Dits i veu al natural

El piano és l'instrument essencial en les cançons de Maria Coma. Foto: Lyona

El panorama musical actual a Catalunya no s'entén sense l'emergència de músics com Maria Coma. És veu, piano, dolçor, intimisme i qualitat. Aquest dissabte, 26 de maig, a l'Auditori, Maria Coma presentarà Magnòlia , el seu segon disc. Coma –que abans havia format part del grup u_mä i que ha escrit diverses bandes sonores– actuarà acompanyada de la seva banda: Pau Vallvé, Nico Roig i Miguel Serna (que substitueix Jordi Casadesús, de La Iaia). Serà el primer concert de la cantant i compositora a Terrassa, on ja hi va ser al desembre acompanyant Pau Vallvé i on sovint assaja, a El Vapor, amb el Brossa Quartet de Corda.

Magnòlia trenca una mica amb el seu primer disc, Linòleum.
He intentat fer música amb la que em sentís bé. Si hi ha gent que nota molta diferència amb el disc anterior deu ser que necessitava anar cap aquí. En aquest cas, m'he decantat per treballar molt els arranjaments de piano, que és una mica l'esquelet del disc. És piano i veu, gravat sense metrònom. Tota la resta s'ha gravat posteriorment a sobre del piano. La diferència més gran amb 'Linòleum' és que aquest disc és més homogeni.

I més natural.
Sí, de fet el vam gravar a casa meva. Vam portar tot el material d'estudi allà, i així aconseguim la reververació natural de la sala d'estar amb el piano, que és el meu piano de tota la vida. Després vam anar a la casa de muntanya del meu pare per gravar les bateries. No vam anar a un estudi, a una peixera, a fer un disc d'estudi d'aquests que la veu sona súper fina, sinó que hem buscat una mica més espai i treballar amb sons més naturals.

Per què el nom Magnòlia ?
Vaig fer una cançó instrumental per a una banda sonora que incloc en el disc amb el títol de "360º". En un principi li vaig posar de títol "Passejant diminuts dins d'una magnòlia", perquè en no tenir lletra volia explicar el que imaginava. La magnòlia és la metàfora d'un lloc on tens els bons records. En la darrera cançó del disc, "Dins magnòlies", s'explica una mica el que vol dir [Dins magnòlies ens vam perdre / sota mil constel·lacions rèiem / gràcies a això mai ningú ens prendrà el que vam ser].

Magnòlia el formen nou cançons en català, una en castellà i una instrumental.
Sempre faig moltes cançons, i el criteri per escollir-les no és la llengua, sinó musical. Al final van sortir nou cançons en català i una en castellà.

Ha fet concerts a Alemanya i a Madrid, i la setmana que ve ho farà a Itàlia. Malgrat que no entenguin l'idioma, saben valorar la qualitat musical?
Sí! A Madrid els va encantar, i molta gent del públic després del concert em preguntava que com era que no hi havia anat abans. A Alemanya també els agrada el que faig, no tenen problema pel fet de ser en català. Per a ells és normal que algú vagi de Catalunya i canti en català, l'estrany seria que cantés en alemany. També agrada veure coses de fora.

En aquesta gira fa tres tipus de concerts: 'solo', amb banda i amb la banda més el Brossa Quartet de Corda. A Terrassa ve amb la banda. Què n'ha d'esperar el públic?
El concert en banda m'agrada molt perquè toco amb uns músics que m'encanten. Són molt bons músics i com a compositors i instrumentistes els admiro molt. I són molt amics meus, són genials. Toquem les cançons del disc amb un punt elèctric i té molta més vida. Un disc sempre és gravat i es queda allà, en canvi en directe té molta més força. El que en el disc és un quartet de corda o de vent, en el directe ho vam treballar amb la guitarra del Nico Roig, que dóna un so que vam estar buscant i a mí m'encanta.

És més important la veu o bé els dits per tocar el piano?
Les dues coses són molt importants. M'he adonat que quan toques i cantes alhora la gent escolta només la veu. Jo em treballo molt els arranjaments, quan toco el piano escolto el piano. La gent normalment escolta les mans, però la veu té alguna cosa que fa que quan sona tothom hi presta atenció. Passa molt amb la música insturmental: quan de cop hi entra una veu la gent desperta. Li dono molta importància al piano, perquè és el meu instrument de sempre, però la veu també té un punt que inevitablement fa que sigui important, i és una manera d'expressió que m'agrada molt. Per això m'agrada també molt fer cançons instrumentals als concerts, per descansar de veu, i així quan torna entra més bé.

Una peculiaritat de Magnòlia és que els vídeoclips estan fets en Super 8.
Va ser una decisió que vaig prendre mentres gravàvem el disc. El vam gravar buscant la reververació natural dels espais, sense cap mena d'artifici. El Super 8 era la manera que em va venir al cap més semblant pel que fa a imatge, perquè estàs treballant en pel·lícula en comptes de treballar en digital. Ara estic muntant un de nou, que sortirà aviat. Tots els videoclips d'aquest disc són en Super 8, però això no vol dir que a partir d'ara tots siguin així.