El compte surt corrents

Alguns clients comencen a retirar estalvis, els directius callen i els sindicats esperen

per La Torre, 2 d'abril de 2012 a les 10:40 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 d'abril de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Oficina d'Unnim a la Terrassa Foto: Joan Manel Oller

"Què et penses que acabo de fer ?" diu el Ricard en un to de veu a mig camí entre la resignació i l'alleugeriment a l'exterior de l'oficina de l'Avinguda Àngel Sallent amb Antoninus Pius. És o, millor dit, era un client d'Unnim que ha trigat just una setmana en retirar tots els seus diners després de conèixer la notícia de l'adquisició. "Era necessària perquè això era un pou sense fons, estaven abocant diners a entitats que no reflotarien mai". El Ricard subratlla el cost laboral i social de l'operació, tot i que encara hi troba un petit consol. "És lamentable perquè afectarà més de mil famílies però com a mínim ja no es gastaran més diners públics".

Més enllà dels motius econòmics, la pèrdua d'una caixa de proximitat és el que més mal ha fet als clients. "Estic molt emprenyada perquè Caixa Terrassa era la caixa de referència, la que els meus avis van ajudar a tirar endavant pesseta a pesseta" recorda la Josefina en sortir de la sucursal de La Rambla amb Gutenberg. Ara té molt clar quin tipus de represàlia personal ha de prendre. "No posaré més diners i, si n'haig de treure d'algun lloc, serà d'aquí". En una línia similar s'expressa el Joaquim abans d'entrar a la delegació del carrer Faraday amb Blasco de Garay. "Això és el súmmum. D'alguna manera, Caixa Terrassa tenia a veure amb la ciutat i amb l'obra social. Em sembla molt malament, a mi ja no em tornaran a veure el pèl".

També hi ha qui adverteix que el canvi de mans tindrà un beneficiari habitual. "No m'agrada el que ha passat. Aquesta caixa era d'aquí i al final tot acabarà espetegant a Madrid. Quan vegi moviments canviaré els diners de lloc" afirma l'Eusebi a l'oficina de la Plaça del Progrés amb Galileu. Al seu costat, el Pere li dóna la raó. "Jo preferiria que hi haguessin entitats catalanes fortes. A més, ara hi sortirà perdent l'obra social". Aquest client de tota la vida aprofita l'avinentesa per fer una reflexió més genèrica al voltant del sistema. "El que és preocupant és que l'economia va per uns camins pels quals es perd l'atenció al ciutadà".


Mutisme absolut de l'entitat
La fluïdesa dels clients és inversament proporcional a l'actitud dels directors d'oficina. Cap d'ells té autorització per parlar i de fet des de dalt s'han donat ordres expresses de guardar silenci. Ho fan per por i per prudència davant d'una operació de la qual encara no se'n saben les conseqüències. Una mínima excepció a l'hermetisme la dóna el responsable de la delegació de la Plaça del Progrés. "No tenim por de perdre ni llocs de treball ni clients, que sempre ens han estat fidels. L'expectativa és bona i crec que l'operació serà bona per a tothom".


Els sindicats, a l'espera

Sense prou inputs per fer un judici de la situació, de la qual se n'assabenten gràcies als mitjans. Així es troben els sindicats, que esperen confirmació dels 1.200 acomiadaments que sembla que es produiran entre la plantilla d'Unnim i la del BBVA. "És molta gent però la qüestió serà el com, perquè si són sortides voluntàries, cap problema" indica David Vilar, del Comitè d'Empresa Unnim Banc i representant dels treballadors per CCOO. Vilar confia que la gran majoria de casos es resolguin amb prejubilacions o, si més no, amb baixes incentivades. Tot està pendent d'una reunió que s'ha de celebrar a curt termini però que encara no té una data concreta.

Pel que fa al tancament de les seus centrals, aquest representant dels treballadors per CCOO considera que "no és una bona notícia i el més difícil serà recol·locar el personal". Sigui com sigui, "allò de la caixa de proximitat és un concepte que es va perdre fa molt de temps"

 

Participació