Bankia fa marxa enrere amb Unnim

El president de Bankia, Rodrigo Rato. Foto: José Soler

Bankia, el grup financer encapçalat per Caja Madrid i Bancaixa, tira la tovallola. No ha presentat una oferta vinculant per a Unnim, tot i que en les darreres setmanes havia dut a terme una campanya molt agressiva per defensar la seva candidatura. I el camí que havia fet fins aconseguir aspirar-hi no havia estat fàcil. La llei li ho impedia, en ser un banc amb diners públics del FROB. Però la llei va canviar perquè Bankia necessitava un vestit a mida per evitar caure a mans d’un dels tres gegants financers, BBVA, Santander i CaixaBank, i intentar sobreviure en solitari en un escenari que aboca les entitats a una segona onada de fusions. La seva situació financera, “prou precària, amb una cartera actius tòxics massa elevada i unes perspectives de solvència que fan impossible el camí en solitari durant massa temps”, com asseguren fonts del sector bancari, l’abocava a una absorció. I el seu president, l’exministre del PP Rodrigo Rato, n’era conscient. Tant, que va arribar a signar un protocol defusió amb CaixaBank a instàncies d’Isidre Fainé, i no pas a petició dels executius català i espanyol com s’ha especulat. Però de sobte, el president de Bankia s’ho va repensar. Volia intentar l’aventura en solitari. El procés amb CaixaBank va quedar aturat.

“Rato va demanar ajuda al ministre d’Economia, Luis de Guindos, perquè li permetés apostar per Unnim, ja que la llei no admetia que entitats amb ajudes del FROB accedissin a una subhasta, però s’hi va negar. Aleshores, va moure cel i terra a través de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre perquè el mateix Mariano Rajoy ordenés una modificació legal. I així va ser”, assegura una font coneixedor d’aquest procés. El govern espanyol va acabar retocant el Reial Decret de sanejament del sector financer per fer el vestit a mida que necessitava Bankia. Es van modificar dos aspectes fonamentals respecte a la normativa anterior. D’una banda, es va establir que les caixes no es convertiran obligatòriament en fundacions mentre mantinguin almenys el 25%, i no el 50%, del capital del banc al qual transfereixen el seu negoci financer. Casualment, Bankia és l’única entitat que estava per sota d’aquest 50%. I d’altra banda, la normativa ha permès, contràriament al plantejament inicial del PP, que una entitat que ha rebut ajudes del FROB pugui comprar-ne d’altres. Així, es contempla que “en situacions excepcionals, es permeti l’adquisició si aquesta suposa un augment del balanç del 10% i no del 20%”. El volum d’actius de Bankia ronda els 300.000 milions d’euros, i justament Unnim representa el 10%, amb 30.000 milions d’actius.

Aprofitant les modificacions legals, Bankia es va sumar a darrera hora a la pugna per la licitació d’Unnim. Però el sector financer, encapçalat el BBVA, va fer  arribar el seu malestar al Banc d’Espanya pel que considerava un tracte de favor descarat a Bankia. La pressió dels banquers, sumada al fet que el ministre de Guindos hauria pres consciència de l’escàndol polític que suposaria entregar Unnim a una entitat financerament feble per motivacions polítiques evidents, han fet que l’executiu espanyol hagi renunciat a què Bankia sigui el guanyador. El Banc d’Espanya, coneixedor de la situació real del grup, tampoc no recomanaria  la seva oferta vinculant al ministeri d’Economia. Davant d’aquest previsible escenari negatiu, Bankia ha preferit retirar-se abans de ser derrotada, i intentar l’aventura en solitari.
 A hores d’ara, Ibercaja és l’entitat que té més números a la travessa, tot i que Banco Popular-Pastor manté intactes les seves possibilitats. El Banc d’Espanya es reuneix dimecres 29 de febrer, i farà una proposta al ministeri d’Economia, que serà qui decidirà en última instància qui és el nou propietari d’Unnim.