La mesquita hi posa vel

La comunitat musulmana reacciona amb hermetisme a la querella contra l'imam per por a la divisió

per Carles Batalla, 12 d'abril de 2012 a les 07:24 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 d'abril de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La mesquita del carrer Pearson Foto: C.B.

El cas de l'imam del carrer Pearson ha viscut un nou episodi que dóna continuïtat al procés judicial i afegeix més llenya al foc. Una setmana després que els Mossos obrissin diligències a Abdeslam El Aurrousi per un presumpte delicte d'incitació a la violència i discriminació contra les dones, el fiscal de Delictes d'Odi i Discriminació a Catalunya li va interposar una querella criminal. Miguel Ángel Aguilar detalla frases dels sermons (un del desembre passat i un altre del gener d'aquest any), en què instava els fidels a corregir les actituds de les seves esposes o filles amb cops. El fiscal basa la querella en unes gravacions fetes per un Mosso d'Esquadra de paisà al líder religiós, per les quals podria ser condemnat a una pena de presó de tres anys. Segons ha revelat La Vanguardia , les perles no tenen desperdici: 'Amonesteu aquelles de qui tingueu por que es rebel·lin, deixeu-les soles al llit, pegueu-les. Al·là és excels, gran". O, per exemple, "En l'Islam els cops són una pràctica tolerable però tenen límits als quals s'hi arriba quan les altres solucions no són efectives. Que no surtin de la vida conjugal" relaten les gravacions en què també es recullen crítiques a les lleis contràries a les lleis islàmiques que protegeixen "el que s'anomenen drets de les dones". Els únics cops permesos eren amb el Siwak, una fusta de la mida d'un dit. A més, presumptament instaven a obeir totalment al marit i a no denunciar-lo sota cap concepte.


Els agents van citar Abdeslam a principis de mes però l'imam es va acollir al dret a no declarar. Aleshores, la Comunitat Musulmana de Terrassa es va afanyar a emetre un comunicat de suport a l'imam i de rebuig a tot tipus de violència contra la dona. A més, van recordar que a Espanya les dones cobren un 30% menys que els homes i que en el 2012 s'han produït 52 morts per violència masclista. Per acabar d'embolicar la troca, un fidel de la mesquita, Hicham Adiane, reduïa l'assumpte a una "lluita electoral entre el PSC i CiU".

Acusacions particulars

El cas va prendre un nou tomb quan la Junta de Govern de l'Ajuntament va decidir intervenir-hi. Es va convocar la comissió que preveu el protocol d'actuació contra la violència de gènere per a aquests casos. La comissió està formada per membres de tots els grups polítics amb representació al consistori i tècnics de diferents serveis municipals. A més, la Junta va proposar a la comissió que l'Ajuntament es personés com a acusació personal. I així ho va fer el consistori. Pere Navarro ha dit que la lluita contra la violència de gènere "ha estat sempre una prioritat per a l'Ajuntament" i ha afegit que "la nostra política ha estat, és i serà de tolerància zero amb qualsevol acció que suposi un retrocés en el camí cap a la igualtat entre dones i homes".

Al consistori li ha sortit un competidor per exercir l'acusació particular: Plataforma per Catalunya, que proposa l'expulsió. "L'imam denunciat és vocal d'un dels grups musulmans més importants de Catalunya; el Consell Islàmic Cultural de Catalunya, un organisme acusat d'antidemocràtic i dictatorial per Alami Susi, president de Itran-Associació d'amics del poble marroquí", ha manifestat Josep Anglada. Davant dels fets i les reaccions, la comunitat musulmana ha optat per tancar files. El portaveu de la nova junta directiva, Benfati Muzuar, s'ha mostrat respectuós amb el procés. "Nosaltres estem amb el que digui la justícia, que té l'última paraula. No tenim res més a dir". Prudència però, sobretot, por d'expressar un desacord que divideixi la comunitat, perquè precisament les veus discordants pensen que aquest és l'objectiu de l'afer: aprofitar les contradiccions internes i quedar-se amb la interpretació més esbiaixada dels sermons per trencar la cohesió del grup. I, de retruc, deslegitimar la seva religió.

Un personatge "polèmic"
Una escletxa a la política del silenci la protagonitza Jaud, un veí que viu des de fa deu anys a Ca N'Anglada. Qualifica l'imam de "personatge polèmic" i explica que també té nombrosos detractors. Diu que és especialment bel·ligerant amb certs costums religiosos, com per exemple prohibir l'ús del rosari "perquè pensa que no és propi dels musulmans sunnis". Quant al presumpte delicte de violència contra les dones, Jaud és explícit. "Al Marroc nosaltres mai hem sentit cap imam que faci aquestes incitacions però tenint en compte l'actitud d'aquest imam, no m'estranya que digui aquestes coses".

"Els radicals" salafistes
Un altre membre de la comunitat musulmana, que tampoc ha volgut identificar-se, encara va més enllà: "Hi ha frases a l'Alcorà que es poden interpretar com a incitadores de la violència contra les dones i probablement l'imam les ha dit tal i com estan reflectides per escrit, sense utilitzar les últimes interpretacions de l'Islam". Segons aquest testimoni, l'actitud del líder religiós és la conseqüència de pertànyer als salafistes "que rebutgen qualsevol moderació i es queden només amb la versió original". Explica que els salafistes són la "branca radical" que van sorgir al principi de l'imperi islàmic i que "van en contra de tot intent d'obertura i modernització de la religió. Són els ortodoxos de l'Islam", assegura. Segons aquesta veu discordant, els salafistes es limiten a "traslladar la societat on vivia el profeta a la realitat actual, vesteixen de la mateixa manera que el profeta." Pel que fa a l'actitud cap a les dones, no són precisament tolerants. "No poden sortir al carrer ni veure els homes".

Tot i reconèixer els pensaments extremistes del líder religiós, aquest testimoni recorda que els missatges discriminatoris no són recents i no entén perquè la polseguera s'aixeca en aquest moment. "Per què ara? L'imam ha repetit aquestes frases moltes vegades però ningú s'havia mogut fins ara". En aquest sentit, no es mossega la llengua i apunta al consistori, en la mateixa línia que ho feia Hicham Adiane. "L'imam és un aliat molt proper de l'alcalde, amb el qual ha mantingut moltes trobades. Es tracta de passar comptes. És una causa promoguda des de la Generalitat que s'està usant com una especulació política".

Respecte la presentació del consitori com acusació particular, creu que ho fan "per salvar el cul". A més, critica durament Plataforma per Catalunya. "Si es mogués un mosquit de la mesquita ho denunciarien. És un partit racista que aprofita qualsevol notícia per trencar la convivència".

Les musulmanes tampoc en parlen
Prop de 150 dones es van aplegar fa unes setmanes a la mesquita de la plaça Catalunya per commemorar el Dia de la Dona. Hi havia molta expectació per veure si sortia el tema de l'imam. Però la trobada només va servir per reflexionar sobre el paper de la dona en la societat musulmana. Durant l'acte es va llegir un discurs en àrab que posteriorment va ser traduït al castellà. Així doncs, van tractar temes més quotidians com per exemple el matrimoni, relacionant-lo amb virtuts com la paciència i la modèstia. També es va parlar del respecte cap a les altres religions però no es va fer cap referència al líder de la mesquita del carrer Pearson. "Això és normal, perquè l'imam no ha dit res estrany sinó només el que està escrit i això ho defensa la mare, la dona, la filla, l'àvia..." lamenta un musulmà que no ha volgut revelar la seva identitat. "La comunitat de dones musulmanes és una organització enganxada a l'associació i no pot fer res més que donar suport a l'imam".

 

Arxivat a:
Societat, mesquita, imam
Participació