De collita pròpia

Antonio Casas i la seva família a Can Barba Foto: Gabriel Horcajada

"El pobre pagès només fa de buròcrata entre l'Administració catalana, l'espanyola i l'europea quan el que realment vol és fer de pagès". Amb aquesta contundència s'expressava Cinto Puig, gerent de La Botiga del Celler d'Ullastrell, en la reunió informal que van mantenir els pagesos de la comarca amb el conseller d'agricultura Josep Maria Pelegrí a la seu d'Unió. Des de la Generalitat catalana s'acaba d'enllestir un decret de proximitat que vol protegir i potenciar l'activitat agrària del país.

La nova eina normativa es planteja quatre fites molt ambicioses:  donar valor al que es produeix, en el sentit que el mercat s'ha d'abastir de productes locals, promoure la capacitat de venda, ja que segons el conseller falta un circuit administratiu i comercial, viabilitzar el comerç de proximitat, que inclouria des de la caça fins a la pesca passant per les mongetes de ganxet o una varietat molt específica de formatge i, sobretot, que el pagès pugui cobrar per sobre del preu de producció. "Volem que el pagès es guanyi la vida sense esperar el subsidi de la PAC, amb exportacions cada cop més professionals i modernes, i per això ha de fer un esforç per ser més competitiu i comercialitzar un producte de gran qualitat per ser fort a l'hora de negociar el preu" va avisar el conseller d'agricultura.

El fals quilòmetre zero
Una de les queixes més recurrents dels agricultors de la comarca és el fenòmen del quilòmetre zero.  Tant Puig com Quim Bigordà, que regenta una parada al Mercat de la Independència, coincideixen en assenyalar la trampa de les grans distribuidores que tenen magatzem: produeixen carxofes que diuen que són de Múrcia però a les caixes apareix el nom d'una població força més propera: El Prat de Llobregat. "No pot ser que se'ls permeti etiquetar amb l'expressió 'producte de collita pròpia'. Nosaltres defensem el quilòmetre zero, és a dir, un producte de temporada i pròxim". Pelegrí li va recordar que "a la gent li agrada la qualitat i, si sap que el producte és bo, el paga".

Un conveni europeu nefast
Una altra variable que condiciona encara més el sector és l'acord firmat entre la Unió Europea i el Marroc, que repercutirà negativament en les produccions pròpies, especialment les de fruita. Segons Quim Bigordà, aquest acord és discriminatori perquè s'importen productes "sense la mateixa exigència de qualitat que el que demanen als productes d'aquí". O sigui, que per comprar producte català es demanen més garanties i certificacions i hi ha més traves que no pas amb un d'importació.

Durant la reunió, també es va parlar de la necessitat del relleu generacional i del fet que, si bé la modernització equival a major producció, això no es trasllada en els ingressos. "El pagès s'ha modernitzat però està hipotecat" va lamentar Puig. Com a rerefons, la manca de diners per finançar la pagesia, ja que només hi ha crèdits subvencionats en circumstàncies especials. Pelegrí va ser explícit: "No hi ha un duro. Intentarem ser austers per dinamitzar l'economia però hem de ser conscients que són temps difícils".

Concentrar per reduir costos
"Una vegada un pagès estava treballant amb el tractor i va topar amb un objecte. Era una àmfora, la va fregar i en va sortir un geni, que li va prometre un desig amb una condició: tot el que li demanés li concediria per duplicat al seu veí. Després de rumiar-s'ho molt i de descartar més terres i més eines, li va demanar que li traiés un ull". Amb aquesta història Pelegrí va voler il·lustrar la manca d'unitat del sector.

"Encara hi ha mentalitat de gent gran i individualisme. Si concentrem estalviem costos i el productor rebrà més diners" va dir Pelegrí. Per posar un exemple rotund, el conseller va citar el cas d'Holanda, un país que produeix molt i a bon preu amb una sola cooperativa. Res a veure amb Catalunya, que en té més de 200. Pelegrí va exposar una situació més flagrant: fa temps dos productors d'oli li van demanar ajut econòmic: un volia una rentadora i l'altre una depuradora. "Els vaig dir que si hi havia fusió, hi hauria subvenció. Si s'haguessin ajuntat haurien pogut guanyar 710 pessetes més cadascú