Ús de cookies
Nació La Flama utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Notícia en PDF
Notícia en PDF

La tesi doctoral d'Anna Costal sobre Pep Ventura, ja a la xarxa

"Les sardanes de Pep Ventura i la música popular a Catalunya entre la Restauració del Jocs Florals i la Primera República" va obtenir un excel·lent Cum Laude

| Actualitzat el 26/11/2014 a les 16:09h

La musicòloga Anna Costal, en una conferència al Museu de l'Empordà de Figueres. Foto: Museu de l'Empordà


Ja es pot consultar la primera tesi doctoral centrada específicament sobre la figura de Pep Ventura i les sardanes del segle XIX, realitzada per la musicòloga i col·laboradora de NacióLaFlama.cat Anna Costal. Es titula Les sardanes de Pep Ventura i la música popular a Catalunya entre la Restauració del Jocs Florals i la Primera República (1859-1874), i va obtenir la qualificació d'excel·lent "cum laude".

La tesi explica que al segle XIX neix un nou concepte de música popular, i n'estudia la importància a Catalunya en l'època de construcció de les bases del nacionalisme ideològic, especialment entre la restauració dels Jocs Florals i el final de la Primera República a través d'un estudi de cas: les sardanes de Pep Ventura (1817-1875).

El treball és el fruit de diversos anys d’investigació des del Programa de Doctorat en Història de l’Art i Musicologia del Departament d’Art i de Musicologia de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que ha cursat Costal. Els directors de la tesi van ser Jaume Ayats i Francesc Cortès, i l'autora té previst distribuir alguns exemplars imprès de la tesi entre els arxius que va consultar per posar-la a l'abast de manera tangible.

París, Londres, Nova York... i Figueres

La irrupció de la societat de l'espectacle al segle XIX va ser una veritable revolució, especialment a les grans metròpolis com París, Londres, Viena o Nova York. Però també es va produir en viles i ciutats més petites que, com Figueres, van tenir capacitat per urbanitzar espais a l'aire lliure, impulsar el mecenatge de les arts i de les ciències, construir un teatre públic i organitzar un teixit associatiu sòlid. Una conseqüència immediata d'aquest procés va ser l'increment de la demanda musical en l'àmbit públic i privat, que va consolidar l'ofici d'una generació d'intèrprets i de compositors nascuts en les primeres dècades del Vuit-cents.

Pep Ventura —igual com Philippe Musard o Johann Strauss— va haver d'enfrontar-se a un món musical nou que, d'una banda, li permetia viure amb els avantatges de llibertat i d'autonomia de l'artista romàntic però que, de l'altra, l'obligava a dependre de l'aplaudiment d'un públic que cada vegada n'esperava més de l'intèrpret i de la seva capacitat de sorprendre. Les sardanes llargues de mitjan segle XIX contenen les característiques d'aquesta nova relació, trencant amb l'estructura musical i coreogràfica més previsible i monòtona de les sardanes d'Antic Règim: el músic-compositor guanya un espai per al lluïment, amb la inclusió d'una melodia significativa que els balladors poden identificar —cançons populars, temes d'òpera o sarsuela, himnes— alhora que, just després, el líder de la plaça pren la responsabilitat de finalitzar correctament el ball amb l'aplicació del nou sistema de comptar i repartir.

A la dècada de 1860, a més de gaudir d'una gran rellevància social, les sardanes van incorporar elements de reivindicació ideològica, gràcies a la força visual, corporal i sonora que exercien en espais públics a l'aire lliure. A l'Empordà, durant el Sexenni Revolucionari, van esdevenir un manifest actiu de les tesis del republicanisme federal, incorporant cançons revolucionàries i provocant més d'un aldarull al crit de "Visca la República!". A Barcelona, Josep Anselm Clavé va ser el primer en interessar-se pel cant coral, els castells i les sardanes, tres expressions populars imaginades com un conjunt simbòlic de l'ideari republicà federal. Tanmateix, el catalanisme conservador, especialment a l'inici de la dècada de 1870, també va observar el potencial de les sardanes com a símbol, atribuint al ball i als instruments de plaça unes connotacions d'antiguitat que xocaven frontalment amb les sardanes bèl·liques de la Tercera Carlinada; o, encara més, amb les sardanes a ritme d'havanera del mateix Ventura, que podien vincular-se fàcilment amb l'inici, a Cuba, de la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) —l'avantsala de la independència definitiva de la província d'ultramar.

"A final de segle XIX, per tant, el catalanisme conservador va haver d'absorbir i neutralitzar els emblemes dels republicans i transformar-los en símbols nacionals. No fer-ho hagués estat un error estratègic, el perill que en algun moment del Nou-cents el ball de les sardanes revifés l'esperit revolucionari. Per aquest motiu, el procés de construcció del mite de Pep Ventura va haver d'incloure, necessàriament, una depuració de títols, com La Sonanbula, Quiéreme niña hermosa o El diablo en el poder", explica Costal a la tesi.
Notícia en PDF
Notícia en PDF

COMENTARIS

+4
-0
GRÀCIES
Jordi Saura, 26/11/2014 a les 18:49
Gràcies Anna per fer-la accessible a tots, i gràcies Anna per les teves aportacions fetes des de la investigació i no del m'han dit que...
+5
-0
He deixat molts fils per estirar
Anna Costal, 26/11/2014 a les 19:22
Moltes gràcies, Jordi. Per sort ara estem obligats a posar les nostres tesis en línia, a posar-les a disposició de tothom. Es crea una xarxa de tesis doctorals a nivell internacional que és impressionant.
Per altra banda, però, en el meu text hi ha molts fils per estirar, espero que algú altre s'animi a estirar-ne algun!
+2
-1
I el Partido Podrido ( PP ) no ho recorre al Tribunal PProstitucional ?
Sigma, 26/11/2014 a les 19:54
I aquest òrgan mafiós , brut, corruPPte i PPrevaricador no ho suspèn ?
+3
-0
Magnífic
Jordi Saura, 26/11/2014 a les 21:27
Anna, magnífic això que dius "en el meu text hi ha molts fils per estirar..." La modèstia d'afirmar que no ho has dit tot i a la vegada obrir nous camins i dir-ho.
+0
-0
"PEP"?
Anònim, 27/11/2014 a les 01:21
Se deia "pep"? o "Josep"?
+1
-0
Pep era la seva marca
Anna Costal, 28/11/2014 a les 15:27
Hola anònim, quan els figuerencs es referien a en Ventura com a garantia de qualitat musical de la seva orquestra era "en Pep" o "la orquesta de Pep". Quan s'hi referien com a persona física i prou, era José María Ventura. "Pep" era com la seva marca comercial i pública.

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
#culturapopular

 


Visitar l'Agenda Cultural

#festamajor
Pels Camins dels Matxos
Josep M. Montaner

Pels Camins dels Matxos

Diumenge, 15 d'abril de 2018

Fira Monacàlia de Navarcles
Àlex Gómez

Fira Monacàlia de Navarcles

Diumenge, 15 d'abril de 2018

Cebafoc de Sabadell
Juanma Peláez

Cebafoc de Sabadell

Dissabte, 14 d'abril de 2018

Processó de Divendres Sant a Manresa
Àlex Gómez

Processó de Divendres Sant a Manresa

Divendres, 30 de març de 2018

El Circ Raluy Legacy a Sabadell
Juanma Peláez

El Circ Raluy Legacy a Sabadell

Dimecres, 28 de març de 2018

Diumenge de Rams a Sabadell
Juanma Peláez

Diumenge de Rams a Sabadell

Diumenge, 25 de març de 2018

Trail Serra Cavallera
Josep M. Montaner

Trail Serra Cavallera

Diumenge, 25 de març de 2018

Festival Mot 2018
Martí Albesa

Festival Mot 2018

Dissabte, 24 de març de 2018

Volta a Catalunya
Josep M. Montaner

Volta a Catalunya

Dijous, 22 de març de 2018

VÍDEO L'espectacular «pilar a la veracreu» dels Castellers de Terrassa
El pilar a la vera creu dels Castellers de Terrassa./CdT

VÍDEO L'espectacular «pilar a la veracreu» dels Castellers de Terrassa

Els blauturquesa han fet una actuació "a l'antiga" en el marc de la Fira Modernista de la ciutat

Agustí Forné, nou presentador del «Quarts de Nou»
Agustí Forné conduïrà la vint-i-tresena temporada del Quarts de Nou/CCMA/ACN

Agustí Forné, nou presentador del «Quarts de Nou»

El periodista tarragoní, actual cronista casteller al 3/24 i al Telenotícies Cap de Setmana, s'estrena aquest dijous al capdavant del programa

Els Minyons de Terrassa fan la seva Festa Major de deu
Els Minyons de Terrassa han carregat el 3 de 10./Joaquim Albalate

Els Minyons de Terrassa fan la seva Festa Major de deu

Els malves carreguen el 3 de 10 més matiner de la història i descarreguen el 2 de 9 | La Colla Jove de Tarragona carreguen el 5 de 9 i els Castellers de Terrassa estrenen els castells de vuit

​La Colla Vella es queda a tocar del 3 de 10 amb folre i manilles més matiner de la història
4 de 8 amb el pilar descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls /ACN

​La Colla Vella es queda a tocar del 3 de 10 amb folre i manilles més matiner de la història

La calor i l'ensopegada dels rosats condicionen una diada de Sant Joan amb poc ritme

Els Minyons se sumen a la Vella i els Verds en la qüestió dels drets d'imatge
Les retransmissions castelleres, en perill./Castells en Xarxa

Els Minyons se sumen a la Vella i els Verds en la qüestió dels drets d'imatge

Les tres colles han demanat una reunió amb el president de la CCCC per tractar la polèmica

La CUP de Terrassa sorteja dos passis per veure els castells de Festa Major des del balcó de l'Ajuntament
Zurimendi i Sirvent, durant la roda de premsa sobre la Festa Major./Albert Prieto

La CUP de Terrassa sorteja dos passis per veure els castells de Festa Major des del balcó de l'Ajuntament

La regidora Maria Sirvent s'absentarà dels actes religiosos però participarà al Seguici d'Autoritats si no hi participa el bisbe | La CUP es mostra satisfeta amb algunes millores introduïdes però continua criticant alguns aspectes, com ara els concerts

Contratemps dels Minyons a dues setmanes de la seva Festa Major
3 de 9 amb folre dels Minyons de Terrassa a Cornellà./MT

Contratemps dels Minyons a dues setmanes de la seva Festa Major

Els malves descarreguen el 3 de 9 amb folre a Cornellà però no poden amb el 4 de 9 amb folre | Els Capgrossos de Mataró completen un castell de nou i els Castellers de Cornellà, el 5 de 7

Tots els castells del cap de setmana del 17 i el 18 de juny
Els Castellers de Vilafranca, a la Nit dels Xarel·los 2017./CdV

Tots els castells del cap de setmana del 17 i el 18 de juny

La Diada de la Nova Atenes de Terrassa es farà el dissabte 30 de setembre
El 3 de 10 amb folre i manilles dels Minyons a la Diada de la Nova Atenes del 2015./Minyons

La Diada de la Nova Atenes de Terrassa es farà el dissabte 30 de setembre

Els Minyons avancen la cita per evitar que coincideixi amb el referèndum d'independència de l'endemà

Minyons, Verds, Vella, Jove i Capgrossos, a la Diada del Mercadal
Representants de les sis colles castelleres i l'Ajuntament de Reus, aquest dijous./ACN

Minyons, Verds, Vella, Jove i Capgrossos, a la Diada del Mercadal

Les quatre colles de deu i els mataronins acompanyaran els Xiquets de Reus el proper 7 d'octubre

Agenda castellera del cap de setmana del 17 i 18 de juny
La Festa Major de Cornellà, amb els Minyons de Terrassa, és una de les diades més destacades del cap de setmana./MdT

Agenda castellera del cap de setmana del 17 i 18 de juny

Cap de setmana farcit de castells de vuit a Sabadell
3 de 8 dels Castellers de Sabadell, aquest dissabte./Joaquim Albalate

Cap de setmana farcit de castells de vuit a Sabadell

Els Castellers de Sabadell actuen a casa per partida doble, amb el 7 de 8 com a construcció més destacada | Els Castellers de Sant Cugat carreguen el pilar de 6 i els de Sant Pere i Sant Pau completen el 3 de 8 | Els Castellers de Terrassa ensopeguen amb el 3 de 7 per sota

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: