A la recerca dels «nens robats»

Foto: Lluïsa Tarrida

"Ha estat una jornada intensa i interessant, i que espero que serveixi per obrir noves portes, que això sigui un primer pas", va manifestar Ana Martín, presidenta de SOS Bebés Robados Catalunya. Ella va ser una de les ponent de la jornada "Els Nens Robats: la circulació il·legal de menors al segle XX". Durant tot el dia, l'Arxiu Històric de Terrassa i Comarcal del Vallès Occidental va acollir un centenar de persones interessades o afectades en aquest fenomen social fins als últims anys desconegut. Tot i que la jornada pretenia reflexionar sobre la circulació de menors en general, els casos de nens robats van tenir bona part de protagonisme. I és que, com va recollir La Torre, fins ara s'han comptabilitzat, només a la nostra ciutat, un total de 34 possibles casos de nens robats.

Des de l'Arxiu asseguren que la idea de dedicar un dia als nens robats es remunta al 2009, "quan van començar a venir persones demanant accedir a documentació perquè tenien dubtes", diu Joan Soler, director de l'Arxiu Històric. Arran d'això van projectar una jornada en què es posés sobre la taula què estava passant i quina era la posició que dels arxius municipals al respecte.

En aquest sentit, Soler va subratllar que "l'Arxiu té les portes obertes a tothom qui vulgui consultar o accedir a documentació. Disposem de molt material però no ho tenim tot, a vegades no és perfecte ni exhaustiu, i no per aquest motiu volem amagar res".  Així sortia al pas de les queixes sobre possibles traves o obstacles que des dels arxius es posen davant la petició d'algunes víctimes a la recerca de documentació. El paper dels Arxius és clau perquè els casos puguin avançar ja que sense evidències físiques, els familiars es troben que no poden presentar denúncia.

La jornada va acollir també una ponència de Patrícia Lloveras, de l'Arxiu Central Administratiu del Departament de Salut de la Generalitat. Ella va ser l'encarregada de donar compte de la feina que des de l'administració s'està realitzant en aquest àmbit i també dels límits i incerteses amb què es troben. La voluntat és de col·laborar, així ho va remarcar, una cosa rebuda amb alegria per part de SOS Bebés Robados.

Les ponències van servir també per conèixer coses noves. Per exemple que "ara sabem que si necessitem un historial clínic podem anar a buscar-lo a l'arxiu que tenim més a prop de casa i no cal desplaçar-se a Barcelona, per exemple. Ens han informat que els arxivers estan en contacte i que poden traspassar-se documentació. Això ens omple d'esperança perquè hi ha casos en què l'hospital ha tancat i no saps on t'has de dirigir per aconseguir l'historial", va dir Martín.

Espai de contacte
La jornada també va servir perquè molts afectats aprofundissin en els aspectes legals i administratius. "M'ha semblat molt interessant, i s'han explicat coses que desconeixia. Tot i que el meu cas ja es troba en procés judicial crec que havia de venir per si la meva experiència podia ser d'ajuda per algú que es trobi en la mateixa situació", va manifestar José Salvador Martín. No ha estat l'únic afectat que es va acostar a la jornada, van ser diverses persones les que van acudir a les ponències a la recerca d'informació. "Hem tingut contacte tant amb familiars com nens que han estat adoptats i que tenen sospites  que poden ser nens robats. La veritat és que ens ha sorprès la quantitat de persones que han vingut, i no només de Terrassa sinó també moltes des de Barcelona", ha subratllat la presidenta de SOS Bebés Robados.

També va participar amb una ponència l'advocat Enrique Vila, que va explicar a més del seu cas personal com a nen adoptat, quin és el marc jurídic i quines dificultats i solucions poden tenir les persones que decideixin posar una denúncia per trobar el seu familiar. Abans d'ell, però, va intervenir Elena Ràfols, historiadora i cofundadora de l'associació Circare, un grup de recerca històrica que va aportar una visió més àmplia referint-se a tots els casos que s'han trobat de circulació il·legal de menors. "La nostra investigació se centra dels anys 30 als 80 en els centres de protecció de menors i el tribunal tutelat. Els nens robats no són el nostre camp d'estudi però la jornada ens va semblar molt interessant i a més, sí que en alguna ocasió hem trobat documentació o testimonis que poden ajudar en algun cas d'aquest tipus", explica Maria Verdú, membre de Circare.

La reflexió final va anar a càrrec de l'historiador i antropòleg Raul Hernández, que va posar èmfasi en el paper que ha d'assumir la justícia, "per molt esforç que la família posi, sense la voluntat de la justícia no farem res. És el pal de paller i l'única solució passa per la via jurídica, aquest és el repte que tenim tots, intentar que aquesta s'impliqui més".

I a més de la justícia, Martín recorda que l'altra pota que encara falta per destapar és la que engloba a totes les persones que treballaven a les clíniques entre els anys 60 i 80 i que van ser testimonis d'activitats il·legals i delictives. Fins ara, aquestes persones han callat i això dificulta enormement avançar cap la resolució del cas. "Entenem que tinguin por per les repercussions judicials que poden tenir, però nosaltres només demanem que ens ajudin, ho poden fer de manera anònima trucant els telèfons de l'associació. No cal que diguin el seu nom, només necessitem informació", sentencia Martín.