Terrassa, fàbrica de capellans

Jacob Espín, Gullem López i Francesc Aura Foto: Joan Manel Oller

El seminari major del Bisbat de Terrassa compta en el curs 2011-2012 amb 35 estudiants, per 42 en l'anterior curs, encara que cal tenir present que va haver-hi sis ordenacions. Centralitzat a Valldoreix i dirigit pel bisbe auxiliar Salvador Cristau, és el que té més seminaristes de Catalunya. El seu responsable no veu una raó per a aquesta situació de privilegi. "Potser hi té alguna cosa a veure que és un seminari nou i la seva ubicació en un lloc privilegiat de la comarca".

Cristau no ho apunta, però hi podrien influir els càrrecs que ostenta el bisbe Josep Àngel Saiz Meneses. Actualment és el president de la Comissió de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola. A la Tarraconense ha estat responsable del Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament, de la Comissió Interdiocesana d’Apostolat Seglar i també del Secretariat Interdiocesà de Joventut i actualment és el responsable de la Comissió de Seminaris.

Set menors d'edat
Una de les darreres novetats del Bisbat és la posada en marxa del seminari menor, amb set menors d'edat actualment. Estudien ESO i batxillerat. Fidel Catalan, rector de la catedral, explica que és un recurs per a tots aquells joves que es plantegen la vocació. "Se'ls allibera de les pressions de l'entorn i poden decidir el seu futur amb tranquil·litat". Un dels estudiants és el terrassenc Jacob Espin.

Amb la creació del Seminari Major Diocesà de Terrassa l’any 2006 Salvador Cristau va ser nomenat rector i el 2008 delegat episcopal de Pastoral Vocacional. Des del mateix any 2008 és també administrador parroquial de la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix, on es troba ubicat el Seminari Diocesà. La seva ordenació episcopal va tenir lloc el dia 26 de juny del 2010 a les 11 del matí a l'església del Sant Esperit de Terrassa. Formar els futurs capellans és una tasca de la qual se n'orgulleix, sobretot, en uns temps on les vocacions, al món occidental, han experimentat una gran disminució.

El dia comença al seminari a les 7 del matí, quan es va a la capella a resar els laudes, la pregària de lloança matutina. Després es fa una llarga estona de meditació. La pregària és un dels elements clau de la vida del seminari. Tot seguit esmorzen i després agafen el tren per anar cap a la facultat. La formació intel·lectual és una de les parts fonamentals en la preparació dels futurs capellans. Per això cada matí van a Barcelona a la Facultat de Filosofia o de Teologia. Les tardes es dediquen principalment a l’estudi personal i el treball de les diferents assignatures. El seminari és un lloc on també es comparteixen àpats, reunions, sortides i també l’esport un cop per setmana.

El moment més important del dia és la celebració de l’eucaristia, habitualment a la tarda. A part dels estudis, hi ha reunions de comunitat, les classes de música, les sessions d’estudi i contemplació de l’evangeli i l’organització de les trobades amb els adolescents i moltes altres feines. Els caps de setmana col·laboren en diferents parròquies en àmbits com la litúrgia, la catequesi o l’esplai.

Terrassencs al seminari Major del Bisbat i a Valldoreix

Guillem López té 32 anys, és una persona que ha treballat a l'empresa ordinària i que ha tingut parella estable, però té molt clar que el que realment desitja és ser capellà. Per això es va apuntar al Seminari Major del Bisbat de Terrassa. Des de molt jove ja es va interessar per temes d'Església des del Sant Esperit, on havia estat monitor d'esplai i on havia desenvolupat diverses activitats. Guillem López prové d'una família cristiana catòlica, un element clau en la seva evolució com a persona, com reconeix des de les instal·lacions del seminari de Valldoreix, al costat del seu responsable, Salvador Cristau, i del també egarenc Francesc Haura.

Ni la feina ni la parella l'omplien prou i li semblava que li faltava alguna cosa. I fa aproximadament cinc anys va prendre una de les decisions més importants de la seva vida, una que el marcaria: apostar pel sacerdoci, una tasca que al seu parer li permet fer el que sempre havia volgut fer: ajudar altres persones. Ara ja fa quatre anys que és al seminari i està feliç. Guillem López reconeix que en prendre la decisió de ser sacerdot part del seu entorn no ho va assumir gaire bé, però ara tot s'ha normalitzat i l'entenen, "perquè veuen una coherència entre els estudis i el que penso". El jove terrassenc creu que les recances de les seves amistats i de la gent del seu voltant "es basaven en un desconeixement del que és l'Església. Normalment el que arriba a la ciutadania és el que s'escriu i es diu als mitjans de comunicació, i gairebé sempre surten les notícis més desagradables i de les bones no se'n parla. Però és així, i no podem fer-hi res."

La gran vocació
Francesc Haura és encara més jove que Guillem López. La seva arribada al seminari del Bisbat de Terrassa ha estat molt més ràpida. Com el seu company, prové d'una família cristiana practicant que des d'un principi li ha donat tot el suport, en una decisió que reconeix que no és fàcil en una època com l'actual. "Però la vocació pot més que totes les altres coses". Anar a escoles cristianes i les paraules d'un jove mossèn també el van ajudar a confirmar el que "des de petit portava a dins". I tot, tenint en compte que va fer el batxillerat teconògic i que la seva voluntat era estudiar enginyeria per a dedicar-se als cotxes de competició, una de les seves grans passions. "Ara ja no m'agraden tant".

Un noi de 15 anys
Si Guillem López i Francesc Haura estudien al Seminari Major del Bisbat, l'egarenc Jacob Espín, amb només 15 anys, i fill d'una família catòlica practicant de la ciutat, ho fa al Menor, de recent creació. "La crida de Déu la vaig tenir als 10 anys, vaig començar a tenir trobades al seminari i finalment vaig ingressar-hi". Vol ser sacerdot. Si més no, pensa que el seu futur s'ha d'encaminar cap a a questa tasca, "i el pas pel seminari pot acabar de fer-me decidir". Pronuncia aquestes paraules alhora que se'l veu plenament convençut del que diu. "Tinc molta pau i tranquil·litat". Ara per ara compagina la seva estada al Seminari Menor amb els seus estudis a l'Escola Vedruna de Terrassa. D'aquesta manera, "tot es porta molt millor, "perquè estic a la vora de casa i no em quedo sempre a Valldoreix o a l'escola del Bisbat a Sabadell".

La majoria dels companys del col·legi saben el que ha decidit Jacob Espín, i diu que en aquests moments ho entenen i ho accepten amb tota la normalitat del món, però no "passava exactament el mateix al principi. Em feien mil i una preguntes sobre què faria, com ho faria, perquè no sabien res del que és un seminari ni del que s'hi fa, i en tenen una perspectiva molt esbiaixada".