«El iaido uneix cos i ment»

El grup jujinkan, amb Oriol Blanco com a mestre, practica els dijous i els dissabtes iaido al gimnàs TerrassaSports. El iaido és una art marcial japonesa poc coneguda que a Terrassa té una quinzena de practicants. Les arts marcials són una part important a la vida d'Oriol Blanco, mestre de jujutsu, iaido i jodo al gimnàs TerrassaSports. És tercer dan de iaido, el que el converteix en un dels més destacats practicants d'aquesta disciplina en l'àmbit estatal. El iaido és una art marcial tradicional d'origen japonès que consisteix en desembeinar i embeinar la katana, l'espasa dels guerrers samurais.

El grup que entrena amb Oriol Blanco al centre TerrassaSports, anomenat Jujinkan, el formen una quinzena de persones i forma part de l'Associació Catalana de Iaido i Jodo (ACIJ). L'ACIJ compta amb diversos dojos (llocs de pràctica) a Catalunya: Cerdanyola del Vallès, el Vendrell, Igualada, Manresa, Mataró, Rubí, Segur de Calafell, Tarragona, Vilafranca del Penedès i Terrassa. A Terrassa, Oriol Blanco imparteix classes de iaido els dijous de dos quarts de nou a deu de la nit i els dissabtes de deu del matí a dotze del migdia, al gimnàs TerrassaSports. El iaido és una art marcial oberta a tot tipus de practicants.

-Què aporta el iaido a un practicant occidental?
Aporta una sèrie de valors molt importants com la concentració, la paciència, la constància o la respiració profunda. Quan es practica iaido s'uneixen cos i ment per fer una mateixa activitat. Ens ajuda a centrar-nos, perquè a la societat moderna actual aquests valors són difícils de trobar per l'estrès, la feina i les preocupacions. Ens ajuda a equilibrar la nostra energia.

-Una art marcial és una activitat violenta?
El nom indica que sí, però actualment no té cap sentit. El iaido es practica amb una katana sense tall, per poder practicar sense riscos. Pel carrer no portem katanes ni armes, per tant no té sentit cap aplicació tècnica real i no és violenta. Amb les arts marcials es treballa el cos i la ment.

-Com és una classe de iaido?
Qui ve a classe ho fa amb ganes i la il·lusió de practicar, no per ser un 'crack' del iaido. El primer objectiu és sentir-se bé amb un mateix. No són classes físicament molt dures, en general. La càrrega física és important però costa adonar-se'n perquè hi ha molta concentració. Al no haver-hi moviments explosius ni ràpids no hi ha gairebé mai lesions. Fem escalfaments i després comencem a practicar. Sempre treballem sols. Fem kates, que són formes preestablertes de combats imaginaris en els que sempre guanyem, i amb això es treballa la tècnica.

-I com s'ensenya?
Des del punt de vista del professor, s'ha d'intentar entendre tot el que es fa com a alumne, assimilar-ho i saber explicar-ho a algú altre. Mentre ets alumne només copies. En el moment que has de compartir-ho adquireixes una capacitat de comprensió del que fas que no tens abans. Aporta molt en l'apartat personal.

-Quants practicants té el iaido a Catalunya?
És un esport molt minoritari. Estem en un moment bo, en el context en el qual estem. Som uns 150 practicants a Catalunya. Són poquets, però és una art marcial molt desconeguda. Tenint en compte que al conjunt d'Espanya hi ha un total d'uns 250 practicant és una xifra molt important. Hi ha diferents grups de iaido, que el practiquem als dojos associats a l'Associació Catalana de Iaido i Jodo, entre els quals està el de Terrassa.

-És un esport minoritari o una pràctica 'friqui'?
És una mica dels dos. És molt minoritari perquè és molt desconegut. I per aquest desconeixement també té un punt de 'friquisme'. Però la percepció de les arts marcials de molts 'friquis' del manga no té gaire a veure amb el que són en realitat. El iaido és una art marcial molt seriosa.

-Com es combina la tradició de l'art marcial amb l'esport?
En el iaido va junt. La forma competitiva és idèntica a de pràctica. Si entrenes d'una manera correcta, amb intenció i concentració, obtens els mateixos resultats.que quan fas competició, una exhibició o un examen. L'única cosa que canvia és el grau de tensió.