L'Església barcelonina, en tensió

El cardenal-arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ja té 75 anys i ha presentat la renúncia al Papa Benet XVI. Foto: Pere Francesch.

Quin grau d'influència pot tenir un blog anònim en un determinat col·lectiu? En part de l'Església catalana, molt. Tant, que fins i tot s'especulava que podria influir en el Vaticà de cara a l'elecció del nou arquebisbe de Barcelona. Més tard o més d'hora, Roma haurà de substituir Lluís Martínez Sistach, en tant que ja ha celebrat els 75 anys i, preceptivament, ha presentat la renúncia al càrrec al papa Benet XVI. Però, de cop, el sufflé anònim s'ha desinflat.

El blog en qüestió, Germinans Germinabit, creat el 2008, de tendència marcadament ultracatòlica i anticatalana, ha quedat ara al descobert. Un dels seus promotors, Mariano Arnal Arnal, n'ha reconegut públicament l'autoria per mirar d'aturar el judici per suposada falsificació documental que va iniciar fa anys un diaca de la diòcesi. La fiscalia, en el seu escrit d'acusació, demana un any de presó i 3.880 euros de multa per a Arnal i per al matrimoni format per Mario Solsona i Ana Becerril Gómez -a qui un altre blog anònim ja assenyalava des del 2010, conjuntament amb el rector d'una parròquia de Santa Coloma de Gramanet, mossèn Francesc Espinar, com a inductora del blog.

Fins ara, fonts coneixedores del cas expliquen que el jutge instructor ha citat a declarar tres capellans: Alex Marzo, rector d'una parròquia d'Argentona on col·labora el matrimoni Becerril-Solsona; Jaume González-Agápito, expersonal diplomàtic del Vaticà, i el citat Espinar.

I és que la tensió en el si de l'episcopat català ha anat in crescendo a mida que Germinans, des de l'anonimat i amb el suport de clergues catalans, ha anat accentuant les seves crítiques envers aquells religiosos i aquelles entitats que consideraven massa "aperturistes" i que s'apartaven de l'ortodòxia dictada per la Conferència Episcopal Espanyola.

Germinans Germinabit s'ha caracteritzat per carregar durament contra qualsevol iniciativa mínimament catalana que emprengués l'Església -el "nacionalprogresismo que se apropió de la Iglesia en Cataluña", afirmava constantment-; contra el cardenal arquebisbe barceloní i els seus principals col·laboradors -en especial, el rector del Seminari i els vicaris episcopals-; contra els capellans més "oberts"; contra la Joventut Obrera Cristiana (JOC); contra Justícia i Pau; contra el mossèn Enric Canet -que va oficiar l'enterrament del pare d'Artur Mas-, contra...

Així mateix, presentava la tradició religiosa catalana com el mal que assola el cristianisme -"de aquí diez años serán cuatro y el de la guitarra. Absolutamente irrelevantes. Están en caída libre y lo saben". Durant la visita del Papa a Barcelona, Germinans també va incitar els seus lectors a rebre'l amb banderes espanyoles "para que la estancia barcelonesa del Santo Padre tenga el calor y el alcance que se merece". I, a posteriori, va sentenciar: "Hicieron todo lo posible para que la voz de Juan Pablo II no llegase al corazón de los jóvenes catalanes. Esa generación de progresaurios a la que pertenece es una peña de fanáticos insoportables cuyas ideas eclesiales han ayudado a pudrir la sociedad catalana."

El blog, defensat ja des dels inicis pels sectors més integristes de l'església espanyola, va néixer perquè "en la Iglesia de Barcelona estábamos ante un gran pantano cenagoso en todos los órdenes. Ese pretendido oasis no es otra cosa que un estanque pútrido", segons que va explicar un sacerdot anònim, identificat com a Prudentius de Barcino, en una entrevista a Libertad Digital el 2008.

Per mirar de contrarestar la influència de Germinans, un altre blog anònim, El integrismo es pecado, havia mirat de treure a la llum qui podia haver-hi darrere del blog, assenyalant membres del moviment ultra Comunión y Liberación de Mataró, el líder d'e-cristians, Josep Miró i Ardèvol, la web InfoCatólica i la Fundación Balmesiana, la cúria de la diòcesi de Terrassa...

Qui rellevarà Sistach?

En el rerefons de tot plegat, hi ha una lluita soterrada per mirar d'influir en el relleu de Sistach de cara al Vaticà. Germinans Germinabit no ha dubtat en fer campanya a favor del bisbe de Terrassa, José Angel Sáiz Meneses, format al seminari de Toledo i caracteritzat per la seva "impecable ortodòxia". Les formes del bisbe de Solsona, mossèn Xavier Novell, també són vistes amb bons ulls per aquest sector de l'Església: "Podrían resumirse con un "hasta aquí hemos llegado", es decir no puede tolerarse por más tiempo un estilo eclesial que ha llevado a la ruina espiritual a tantas diócesis españolas."

El periodista de La Vanguardia especialitzat en informació religiosa Oriol Domingo apunta que, de candidats més conciliadors que els brandats per Germinans Germinabit, n'hi ha. Des dels bisbes d'Urgell i Tarragona, Joan-Enric Vives i Jaume Pujol, al bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, o bé el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Armand Puig, per bé que no és bisbe.

D'altres noms que també sonen entre el sector més "obert" de l'Església catalana són el jesuïta manacorí Luis Francisco Ladaria, actual secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe del Vaticà, o l'actual director del Seminari Diocesà de Barcelona, Josep Maria Turull, entre d'altres.

Paral·lelament al relleu de Sistach, el Vaticà també haurà de nomenar un nou arquebisbe per a l'arxidiòcesi de Madrid, i s'especula que el relleu es podria fer conjuntament per acontentar així la majoria de sensibilitats.