«D'Israel no ens n'arriba informació»

Toni Florido és el president de l'Associació Catalana d'Amics d'Israel (ACAI), que va néixer el 2009, i de Tarbut Terrassa

per Albert Prieto, 8 de maig de 2012 a les 19:38 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de maig de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Foto: Albert Prieto

Els vincles entre Catalunya i Israel són l'objectiu principal de l'ACAI, de la qual el terrassenc Toni Florido és president. L'Associació Catalana d'Amics d'Israel (ACAI) va néixer l'any 2009 i des d'aleshores treballa per normalitzar les relacions entre Catalunya i Israel, segons explica el seu president, el terrassenc Toni Florido.

L'ACAI, entre altres activitats al llarg de l'any, reconeix la tasca de catalans i catalanes que han destacat en el foment de les relacions entre Catalunya i Israel, com Pilar Rahola, Vicenç Villatoro, Joan B. Culla, Marta Pessarrodona o Jordi Pujol. Toni Florido també presideix l'associació Tarbut Terrassa, una entitat cultural que treballa per recuperar el patromini jueu i per vertebrar activitats culturals i religioses per a les persones interessades en el judaisme i les seves tradicions.


'Tarbut' significa cultura en hebreu.  Toni Florido diu que els jueus a Terrassa són "una petita comunitat", però les persones interessades en el judaisme suposen "una no tan petita comunitat".

-
Què tenen en comú Catalunya i Israel?
El més senzill d'observar és que són dos països d'una mida similar i amb un nombre d'habitants similar. Els israelians, com els catalans, històricament han tingut sempre una actitud molt emprenedora. El viatjant que anava per l'Estat espanyol venent els productes tèxtils que es fabricaven aquí és una imatge de l'imaginari col·lectiu molt habitual, i a Israel tenen també aquest perfil de voler crear i vendre, sobretot de crear.

-Com i per què neix l'ACAI?


L'any 2009 hi va haver una manifestació molt agressiva contra Israel: hi va participar gent del govern, fins i tot el conseller d'Interior Joan Saura, i es va assenyalar una sèrie de catalans acusant-los de la "maldat" de ser amics d'Israel, pel fet de tenir una relació normalitzada amb Israel. Vam considerar que havíem de donar suport a aquelles persones, que no havien fet cap mal. I el que havia de ser un gest de solidaritat, espontani, va esdevenir en la constitució de l'associació.

-Quina relació teniu amb els governs de Catalunya i d'Israel?
Tenim molt bona relació amb el govern d'Israel i amb el govern de Catalunya. Ara estem passant per un moment de màxima comprensió i interacció amb ambdós governs. Per una banda, el govern d'Israel té un interès evident que la relació amb Catalunya sigui cada vegada millor. I l'actual govern de la Generalitat va també en aquesta línia. Catalunya ha de tenir relacions normals amb els països del seu entorn i aquest cas no n'és una excepció.

-Fa 64 anys es va constituir l'Estat d'Israel. Catalunya ha de seguir les mateixes passes i buscar l'Estat propi?
L'objectiu el sionisme era l'establiment d'un estat i ho va aconseguir, per tant és una història d'èxit. El catalanisme no sempre ha cregut, en la seva totalitat, en la necessitat d'un estat propi per a la subsistència de Catalunya. Actualment sí que potser hi ha una majoria dins del catalanisme que creu que sense estat serà molt difícil aquesta subsistència. Crec que les forces catalanistes majoritàries han de definir l'objectiu concret a llarg termini. Cal establir quin és l'objectiu final del catalanisme, i si és l'Estat propi, que jo crec que sí, s'han de fer les passes adequades per aconseguir-ho. L'ACAI entén la relació entre Catalunya i Israel com la relació entre dos països.

-Els mitjans expliquen bé el conflicte àrabo-israelià?
Està totalment distorsionat. No ens n'arriba informació, sinó propaganda, i en bona part a través dels mitjans públics. Són molt acrítics amb un sector i hipercrítics amb l'altre.

-Es confon política i religió?
Normalment es confon ser israelià amb ser jueu. Israel és un estat democràtic on els seus ciutadans són majoritàriament jueus, però un trenta per cert són cristians, musulmans o d'una altra religió. Israel és un estat laic i no discrimina ningú pel fet religiós. És un país molt normal i semblant a nosaltres, amb la peculiaritat que està constantment amenaçat pels seus veïns.

 

Participació