26
d'abril
del
2012
Acampada davant d'Unnim Foto: Lluïsa Tarrida
Davant l'allau de notícies sobre desnonaments que en els últims mesos estan sorgint als mitjans de comunicació, Unnim ha decidit sortir al pas dels rumors i de les crítiques per part de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) acusant-los de ser una entitat financera "amb qui no es pot negociar ni accepta lloguers socials en el propi pis".
Per aquest motiu, va decidir convocar els mitjans locals a una trobada per explicar quines mesures prenen i com actuen davant d'aquestes situacions. "Estem oberts sempre a negociar amb el deutor, perquè nosaltres som els primers interessats a trobar una solució perquè puguin continuar al seu habitatge. El nostre objectiu no és quedar-nos pisos sinó que els clients ens puguin pagar", van explicar Francesc Daura, director del departament Contenciós i Concursal, i Rafael Casulleres, director de Zona Terrassa.
Però malgrat aquesta predisposició Unnim ha efectuat només entre gener i març d'aquest any un total de 263 ordres de desnonament a tot Catalunya. L'any passat, l'entitat bancària en va llançar 653. Tot i així matisen que aquests són els casos "més minoritaris" ja que la majoria "acaben amb un acord entre nosaltres i el deutor". Consideren que si l'afectat té una actitud proactiva i voluntat de fer front al problema "sempre s'acaba trobant una solució" ja sigui allargant la hipoteca baixant la quota mensual; buscant només pagar interessos durant un o dos anys per recuperar-se; o depenent del nivell d'endeutament fins i tot es pot arribar a la dació en pagament.
Els responsables d'Unnim afirmen que "nosaltres sempre anem cas per cas, no es pot tractar a tothom per igual, cada situació necessita mirar-se per separat". I recorden que "un acord és que totes les parts acabin cedint, el que no podem acceptar, com han pretès algunes persones dels casos més mediàtics, és que vinguin amb exigències que volen un lloguer mínim, que se'ls condoni el deute i a sobre reservar-se el dret de posar-nos una denúncia per clàusules abusives a la hipoteca. Tot no pot ser".
Daura va recordar que les administracions locals però sobretot estatals també tenen una responsabilitat amb aquesta problemàtica que ha passat de ser personal a convertir-se en social. Reclamen la intervenció dels agents socials en els casos extrems en què la família ha d'abandonar el pis i no té un lloc on anar, o bé, consideren que s'hauria de canviar la llei, "com ja passa en altres països europeus" que contempla que una persona es declari insolvent i pugui començar de zero, amb una segona oportunitat i sense un deute pesant al darrera.
"Fins a l'últim moment es poden buscar sortides, entre el moment que s'anuncia el procés de subhasta fins al desnonament poden passar més d'un any, temps suficient per tornar-ne a parlar i negociar", diuen.