03
de maig
del
2012
Foto: Lluïsa Tarrida"Estem cansats de pagar autopistes i que a Espanya aquestes siguin gratuïtes. A més, ens obliguen a anar per aquestes vies perquè les carreteres nacionals estan sempre amb obres i són un desastre" explicava Anna Torrent, veïna de Sabadell i una de les conductores que va decidir unir-se a la convocatòria que va tenir lloc dimarts dia 1 de maig al peatge de Les Fonts-Rubí. Les senyeres i estelades, juntament amb pancartes de "Prou Peatges" i "#novullpagar" van inundar durant més d'una hora el peatge.
Envoltada de centenars de vehicles que feien sonar els clàxons amb ganes, Torrent s'ho mirava amb il·lusió mentre manifestava que havia vingut expressament en aquest peatge tot i que ella és més assídua al de la Roca del Vallès. "Crec que si no ens movem els ciutadans els polítics no faran res" manifestava Torrent. Una opinió que era compartida per moltes de les persones que van col·lapsar la desena de carrils d'entrada i sortida del peatge. "Els polítics s'haurien de mullar més, però ja sabem que tenen el cul llogat per això hem d'apretar-los", comentava Dolors Argany, veïna de Viladecavalls.
"Ja n'hi ha prou"
"Fer soroll és l'única opció que ens queda, potser així els polítics veuran que els ciutadans comencem a tenir poder" deien Meritxell i Helena, dues joves veïnes de Rubí, i afegien "que deixin ja de matxecar els catalans, ja n'estem tips de pagar només nosaltres i total, si ens han de dir 'tacaños' que ho facin almenys amb motiu!".
Francesc Capell i Margarida Maymó, veïns de Calders, anaven més enllà i exclamaven que "ja n'hi ha prou de pagar i estar discriminats. Volem la independència i un estat propi!". Al seu darrera, el seu fill i el seu nét s'ho miraven amb posat seriós mentre Capell evocava un record d'infantesa, "aquesta convocatòria em fa venir el cap la vaga dels tramvies a Barcelona quan vam sortir al carrer en contra del govern franquista. Això és el primer pas, potser petit, però important, i hem d'anar tots plegats". Afirmaven que ja era el segon peatge que avui no pagaven i que pensaven anar fins a Barcelona i tornar expressament només per reivindicar aquesta "injustícia".
Una de les principals preocupacions dels organitzadors de la campanya era que amb l'amenaça des de la Generalitat que aquells conductors que no paguessin podien rebre multes de 100 euros, era que la gent es fes enrere. Segurament, més d'un va pensar que no valia la pena arriscar-se a abonar una quantitat gens menyspreable per un gest més simbòlic que efectiu. Però n'hi va haver molts que es van voler arriscar."Prefereixo pagar una multa que viure en aquesta presó. Rebem un tracte colonial, expol·liats econòmicament i agredits culturalment. Aquesta convocatòria és una manera d'exemplificar aquest malestar i desacord ja que els polítics no ho fan. Per mi la multa no ha estat dissuasòria" afirmava David Reventós, veí de Terrassa.
"Hem pagat tantes coses injustes que no en vindrà d'una més. Evidentment si me la posen intentaré recorre-la però si em toca pagar ho faré, i punt. Em sap greu que els catalans siguem un col·lectiu de vegades tan covard que no ens atrevim a protestar", expressava la terrassenca Maria Bonastre. "Per mi que això dels 100 euros és un farol, no creiem que ens toqui pagar, però bé, si al final ens arriba la multa ja intentarem recorre-la" manifestava Meritxell. També Argany considerava que l'amenaça de la multa era "paper mullat". "M'és igual si al final haig de pagar els 100 euros, no pensava fer-me enrere, ja és una qüestió d'orgull i dignitat. Ja n'hi ha prou", exclamava Torrent.