Els pagesos planten blat

Els cereals són el conreu majoritari en els terrenys agrícoles, unes 755 hectàrees

J.M.Oller
19 de gener del 2012
Antonio Casas i la seva família a Can Barba
Antonio Casas i la seva família a Can Barba | Gabriel Horcajada
Antonio Casas i la seva família a Can Barba Foto: Gabriel Horcajada

Terrassa compta amb unes 755 hectàrees agrícoles, dedicades en algun moment al conreu de diferents productes -exceptuant l'horta-, segons dades de l'Ajuntament de Terrassa. Del total, 291 estan actualment abandonades. El 94% de les terres són de propietat privada. Queden 464 hectàrees en actiu, bàsicament dedicades al conreu de secà, sobretot el cereal d'hivern. Això significa que només un 9,5% del sòl no urbanitzable egarenc actualment es treballa agrícolament.

La majoria dels camps es troben al nord i a l'est del municipi, als sectors del Pla del Bonaire, i al conjunt format per Ca n'Amat de la Muntanya i Can Font de Gaia, Mossèn Homs, Torrebonica, Can Badiella i Can Coniller.

Els darrers estudis municipals que presenten els tècnics de medi Ambient Ignasi Planas i Marc Cadevall mostren que ara mateix queden 17 finques conreuades a l'entorn del nucli urbà, una xifra que any rere any ha anat disminuint en una ciutat engolida per la urbanització i la indústria, encara que s'obre un bri d'esperança. Els dos tècnics expliquen que "hi ha nombrosos projectes però pocs recursos per recuperar els productes típicament locals", com poden ser el raïm, la mongeta i l'oliva -la bacaruda és típicament vallesana i des d'Ullastrell es comercialitza, a un preu proper als sis euros el litre-. S'aposta pel que es coneix com a KMO, el produït com més a prop dels consumidors millor.

Consciència ecològica
Es tracta d'invertir la tendència en un moment en el que "els nous sistemes de producció i comercialització han allunyat, cada vegada més, la producció agrícola", com recorda la Fundació Privada Sant Galderic. Quan la desaparició de l'agricultura local semblava irreversible, l'augment de la consciència ecològica  podria salvar-la, en espais privats i en camps municipals.

Planas i Cadevall reblen "que cal mantenir un territori equilibrat on l'activitat agrícola jugui un paper fonamental. A més a més de produir aliments frescos i de qualitat, l'agricultura del Vallès és un element clau per preservar uns paisatges i un país en el qual ens hi sentim orgullosos de viure."