Ús de cookies
Nació La Flama utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto

El bestiar que guarda el pessebre

| Actualitzat el 12/12/2012 a les 13:01h
Quan fa un parell de setmanes vaig llegir als diaris que Roma qüestionava la presència de bous i mules al pessebre nadalenc vaig tenir un pensament immediat per l’Enric Benavent i -ai!- el col·lectiu El bou i la mula. Tants esforços per mantenir propera la tradició pessebrista i ara surt el Papa i ens esguerra el narro! M’aturo aquí perquè fer-hi broma em sembla massa fàcil. Però sí que aleshores em van semblar simptomàtiques almenys un parell de coses, més enllà de sorprendre’m que el Papa tingui l’esma d’aturar-se en aquestes minúcies. En qualsevol cas, el seu comentari fou d’aquells que immediatament aixequen polseguera. Que és el què passa quan es remenen elements populars: sempre hi ha qui en vol fer brega.

La primera idea, doncs, i atès el ressò mediàtic, és que el pessebre avui conserva encara la seva vigència al calendari festiu popular, al costat de les corals, pastorets i cavalcades de reis. I això que en aparença les condicions no li són gens propícies! Però el cert és que fer pessebres o anar-los a veure continua despertant una poderosa atracció sobre les persones, potser per aquesta capacitat de miniaturitzar el món, de representar-lo endreçat i al marge dels conflictes de cada dia. El pessebre permet construir un paisatge efímer a mida d’homes i dones, caganer inclòs. Amb dimoni. Amb els reis, i fins amb porcs, truges i marrans. Que en realitat no hi hagués ni bou ni mula... què hi fa? No és aquella realitat la que construïm, sinó la seva representació, i ho podem fer a la nostra mida.

I doncs, en segon lloc, recomano no discutir al Papa allò que tampoc ha dit. Vull dir que aplaqueu les ires, pessebristes ortodoxos! El pessebre es pot fer amb bous i mules, i ara també sense. Voleu més llibertat? Relativitzeu, doncs, el missatge vaticà, que en d’altres àmbits ja hi estem fets. I sobretot, eviteu els polemistes professionals. Que no hi havia el bou ni la mula? Entesos! Però això no vol dir que hagin de caure del cap pessebre...

Al capdavall, les posicions obstinades en la cultura popular acaben per fer més mal que bé. I a parer meu, el pessebre contemporani reclama més ingredients encara, si volem conservar-lo com a representació del vell debat entre el bé i el mal. Un paisatge moral bastit al menjador de casa! El món just i un punt feliç que no acabem de trobar durant l’any. Per ser francs, jo és que de bestiar n’hi posaria més encara. Cadascú se sap els noms, és clar. I posats a fer, passada la Candelera, podríem aviar-los tots a l'infern!

COMENTARIS

+1
-1
Conclusió
Anònim, 15/12/2012 a les 12:30
Si al lloc on va néixer Jesús de Natzaret (o el Natzarè, que hi ha dubtes) no hi havia ni bou ni mul, que no ruc, potser és que no representem el seu naixement sinó el d'algú altre.

Per altre banda, els pastorets no diu enlloc dels evangelis que baixessin a l'infern, ni que un tronc cagués arengades, ni que el dia 1 de gener se celebrés altre cosa que la circumcisió de Jesús. És a dir, la seva entrada a la comunitat jueva com a jueu de ple dret. Dit d'una altre manera, que el fill de Déu es va convertir al judaisme.
+0
-1
Precisions
Anònim, 16/12/2012 a les 22:07
El bou i la mula "que reconeixen al seu Senyor", si no m'equivoco és un símbol que es remunta al profeta Isaïes, segles abans.
Com que l'infant Jesús va néixer en una establia a Betlem, segons l'Evangeli de sant Mateu, de seguida es va associar el text de l'Antic Testament amb el del Nou Testament.
Hi eren físicament - i concretament un de cada - o és més aviat una metàfora, que conecta la profecia de la visita de Déu a la seva Creació amb el seu compliment?

Tot això de si hi eren o no, si eren un de cada o molts, si hi havia aquests animals o uns altres, en el fons són detalls, davant del més important: el naixement del Nen-Déu, de Déu fet home en un nadó fill d'una verge, la Verge Maria, en una cova-estable de Betlem, ara fa més de 2 000 anys.
Esdeveniment que, per cert, pel seu caràcter sobrenatural i diví, és ben viu ara, com cada any, arreu del món.
Crec que és això el que ha volgut dir el Papa.

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Ramon Fontdevila
Filòleg. Professor de Llengua catalana i literatura a l'Institut Guillem Catà, a Manresa. President de la secció local d'ERC Manresa

@ramonfontdevila
#culturapopular

 


Visitar l'Agenda Cultural

#festamajor
Commemoració dels 80 anys de la Batalla de l'Ebre
Josep M. Montaner

Commemoració dels 80 anys de la Batalla de l'Ebre

Diumenge, 22 de juliol de 2018

Nits de Cinema Oriental de Vic
Adrià Costa

Nits de Cinema Oriental de Vic

Dimarts, 17 de juliol de 2018

Un Cruïlla que enamora
Jose Manuel Gutiérrez

Un Cruïlla que enamora

Divendres 13 de juliol de 2018

Cerimònia inaugural dels Jocs Mediterranis
Adrià Costa

Cerimònia inaugural dels Jocs Mediterranis

Divendres, 22 de juny de 2018

Trail Carlac
Josep M. Montaner

Trail Carlac

Diumenge, 17 de juny de 2018

Open Memorial Santi Silvas
Martí Albesa

Open Memorial Santi Silvas

Dissabte, 16 de juny de 2018

L'ICL Manresa torna a l'ACB
Joaquim Alberch

L'ICL Manresa torna a l'ACB

Dimarts, 12 de juny de 2018

Sabadell Festa i Tradició
Juanma Peláez

Sabadell Festa i Tradició

Diumenge, 10 de juny de 2018

VÍDEO L'espectacular «pilar a la veracreu» dels Castellers de Terrassa
El pilar a la vera creu dels Castellers de Terrassa./CdT

VÍDEO L'espectacular «pilar a la veracreu» dels Castellers de Terrassa

Els blauturquesa han fet una actuació "a l'antiga" en el marc de la Fira Modernista de la ciutat

Agustí Forné, nou presentador del «Quarts de Nou»
Agustí Forné conduïrà la vint-i-tresena temporada del Quarts de Nou/CCMA/ACN

Agustí Forné, nou presentador del «Quarts de Nou»

El periodista tarragoní, actual cronista casteller al 3/24 i al Telenotícies Cap de Setmana, s'estrena aquest dijous al capdavant del programa

Els Minyons de Terrassa fan la seva Festa Major de deu
Els Minyons de Terrassa han carregat el 3 de 10./Joaquim Albalate

Els Minyons de Terrassa fan la seva Festa Major de deu

Els malves carreguen el 3 de 10 més matiner de la història i descarreguen el 2 de 9 | La Colla Jove de Tarragona carreguen el 5 de 9 i els Castellers de Terrassa estrenen els castells de vuit

​La Colla Vella es queda a tocar del 3 de 10 amb folre i manilles més matiner de la història
4 de 8 amb el pilar descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls /ACN

​La Colla Vella es queda a tocar del 3 de 10 amb folre i manilles més matiner de la història

La calor i l'ensopegada dels rosats condicionen una diada de Sant Joan amb poc ritme

Els Minyons se sumen a la Vella i els Verds en la qüestió dels drets d'imatge
Les retransmissions castelleres, en perill./Castells en Xarxa

Els Minyons se sumen a la Vella i els Verds en la qüestió dels drets d'imatge

Les tres colles han demanat una reunió amb el president de la CCCC per tractar la polèmica

La CUP de Terrassa sorteja dos passis per veure els castells de Festa Major des del balcó de l'Ajuntament
Zurimendi i Sirvent, durant la roda de premsa sobre la Festa Major./Albert Prieto

La CUP de Terrassa sorteja dos passis per veure els castells de Festa Major des del balcó de l'Ajuntament

La regidora Maria Sirvent s'absentarà dels actes religiosos però participarà al Seguici d'Autoritats si no hi participa el bisbe | La CUP es mostra satisfeta amb algunes millores introduïdes però continua criticant alguns aspectes, com ara els concerts

Contratemps dels Minyons a dues setmanes de la seva Festa Major
3 de 9 amb folre dels Minyons de Terrassa a Cornellà./MT

Contratemps dels Minyons a dues setmanes de la seva Festa Major

Els malves descarreguen el 3 de 9 amb folre a Cornellà però no poden amb el 4 de 9 amb folre | Els Capgrossos de Mataró completen un castell de nou i els Castellers de Cornellà, el 5 de 7

Tots els castells del cap de setmana del 17 i el 18 de juny
Els Castellers de Vilafranca, a la Nit dels Xarel·los 2017./CdV

Tots els castells del cap de setmana del 17 i el 18 de juny

La Diada de la Nova Atenes de Terrassa es farà el dissabte 30 de setembre
El 3 de 10 amb folre i manilles dels Minyons a la Diada de la Nova Atenes del 2015./Minyons

La Diada de la Nova Atenes de Terrassa es farà el dissabte 30 de setembre

Els Minyons avancen la cita per evitar que coincideixi amb el referèndum d'independència de l'endemà

Minyons, Verds, Vella, Jove i Capgrossos, a la Diada del Mercadal
Representants de les sis colles castelleres i l'Ajuntament de Reus, aquest dijous./ACN

Minyons, Verds, Vella, Jove i Capgrossos, a la Diada del Mercadal

Les quatre colles de deu i els mataronins acompanyaran els Xiquets de Reus el proper 7 d'octubre

Agenda castellera del cap de setmana del 17 i 18 de juny
La Festa Major de Cornellà, amb els Minyons de Terrassa, és una de les diades més destacades del cap de setmana./MdT

Agenda castellera del cap de setmana del 17 i 18 de juny

Cap de setmana farcit de castells de vuit a Sabadell
3 de 8 dels Castellers de Sabadell, aquest dissabte./Joaquim Albalate

Cap de setmana farcit de castells de vuit a Sabadell

Els Castellers de Sabadell actuen a casa per partida doble, amb el 7 de 8 com a construcció més destacada | Els Castellers de Sant Cugat carreguen el pilar de 6 i els de Sant Pere i Sant Pau completen el 3 de 8 | Els Castellers de Terrassa ensopeguen amb el 3 de 7 per sota

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: