La Mola des de Terrassa Foto: Cuina VallèsTres dels principals dirigents d'entitats excursionistes terrassenques estan d'acord en fer pagar una taxa per accedir als parcs naturals, encara que cadascun aporta els seus matisos. Són Francesc Muntada, president del Centre Excursionista de Terrassa, Josep Maria Puente, un egarenc president del Centre Excursionista de Catalunya i resident a Matadepera, i Quim Solvas, vicepresident del Club Muntanyenc.
També tenen molt clar que hi ha espais naturals al país on posar en marxa la iniciativa és relativament fàcil. I que n'hi ha d'altres on és gairebé impossible o caldrà molta imaginació. En el segon cas es troba Sant Llorenç del Munt i l'Obac, amb 14.000 hectàrees incontrolables.
Pagar per respirar
La veu dissonant l'aporta Francesc Suárez, fundador i "alma mater" d'Excursionistes.cat, que es pregunta si "al final també haurem de pagar per respirar o per anar pel carrer. Em sembla que no cal dir res més sobre el que penso de cobrar per utilitzar un espai públic".
El debat fa anys que existeix, però ara l'ha reobert el conseller de la Generalitat Josep Maria Pelegrí (veure requadre).
Francesc Muntada afirma que "és una bona mesura. En el moment d'entrar en un lloc protegit és bo que alguna cosa t'ho indiqui. Una de les maneres d'aconseguir-ho és fer pagar per la utilització. Com a filosofia em sembla una bona pensada, com a element recaptatori, que és el que em temo, no".
Una mica complicat
El president del CET reconeix que cal veure com s'aplica el cànon, on i a qui, i si hi ha descomptes o no per als principals usuaris, i de quin tipus. "I s'han d'evitar injustícies". També creu complicat fer pagar per emprar determinades carreteres en unes vies com les del Parc Natural, que són eixos de comunicació entre poblacions. Sí que pensa que una taquilla en un indret concret pot servir -encara que els coneixedors del Parc se la 'saltessin'- "perquè ajudaria a tenir present l'entrada en un espai protegit".
Les paraules de Josep Maria Puente van en el mateix sentit, i apunta que tot està molt verd encara i que s'hauria de parlar dels imports, i en funció de què es posen. Pel president del Centre Excursionista de Catalunya, "cada cop hi ha més usuaris dels espais naturals, i l'impacte és molt gran, per a qual cosa les mesures que es puguin adoptar seran benvingudes".
Per Puente, els diners recaptats amb les taxes haurien de repercutir directament sobre el manteniment dels llocs protegits, en camins, edificis, hidrants pels bombers, neteges, més personal de guarda en un estiu que es presenta perillós, i altres elements com les fonts. Com Muntada, diu que els múltiples accessos a Sant Llorenç fan difícil marcar llocs on posar una taquilla per cobrar. "No es poden posar portes al bosc". Puente sí és partidari de preservar zones totalment verges i evitar que la gent passi per mil i un camins, com passa a la zona del Cavall Bernat.
El màxim responsable del Centre Excursionista de Catalunya pensa que s'haurien de marcar molt els camins i impedir que es passés per alguns. "També és una qüestió de sensibilitat de la població, que ha de respectar els espais naturals".
Solvas aporta un matís: "Potser no haurien de pagar taxes els excursionistes habituals però sí les entitats que organitzen sortides oficials amb centenars de persones. No entenc com el Parc Natural permet actes en els que hi participen 500 bicicletes. Això s'ha d'acabar. En general, els responsables de Sant Llorenç i l'Obac han apostat per la massificació. Els exemples més flagrants en són La Mola, el Montcau, Estenalles i l'Obac".
Sobre el que no té ni un sol dubte és sobre la necessitat de fer pagar, "i molt" a tots els vehicles motoritzats que vulguin accedir als espais naturals, i "controlar que no es posin on està prohibit".
Als Estats Units i al Canadà es paga
El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, va explicar que la Generalitat està estudiant la possibilitat que s'hagi de pagar per accedir als parcs i espais naturals del país, en tant que aquests ofereixen tot un seguit de serveis als visitants: "Si vostè va als parcs dels Estats Units o del Canadà, vostè paga per uns serveis que li presta el parc", ha exemplificat.
Milers de persones van cada any al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac -es calcula que prop d'un milió- un espai de 14.000 hectàrees compartit per dotze municipis (Castellar del Vallè; Granera; Matadepera; Monistrol de Calders; Mura; El Pont de Vilomara i Rocafort; Rellinars; Sant Llorenç Savall; Sant Vicenç de Castellet; Talamanca; Terrassa, i Vacarisses). Molt bona part dels usuaris són egarencs. La majoria dels visitants es concentra a La Mola, al Montcau i a la Casa Nova de l'Obac, és a dir, a la vessant sud.
En una entrevista amb COMRàdio, Josep Maria Pelegrí va comentar que voldria que hi hagués una "assumpció del cost econòmic que poden tenir els serveis que es prestin en determinats llocs públics, especialment vinculats als parcs i als espais naturals". Preguntat per més detalls, va respondre: "Vostè té un alberg en un parc. Quant paga? Zero. Té unes despeses aquest parc per aquest alberg? I qui les assumeix? Vostè, aquell senyor, aquell altre?" "Quan va a fer ràfting, oi que paga? Oi que quan va a un lloc i necessita una cosa, oi que paga per aquest servei? Doncs si vol un servei, pagui", va reflexionar.