«Posar l'alberg al Centre no ens fa perdre cap vot»

Pere Navarro. Foto: Adrià Costa

Des que és el primer secretari del PSC la feina se li ha multiplicat i està molt més a Barcelona i també a Madrid. Pere Navarro compatibilitza el nou càrrec amb el d'alcalde de Terrassa

Fins a on arriba la compatibilitat entre els dos càrrecs?
La compatibilitat és total. Sobretot, perquè la feina avui es pot fer de moltes maneres. Gràcies a la Blackberry i l'Ipad es poden fer moltes més coses que abans siguis on siguis. Compatibilitzar la presència física als llocs és relativament fàcil. Des de l'Ajuntament de Terrassa fins al carrer de Nicaragua de Barcelona, seu del PSC, hi ha poc més de mitja hora. Es pot anar i venir.

Creu que aquesta dualitat de càrrecs es beneficiosa o perjudicial per a Pere Navarro i per a la ciutat en general.
Si l'alcalde està en un espai on normalment no hi és penso que dóna més oportunitats a Terrassa, i cal aprofitar-les.

Si acabés sent el candidat del PSC a la Generalitat de Catalunya el plantejament potser seria un altre?
No. Primer els socialistes catalans hem de fer unes eleccions primàries, i encara no he dit que m'hi presenti.

La pregunta és: presentarà candidatura?
No ho sé. Sincerament. Teòricament les eleccions seran d'aquí dos anys, un període molt llarg en política. Passen tantes coses que mai se sap, i hi ha tants canvis... En qualsevol cas, seria bo recordar que Joaquim Nadal va ser el candidat dels socialistes catalans a la Generalitat de Catalunya i no va pas deixar de ser l'alcalde de Girona. I la seva ciutat no anava tan malament, al contrari, va viure un dels seus millors moments.

Ha fet fred, molt de fred als carrers de Terrassa els darrers dies, però els treballadors del Mercat de la Independència han afirmat que a dins n'ha fet molt més.
A meu parer, ha estat un problema de plantejament inicial de la climatització de l'edifici. Si ha-gués de decidir-ho ara, segurament faria que anés més encarada als paradistes. La veritat és que ja ho he proposat. El confort ha de ser més per a les persones que hi treballen i que hi passen moltes hores de la seva vida més que no per les que hi van a comprar, perquè aquestes hi han anat tota la vida, a l'hivern, ben tapades. Sé que els tècnics estudien solucions. La idea que l'aire de l'interior estés uns 4 graus per sobre que el de l'exterior era bona, però... Si a fora hi ha 0 graus i a dins bufa el  vent a 5, és una cosa que està força bé, però si et toca a sobre no deu ser una sensació agradable.

S'han previst noves inversions en el Mercat per fer front a un problema?
Utilitzem diners públics, i esperem la resposta dels tècnics, que ha de ser l'adequada per aprofitar els diners que ja s'hi han destinat i per tornar la sensació de confort als treballadors.

Amb una inversió de 300.000 euros i tenint en compte el que ha passat, es pot dir que algú s'ha equivocat en els càlculs?
Penso que l'origen és ben intencionat. Sobre el paper la proposta era correcta, fer que les condicions extremes externes, que apareixen molts pocs dies a l'any i només duren uns dies en ocasions, com aquest any, a dins es minimitzessin. És d'aquelles situacions on es veu que un plantejament inicial bo portat a la pràctica no funciona.

Un altre dels grans assumptes dels darrers dies, setmanes i diria que mesos i anys és de la ubicació de l'alberg per a les persones sense sostre. Els opositors a situar l'equipament al Condicionament acusen l'equip de govern d'optar pel centre perquè hi té a perdre pocs vots.
No perdem cap vot en cap cas. El que cal és explicar molt bé el tipus d'equipament que és. Els serveis s'han de repartir per tota la ciutat. Teníem un local en condicions i és el que es va triar per col·locar-hi l'alberg. A d'altres llocs hi haurà d'haver diferents equipaments social. Estem en una societat on sembla que determinades coses no hagin d'estar al costat de casa. Recordo que fa uns anys els centres de discapacitats es posaven als afores de la ciutat. Fins i tot avui ens hem trobat amb problemes quan hem parlat de fer en algun lloc un centre per a persones amb minusvalies o malalties mentals. Les queixes hi eren, però s'hi van aixecar i no hi ha hagut cap problema. Evidentment, són aspectes amb els que hem de conviure.

L'oposició a l'alberg pels sense sostre, que té com a cara visible Loreto Duaso, actua  per raons elitistes, per insolidaritat?
El que cal és informació i veure què passa allà on hi ha centres d'aquests tipus. Funcionen sense  problemes, fins i tot a la ciutat de Terrassa. No hi ha cap queixa.

El cert és que una de les primeres ubicacions era el Pla del Bonaire i ara se'ls retreu que es va descartar per la pressió dels veïns.
Hi havia uns problemes amb els locals i al final vàrem creure oportú que la millor opció era el Condicionament. En qualsevol cas, si els locals del Pla del Bonaire estan disponibles pensem que s'hi podria ubicar algun equipament municipal. Vivim en un món molt complicat. Hem tingut problemes a l'hora d'ubicar un espai religiós i social a Can Tusell, fins i tot m'he trobat resistències per construir-hi un CAP de salut. Hi havia pancartes de veïns contra el centre de primària. Jo estaria encantat de la vida de tenir al costat de casa un lloc on curar-me d'una malaltia. I podríem seguir amb les protestes per la creació d'equipaments esportius, per crear escoles... El que fa anys la ciutadania reivindicava, ara sembla que molesta.

No té dubtes de la seva necessitat.
Del que no en tinc cap dubte és que l'alberg és un dret per a totes aquelles persones que tenen dificultats econòmiques. Hem de recordar una cosa molt i molt important: ser pobre no vol dir ser un delinqüent. Avui, malauradament, tenim molta gent que va a buscar aliments al Rebost, del que ningú es va queixar, per cert. Moltes de les persones que hi passen mai haguessin pensat que es trobarien en una situació tan delicada.

Hi algun calendari d'obertura de l'alberg?
El projecte està en mans dels tècnics.

Un altre dels aspectes que preocupa és l'aturada de les obres del IV Cinturó i dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Com s'ha de pressionar des de Terrassa.
Les dues obres són bàsiques per a la ciutat. Pensem que vàrem fer una feina ben feta. Vol dir que el més difícil, que era començar, ja es va fer. Ara, executades en una bona part, el que més interessa és acabar-les. Són diners enterrats, i en el cas dels Ferrocarrils, literalment, i no són productius. Al conseller Lluís Recoder li vàrem dir que prioritzés el metro, perquè dóna més oportunitats al un territori amb molt potencial de creixement. Per tant, si acabem els Ferrocarrils i el IV Cinturó li obrim possibilitats a un espai amb potencial de creixement. És un territori que pot ser el motor del país. Si haguéssim de començar ara potser caldria pensar-s'ho una mica.   

I quin ha estat el retorn per part de les administracions implicades, el ministerio de Fomento per una banda i la Generalitat de Catalunya per l'altra?
Lluís Recoder ens va dir que es faria tot el possible. Tenim temes sobre la taula complicats, perquè al IV Cinturó i el metro cal afegir-hi el greuge que patim els terrassencs i les terrassenques amb les zones tarifàries. Fa massa temps que dura, i hem buscat solucions amb governs de tots els colors. I seguirem reivindicant un tracte just. I ens queden altres coses fonamentals, com és l'eliminació del peatge de Les Fonts, ara recuperat. L'alternativa és una via que es col·lapsa repetidament. El peatge també ens fa perdre oportunitats. Els governs s'ho haurien de repensar.

Amb l'atur en xifres poques vegades conegudes, no té por l'alcalde d'una revolta social?
A Terrassa, en els anys 80 del segle XX les xifres havien arribat al 30 per cent de la població. En tot cas, és evident que l'atur ens preocupa. Les polítiques que veiem ara a Catalunya i a Europa el que fan és empitjorar la situació, perquè són d'austeritat, de restricció, de retallada, i fan que l'economia es faci cada cop més petita.

I les solucions?
Nosaltres pensem que ha d'haver-hi accions de promoció econòmica, com les de Barak Obama al Estats Units. El duet entre l'alemanya Angela Merkel i el francès Nicolas Sarkozy ha triat unes polítiques d'empobriment. L'exemple més clar de tot això és Grècia. No sabem com sortirà del pou al que se l'està portant des d'Europa. L'únic que se li ofereix és retallar i retallar i acomiadar milers de funcionaris públics. I després de Grècia és possible que  vinguin Portugal, i Irlanda, Espanya i fins i tot Alemanya, un país en teoria amb només un set per cent d'atur. Però hi ha trampa, perquè els aturats alemanys estan camuflats en els famosos microsous. Treballes però estàs en una situació de no consum.

D'acord, però baixem a la crua realitat més propera. Es pot fer alguna cosa a Terrassa?
Destinar més diners a temes socials i a la promoció econòmica des de l'Ajuntament. El Govern ens deu, i parlo de memòria, uns 17 milions d'euros.

Si la Generalitat va amenaçar el govern espanyol amb el tancament de caixes... Els ajuntaments han d'amenaçar la Generalitat amb...
No hem d'amenaçar ningú. Però la relació entre administracions ha de ser de lleialtat. De la mateixa manera que nosaltres hem de pagar els nostres deutes amb el govern espanyol, que ens va fer unes bestretes en funció dels ingressos que calculaven que hi hauria. Els hi diem que ens ho cobrin a terminis, i que es van equivocar ells. Ja els hi tornarem. Volem que la Generalitat actuï de la mateixa manera. No cal que ens ho aporti tot ara. I s'ha de tenir en compte que els ajuntaments fem serveis que no ens pertoquen.

Es faran més retallades a Terrassa? Menys autobusos, serveis oberts menys hores? Es tocaran els mitjans de comunicació municipals?   
El que no farem serà tocar els serveis públics bàsics. Fins i tot n'augmentem el pressupost. Hem incrementat els impostos de manera raonable. La garrotada forta ha arribat quan el govern espanyol ha dit que al 5 per cent que augmentaven de l'IBI s'hi havia d'afegir un altre 10 per cent. És un impost que afecta a la gran majoria de la població. A Terrassa estalviem, racionalitzem horaris, millorem els procesos interns -un procés iniciat el 2008-. El que passarà l'any que ve no ho sé. Estem analitzant quines mesures podem dur a terme. Rascarem tot el que es pugui, però sense tocar els serveis socials ni l'educació, malgrat les rebaixes de la Generalitat en les escoles bressol. Una part l'hem hagut de repercutir en els usuaris i l'altra en el pressupost municipal. A Terrassa paguem a 50 dies els proveïdors, quan bona part dels ajuntaments es troben en una situació econòmica insostenible.