«Les administracions han legitimat aquest imam»

Abdennur Prado (Barcelona, 1967) és director del Congrés Internacional de Feminisme Islàmic i ha estat fundador i president de la Junta Islàmica Catalana. Ha viscut a Terrassa durant molts anys, des d'on va treballar amb la comunitat musulmana per fomentar el diàleg amb el cristianisme i posar en valor el feminisme al món àrab.

Quina opinió us mereix la imputació de l'imam Abdeslam Laarusi, que dirigeix la mesquita de Terrassa, per instar els fidels assistents a "corregir" amb actes de violència física i psíquica les conductes desviades de les seves dones?
En primer lloc, cal aclarir que a Terrassa hi ha molts imams, cada persona que dirigeix una oració ocupa la funció de l'imam en aquell moment. Defensar públicament el maltractament a les dones, i a més, posar exemples de com fer-ho, és cas d'incitació a la violència de gènere, i per tant, la seva imputació és lògica. I el fet d'actuar com a imam d'una comunitat no és una excusa per pronunciar un discurs aberrant, sinó més aviat un agreujant: així ho afirma la sentència contra Kamal Mustapha, imam de Fuengirola, que va ser condemnat per apologia a la violència domèstica l'any 2004.

L'imam ha rebut el suport de diverses associacions musulmanes de la ciutat. Hi pot haver una certa por, per part de la comunitat musulmana, a contradir aquesta màxima autoritat religiosa?A Terrassa, i a qualsevol altra ciutat, ningú no pot parlar en nom de tota la comunitat musulmana encara que presideixi una associació. En qualsevol cas, jo no parlaria de por, sinó d'un context, on les comunitats musulmanes són sotmeses a tota mena de greuges i discriminacions, que afavoreix aquest tipus de respostes a la defensiva.

Coneix la comunitat musulmana a Terrassa, on ha viscut molts anys i des d'on ha exercit la presidència de la Junta Islàmica. Considera que el missatge i la doctrina que vol imposar aquest imam s'adiu amb les necessitats i la voluntat dels musulmans de la ciutat?
Rotundament, no. Però tampoc no té sentit ni ajuda tot l'enrenou mediàtic que s'ha organitzat amb aquest cas. Es tracta, una vegada més, de carregar totes les tintes contra la comunitat musulmana aprofitant una qüestió polèmica, però es deixa de banda el fet que els musulmans a l'Estat espanyol pateixen discriminacions de tota mena. Una vegada més, unes determinades expressions desafortunades d'una persona es fan passar com a representatives de l'islam, repercutint en la vida dels musulmans que no tenen res a veure amb aquesta persona.

Hi ha alternatives, per a un musulmà de Terrassa que no vulgui atendre a aquest discurs, per poder viure la seva religió plenament?
Per descomptat! De fet, la majoria no tenen res a veure ni amb aquesta persona ni amb la mesquita. No és una referència, excepte per als assidus de la mesquita... I per a l'Ajuntament i la Generalitat, que des de fa anys donen suport a personatges com aquest, fent-los passar com a representants dels musulmans.

Les administracions tenen com a interlocutor vàlid l'imam?
Això mateix. I ho puc dir amb coneixement de causa. Durant un temps, des de la Junta Islàmica Catalana vàrem tenir interlocució amb l'Ajuntament. Vàrem proposar diversos projectes en relació al feminisme islàmic i al diàleg entre islam-cristianisme. Tots varen ser rebutjats. En paraules dels responsables de l'Ajuntament "tot allò que té a veure amb l'islam a Terrassa ha de passar per la mesquita". Les administracions han legitimat l'actitud de l'imam fent-lo l'únic interlocutor vàlid.

Va tenir contacte amb aquest imam, a Terrassa?
No, no el conec. Recordo, però, que ja va fer unes declaracions polèmiques fa anys, recomanant als pares que no permetessin que els seus fills juguessin a l'escola amb nens d'una altra religió.

L'imam atia el foc?
Sí, farà molt mal a la convivència. Els mitjans de comunicació hi tenen part de responsabilitat, perquè atien el foc aprofitant-se de discursos aberrants com aquest.

En democràcia, aquests discursos s'han de denunciar.
És patètic que determinats sectors aprofitin la polèmica per carregar contra tota la comunitat musulmana, mentre s'obliden de forma sistemàtica els problemes reals a Catalunya: l'incompliment dels nostres drets religiosos, les dificultats per obrir mesquites, per ser soterrats segons els preceptes de l'islam, per accedir a l'alimentació halal, la discriminació en relació a la religió majoritària, etcètera.