«Amb un vot més que el PSC, ICV em deixarà ser alcalde»

Entrevista a Josep Rull, secretari d'organització de Convergència Democràtica

Joan Manel Oller
16 d'abril del 2012
Josep Rull, aquest dimarts a l'Ajuntament de Terrassa.
Josep Rull, aquest dimarts a l'Ajuntament de Terrassa. | Adrià Costa
Josep Rull a l'Ajuntament de Terrassa. Foto: Adrià Costa

Portaveu de CiU a l'Ajuntament de Terrassa, diputat al Parlament de Catalunya i flamant  nou secretari d'organització de Convergència Democràtica són les credencials de Josep Rull. S'ha convertit en un dels homes de referència del nacionalisme català, des de la seva inequívoca defensa de la independència. El polític terrassenc reconeix que vol ser el nou alcalde.

-L'alcalde de Terrassa i ara també primer secretari dels socialistes catalans, Pere Navarro, va dir en una entrevista a La Torre que podia compaginar els dos càrrecs gràcies a la Blackberry. Josep Rull es troba ara en una situació semblant. Com s'ho farà?

A CiU apostem pel mètode tradicional, que és treballar més hores al dia. El que faré serà reduir l'activitat diària al Parlament de Catalunya. Deixaré de ser el portaveu a la comissió de territori i sostenibilitat des d'ara mateix, que m'ocupava molta part del temps, i mantindré les mateixes hores de dedicació a Terrassa, com sempre. Per tant, la Blackberry, i tant, i més hores, evidentment també.

-Només havien passat 24 hores des que va ser escollit secretari d'organització de Convergència  i des de les files socialistes de la ciutat egarenca ja se li va retreure no anar al ple de dilluns al matí. El regidor d'Hisenda, Alfredo Vega, va penjar a twitter una foto de la seva cadira buida. Com va viure les crítiques?

Era una excentricitat de moltes de les forces polítiques de Terrassa. Convocar un ple per anul.lar-ne un altre perquè hi ha convocada una vaga em sembla que té un punt de... curiós, si més no. Els governs i els parlaments no fan vaga, no en poden fer. Els 27 electes no n'hem de fer. La resta de treballadors tenen tota la legimitat per triar. El nucli dur de les institucions, repeteixo, no pot  aturar-se. L'origen del ple està viciat. Però cap problema.

-Se li ha girat feina com a secretari d'organització de Convergència, però la seva voluntat és tornar a encapçalar les llistes de CiU al municipi i optar a l'alcaldia?

El meu objectiu és ser alcalde de Terrassa. Tenim un bon projecte per a la ciutat i creiem que cal un relleu. No vàrem aconseguir la majoria suficient en les darreres eleccions però som gent constant i tenaç. La tenacitat és la forja de l'esperança. Ningú no ens guanyarà en temps de dedicació i, en feina. El canvi polític a la ciutat no només és una aspiració legítima de Convergència i Unió, sinó també una necessitat d'higiene democràtica.

-Es veu com a alcalde d'aquí tres anys?

Faré tot el possible per ser-ne. En tot cas, seran els ciutadans els que decidiran. Jo invertiré tot el meu temps a guanyar-me la confiança dels terrassencs i terrassenques, per explicar-los que la ciutat necessita una nova sacsejada, una nova forma d'entendre la governança. S'han de generar oportunitats. En aquests moments, tenim receptes antigues per a problemes nous, i per aquí grinyola la capacitat de progrés de la ciutat.

-El president Jordi Pujol va dir en la presentació de les seves  memòries que Terrassa s'havia perdut per a Convergència per culpa de les retallades. Hi està d'acord?
Li agraeixo la reflexió al president Pujol. Pot haver estat un dels factors. No sé si haguéssim guanyat o no, però sense les retallades el resultat hagués estat sensiblement diferent, a Terrassa i a Barcelona. A la capital egarenca no tenim enquestes. A Barcelona, sí, i ens deien dos mesos abans de les eleccions que ens donaven entre tres i quatre regidors més. Amb les retallades els perdem. Però aigua passada no mou molins. Pere Navarro té majoria suficient i va vèncer de manera clara en els darrers comicis.

-La distància es va reduir, i molt, respecte a d'altres comicis i van agafar-ho com una gran victòria.  Per què?

Per a nosaltres és l'avantsala per al canvi definitiu. Només volem recordar una dada: quan Pere Navarro va començar a ser alcalde de Terrassa tenia 16 regidors i nosaltres, 5. Ara estem 11 a 9. La distància galàctica ha minvat. I és el que ens fa estar esperançats. Tanmateix, repeteixo que es construeix no amb demoscòpia sinó amb tenacitat, moltes hores, molt carrer i molt escoltar la gent. És la nostra recepta.

-El que sembla clar és que per ser alcalde de Terrassa necessitaria el suport d'alguna altra formació, i sempre s'ha dit que seria el Partit Popular. O potser planteja un altre escenari? Hi ha una altra sortida?

Sempre repeteixo el mateix. Només veig una forma de ser alcalde de la meva ciutat, i aquesta és guanyar les eleccions. Treure un vot més que el PSC. Amb això he estat sempre molt honest. I em ratifico en aquesta idea. Un vot més, no un regidor més. I a partir d'aquí, totes les aliances poden ser molt legítimes. Una suma de diverses opcions que descavalqui qui treu majoria no la contemplo. Sóc categòric en això. Estem en disposició d'aconseguir-ho, però de veritat.

-En tot cas, es tractaria que no sumessin prou per tenir majoria absoluta de 14 regidors PSC i ICV-EUiA?

Torno a dir, si tenim un vot més es poden articular totes les  majories que corresponguin. D'altra manera, la capacitat de lideratge no es veu garantida. Si CiU treu un vot més que el PSC estic convençut que Iniciativa ens deixaria governar a Terrassa. Ningú m'ha contradit fins ara. Confiem també que ERC torni a la corporació en tres anys. Si CiU treu un vot més, ICV i Esquerra deixarien que l'opció avalada majoritàriament per la ciutadania governés. Crec que d'una manera molt clara entenen que el canvi és necessari després de tants anys de manar els mateixos, amb el mateix estil i pràcticament amb les mateixes persones. És bo per a la ciutat i per a la democràcia que hi hagi un relleu.

-Només relleu per relleu?

No només per inèrcia de treure'n un i posar-ne un altre, sinó per  dur a terme un model alternatiu de govern, en aspectes de ciutat i, sobretot, d'estil de fer les coses. La gran renovació de Terrassa és de formes, d'entendre que la societat civil no és un problema sinó un aliat, d'entendre que les entitats poden impulsar actuacions directament sense passar per l'Ajuntament. El Consistori no ha de fer en alguns casos competència deslleial a les iniciatives particulars, ha d'estar al costat dels emprenedors... S'ha de fer una reforma a fons de l'administració i s'ha de reformar. Em sembla que  és la base de la proposta que planteja CiU. Només garantirem l'Estat del benestar a Terrassa si fem els canvis que pertoquen.

-Un dels greuges comparatius de Terrassa amb ciutats de l'entorn és haver de pagar tres zones de ferrocarril en comptes de dues. Té una solució?

No ha tingut sentit des del primer moment de la seva implantació. Es paguen tres zones i no dues perquè així ho va reclamar la companyia Renfe per incorporar-se al sistema tarifari integrat. Va demanar que es tingués present el seu quilometratge i no el de la Generalitat. Per via Renfe, Terrassa està més lluny que Sabadell de Barcelona, per poc. Per via Ferrocarrils, està més a prop, també per pocs quilòmetres. Si al principi no era just, ara tampoc. En el període en què hi havia diners per canviar-ho no ho vàrem aprofitar, i ara costarà més, però ha de continuar sent una reivindicació de terrassencs i terrassenques.

-Han quantificat des de la Generalitat què costaria acabar amb el greuge?

Sí, uns cinc milions d'euros l'any. Molts diners. S'han d'aconseguir. Mentrestant, hauríem de flexibilitzar les zones. L'anterior govern no ho va voler arreglar i l'actual no pot. Crec que aviat tindrem alguna notícia en positiu.

-Un altre tema ciutadà i de gran actualitat els darrers dies, el de l'imam de Terrassa. L'Ajuntament es personarà com a acusació popular contra Abdeslam Laaroussi.  Ho veu com un problema greu? Per on passa la solució?

El més inquietant de tot és que no hem estat capaços de detectar  el to dels seus discursos, que contradiu el nostre sistema de valors i la legalitat vigent, fins que la policia ha entrat al recinte i ha gravat els sermons. La situació és greu. Segur que en els darrers dotze anys paraules semblants se'n deuen haver escoltat moltes. No hem reaccionat fins a l'actuació dels Mossos. Em sembla perfecte que l'Ajuntament es personi com a acusació popular. Considerem que la comunitat musulmana hauria de canviar urgentment l'imam. Independentment del que determini la Justícia, per allò que  ha explicat, ha declarat i ha traslladat als seus fidels. No pot ser un referent per a les institucions democràtiques.

-Però la comunitat musulmana egarenca n'ha fet una defensa aferrissada...

És la part a treballar, amb molta prudència però alhora amb molta contundència. Haurem d'explicar que en benefici del conjunt de la comunitat musulmana no es pot agafar la part pel tot. Per tant, els estem suggerint d'una manera clara que no avalin l'actitud de l'imam. En el moment que hi ha proves sobre la taula i ha transcendit el contingut de la querella, la millor manera de demostrar que hi ha un canvi de parer respecte al tancament del principi és canviar el líder religiós. Des de Convergència i Unió no podríem entendre cap altra cosa que no fos aquesta. Si es fa anirà en benefici de tothom. Els que en sortirien més ben parats serien els membres de la comunitat musulmana de Terrassa.

-Una comunitat que al seu parer s'ha integrat prou en el modus de vida terrassenc?

A Terrassa sempre ha estat una comunitat oberta i ha mostrat un gran clima d'integració a la ciutat, sens dubte.