«No som un país petit, l'ambició de les classes dirigents sí que és petita»

Josep-Lluís Carod Rovira, exvicepresident de la Generalitat, i Josep Maria Vila d'Abadal, alcalde de Vic i impulsor de l'Associació Municipis per la Independència, han realitzat un debat sobre l'estat propi organitzat pel Grup Nació Digital

Lluïsa Tarrida
31 de maig del 2012
576_1338502714_Adria_Costa_Debat_Vila_d_Abadal_Carod_Rovira_Terrassa_2012-24
576_1338502714_Adria_Costa_Debat_Vila_d_Abadal_Carod_Rovira_Terrassa_2012-24 | Adrià Costa
Aquest dijous, el Centre Cultural Unnim ha acollit el segon debat "Idees per Avui" organitzat per al Grup Nació Digital. En aquesta ocasió, els ponents han estat Josep-Lluís Carod-Rovira, exvicepresident del Govern de la Generalitat, i Josep Maria Vila d'Abadal, alcalde de Vic i impulsar de l'Associació Municipis per a la Independència.

"Prou dir que Catalunya serà més petita si es proclama independent. Què significa això, que reduirem el territori i ens quedarem només amb Terrassa i Sabadell? ... I Sabadell no està clar que s'apunti!", va deixar anar Carod-Rovira en clara referència a les paraules pronunciades fa uns dies per l'alcalde de Terrassa i primer secretari del PSC, Pere Navarro. "Vic s'hi apuntaria!" va exclamar Vila d'Abadal. I l'exvicepresident  va afegir "el que és petit és la voluntat, no el territori. Nosaltres no som un país petit, el que és petita és l'ambició de les classes dirigents d'aquest país, i no em refereixo només els polítics, sinó també als empresaris, la classe intel·lectual, l'església catòlica, el món de l'esport, de la universitat.... com més aviat es posicionin, més aviat ho serem".

Terrassa també va sortir a la conversa en una pregunta realitzada via twitter dels espectadors, quan se li va preguntar a Carod-Rovira per si guardava rencor o se sentia traït per als seus companys d'Esquerra terrassencs. L'exrepublicà va deixar anar que "no, no em sento traït, de fet, continuo tenint molts bons amics d'Esquerra a Terrassa", però no es va estar de dir que "el problema és que no hi ha una esquerra que vulgui ser nacional i majoritària, que realment vulgui governar".

També Vila d'Abadal va ser crític amb el seu propi partit, Unió Democràtica, quan va afirmar que "la direcció és clarament espanyolista i s'amaga en una idea de confederació d'estats en què sigui Espanya qui hagi d'aprovar un Estat català. Això els és còmode perquè saben que no ho tindrem mai. Sí, la direcció d'Unió és molt espanyolista i que no vol marxa d'Espanya, però faré el que sigui perquè això acabi canviant" i es va defensar dient que "Unió des del 36 que parla de la independència, jo explico que el meu patit és independentista i que en els seus origens hi ha la reclamació d'una república catalana. L'accident és l'altra visió, aquesta és la normal".

Sota la premissa de com s'arriba a un estat propi va transcórrer bona part del debat. Ambdós ponents van estar d'acord amb què el primer que cal tenir clar és que l'independentisme no és una ideologia de dretes o esquerres, és un "objectiu transversal, interclassista i nacional". I una cosa va quedar clara "cal una majoria social. No tothom tindrà els mateixos motius per voler ser independents, seran de drets històrics, per garantir la continuitat linguística i l'expressió nacional del català, per millor benestar i qualitat de vida i el fonamental, per motius democràtics", va matisar Carod-Rovira. Hi va estar d'acord, l'alcalde de Vic i diputat que va posar els punts sobre les is en referència a un dels temes ara més de moda "el pacte fiscal. Déu nos en guard que ens donin el pacte fiscal, això seria un pas enrere. En tot cas, hauria de ser un pas cap a la independència política. No volem la caixa, volem l'estat. Si no fas les lleis no ets independent".

Alhora de qualificar l'independentista català, Carod-Rovira va ser contundent "encara es troba en la fase prepolítica, fa l'efecte que hi ha més independents psicològics i emocionals que no polítics, i el que ens cal és justament més política, més diplomàcia, més discreció i més mà esquerra".  En aquest aspecte, Vila d'Abadal va correspondre en què "els partits els fa certa mandra comprometre's, ara és realment un moviment civil i per això hi ha l'Associació de Municipis per la Independència per organitzar i pressionar, per començar explicant el projecte, també a fora". Catalunya serà independent "quan el poble vulgui, i perquè nosaltres volem".

Preguntats sobre quina reacció seria l'espanyola amb la independència, Vila d'Abadal va deixar anar que "els castellans són gent de guerra, els espanyols són conqueridors, i no tinc tant clar que no vinguessin amb els tancs. Europa no permet  moltes coses però es van fent i reaccionen tard... però només em preocupa la meva reacció: vull ser independent i ho faig".

La bona entesa entre els dos ponents va arribar a tal punt que Josep Maria Vila d'Abadal va dir: "Tu i jo, Josep-Lluís, hauríem de muntar un partit".

El següent i darrer debat tindrà lloc el proper dijous dia 7 de juny, a les 19.30 hores al mateix recinte del Centre Cultural Unnim. Anirà a càrrec de Muriel Casals, presidenta d'Omnium Cultural, i Vicenç Villatoro, periodista terrassenc i president de l'Institut Ramon Llull, i el cara a cara se centrarà en l'estat de salut i el futur de la llengua catalana.

Foto: Adrià Costa