabéu. Catalunya és diferent, és petita i mitjana empresa. Qui crea llocs de treball és l'empresa, el sector públic no en crea. A Catalunya tenim una xarxa empresarial boníssima.

I a Terrassa, quins reptes empresarials té?
Va ser de les primeres ciutats de Catalunya que va fer la revolució industrial, i això comporta una tradició. Històricament totes les revolucions industrials comencen amb la indústria textil.