Ús de cookies
Nació La Flama utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Notícia en PDF
Notícia en PDF

Un milió i mig de manifestants... però cap sardanista?

La sardana, abans símbol de la lluita antifranquista, va ser inexistent a la principal expressió del catalanisme modern, expressat en aquesta passada Diada. Per què?

Els Castellers de Vilafranca, a la manifestació independentista de la Diada. Foto: Castellers de Vilafranca.

Castellers, gegants, grallers, bastoners, hereus i pubilles... Multitud d'expressions de la cultura popular catalana van poder-se veure a la gran manifestació de la Diada que va col·lapsar el centre de Barcelona. Convertida en una gran festa familiar, la manifestació va servir perquè el gruix central del catalanisme mostrés al món quins eren els seus trets d'identitat. La sardana, malgrat el caràcter contestatari que havia tingut durant el franquisme, va ser-ne absent: ni cap colla formalment constituïda, ni ningú de forma espontània, no en va pas ballar.

Més enllà del fet concret de la manifestació, l'anomenada "dansa nacional de Catalunya" ha perdut la projecció social que tenia fa uns anys. Tot i que el moviment és d'allò més viu -cada any s'organitzen més de 3.000 actes arreu del país relacionats amb la sardana, ja siguin ballades, aplecs, concursos o audicions-, sovint passa desapercebut en el mainstream català. "L'esquerra política del país ens ha girat l'esquena, perquè diuen que és una cultura d'espardenya, una dansa que no fa modern...", dispara el president de la Federació Sardanista de Catalunya, Joaquim Rucabado. "A la Diada, molts sardanistes hi van anar com a persones individuals, no pas com a sardanistes. El fet que algunes colles de castellers o de geganters participessin a la marxa, donava a entendre que tot el col·lectiu geganter o casteller donava suport a la reclamació? Dins del món sardanista, hi ha moltes opinions, i vam optar per donar llibertat a tothom perquè fes el que li semblés més oportú", explica.

El president de la Unió de Colles Sardanistes, Santi Ferrerfàbrega, hi coincideix: "El fet que altres col·lectius de cultura popular es fessin visibles a la Diada amb la seva actuació, tot i respectar-ho i molt, no deixa de ser al nostre entendre un fet anecdòtic. No creiem que s'hagi de plantejar si la sardana ha perdut o no la batalla al carrer, no creiem que la cosa vagi per aquí."

Però si durant l'Onze de Setembre barceloní no s'hi van veure sardanes, Rucabado també es lamenta que tampoc no se'n veuen habitualment a la televisió, eina que considera clau per fer-les atractives al gruix de la societat. El prestigi mediàtic com a pas per recuperar el prestigi social. "No aparèixer a la televisió ens fa molt difícil connectar amb el jovent, que té informació de moltes coses, però que li manca la visió de la sardana. Per exemple, amb motiu de les festes de la Mercè, TV3 va mostrar uns actes de cultura popular i, en canvi, no va mostrar cap dels quatre en què la sardana hi va ser protagonista. Si la gent no està acostumada a veure sardanes a la televisió, després li és molt difícil d'acostar-s'hi", afirma. I s'exclama: "Per què ningú no es fixa en els 40.000 balladors habituals de sardanes que hi ha a Catalunya, i en les 3.000 activitats sardanistes que s'organitzen? Si ho traslladem a diners, es podria calcular que el sardanisme mou més de 10 milions d'euros anuals!"

El fet sardanista s'explica prou?

D'altres veus, com la de Quim Rutllant, conductor del programa Mans de Catalunya Ràdio i productor del documental La sardana, dansa nacional de Catalunya, apunten que part de culpa de tot plegat també la pot tenir el propi moviment sardanista: "Els sardanistes post-règim no van saber pujar al carro de la cultura popular general, es van creure amb uns certs privilegis i drets adquirits, i la cultura popular els va girar l'esquena... Ara, en veiem els fruits."

Ferrerfàbrega li dóna part de raó: "Efectivament, durant el franquisme ballar sardanes era una activitat contestatària, i una de les poques banderes de catalanitat que era possible enarborar, aprofitant la permissivitat de les autoritats de l'època, que no creien veure en la sardana una activitat perillosa, per l'aparent passivitat dels seus practicants, i per aquest mateix motiu la sardana es va constituir en una de les eines de resistència més efectives del catalanisme. Quan el règim va desaparèixer, la sardana en certa forma també va perdre el seu paper reivindicatiu. I no va ser un fenomen que es va anar produint, sinó que va tenir lloc de cop, tot i que no tothom se'n va adonar en els primers moments."

També s'expressa en una línia similar el cap de colla del Grup Sardanista Riallera de Vic, Carles Puigferrat, que apunta un altre motiu que podria explicar el cert ensopiment actual: "Colles que als 70 tenien molta vitalitat, no van passar a ser una entitat consolidada. Potser haurien hagut de tenir colles juvenils, alevins..., una pedrera pròpia, que garantís la roda vital. La colla és la cèl·lula bàsica de la cultura popular, però la colla, com a grup d'amics, hauria d'haver arrelat més." Ara, potser, la projecció social del sardanisme seria una altra.

A més a més de totes aquestes reflexions, la cap de colla de la barcelonina Mare Nostrum, Ester Cibran, n'exposa una de més d'actualitat: "En aquests moments, costa trobar gent que vulgui dedicar el seu temps lliure a fer activitats col·lectives, ja sigui ballar sardanes, ja sigui practicar esports amateurs. Ser membre d’una colla sardanista requereix un sacrifici d’hores, i potser la gent ens hem tornat més individualistes, més egoistes..."

La sardana i el moment de ballar-la

Tornant a la presència de la sardana a la Diada, Rutllant també constata que "és difícil que, en una manifestació, algú es posi a ballar, ja sigui sardanes, ja sigui una altra dansa". Deixat clar aquest punt, també assenyala un altre handicap que pot haver tingut la sardana: "S'ha dit que era allò tan metòdic, tan enquistat... Però també s'ha de dir que es pot ballar com una dansa per poder passar-s'ho bé... Per exemple, les sardanes que es ballen les nits de Patum són un exemple paradigmàtic, tornen al que era la sardana fa 100 anys, que era la discoteca del poble. Aquí, la sardana sí que connecta amb els joves."

"Se'ns ha penjat el clixé que era una dansa avorrida, d'avis... I no necessàriament és així. Són molts els que deconeixen la sardana de competició, que és on hi ha el jovent, que cada setmana competeix per ballar millor que la resta i acabar campió. I aquí sí que sardana i joventut connecten", reflexiona Cibran. "Quan la gent ho descobreix, en queda meravellada, perquè se li trenquen tots els tòpics", constata.

Rutllant, com a possible recepta per reconnetar amb el gruix central de la societat, també afirma: "Si la gent vol continuar ballant sardanes en aplecs de 12 hores al dia, és una forma vàlida. Però també s'han de poder ballar de forma espontània. El sardanisme ha de ser més porós, que hi pugui entrar gent que no en sàpiga i pugui ballar com li sembli..."

Així, si en quansevol concert és habitual que, de manera improvisada, un grup de nois i noies intenti aixecar un pilar, és del tot inhabitual que aquest mateix grup intenti ballar una sardana informal. Part del sardanisme podria veure-ho com un anatema, però Rutllant constata que hi ha moviments de fons que conviden a l'optimisme: "La Principal de la Nit et pot tocar una peça d'ska, una jota i una sardana, i el públic bé que respon perfectament a tots tres estils. I el context és totalment informal i festiu."

Canviar per projectar-se millor

"És evident que hem de fer les coses de manera diferent de com les hem fet fins ara, hem de fer-ho tot plegat més atractiu", reflexiona Puigferrat. "Possiblement, la federació i la Unió de Colles s'haurien d'esmerçar més en transmetre als mitjans que existeix la sardana de competició, i potser així es podria captar més l'atenció de la societat", apunta.

"La crítica que els mitjans no ens fan cas, és certa i no ho és. Ens faran cas quan fem alguna cosa amb estètica del segle XXI", es mostra contundent Rutllant. I es pregunta, amb un punt de provocació: "Televisivament, una sardana és atractiva?"

Rucabado explica que la junta que presideix des d'aquest març ja està treballant en aquesta línia de concebre algun acte per atraure els focus mediàtics, per bé que hi aporta un punt de crítica: "El 21 d'octubre, a Banyoles no s'hi cabrà amb la Competició de Cobles; el dia 28, hi haurà l'aplec de les Roquetes, per on hi passaran més de 10.000 persones... I de tot això que ja fem, qui en parla?"

Puigferrat opta per mirar-s'ho des d'una altra perspectiva: "La setmana passada, la BBC va emetre un reportatge sobre l'independentisme, i les imatges que servien per acabar-lo es corresponien a una ballada de sardanes. El periodista britànic va captar la importància de la sardana."

"Quan Roger Mas canta una sardana amb la Cobla Sant Jordi, la gent queda captivada, i comença a mirar-se la sardana de manera diferent. Com tot en aquest país, tenim un problema d'autoodi. Passats més de 30 anys de la fi del franquisme, en què la sardana era l'única mostra de folklore permesa, l'estem vivint d'una manera diferent", apunta optimista Rutllant. I Ferrerfàbrega hi afegeix: "Últimament hem tingut espectacles sardanistes d'autèntica qualitat, espectacularitat i fins i tot innovació, com va ser la coreografia creada per Cesc Gelabert que es va poder veure al darrer Grec."

Per tot plegat, Puigferrat rebla: "Personalment, noto més bona sintonia envers la sardana ara que no pas fa 15 anys, potser perquè està menys connotada. La sardana, si bé durant el franquisme havia aixoplugat moviments d'oposició al règim, va quedar connotada. Ara, la gent s'hi acosta sense aquests apriorismes."



Un gegant, a la manifestació de la Diada. Foto: Adrià Costa/Nació Digital.

Un bastoner, a la manifestació de la CUP i l'esquera independentista. Foto: Oriol Clavera/Nació Digital
Notícia en PDF
Notícia en PDF

COMENTARIS

+0
-0
Sardanista
Anònim, 12/10/2012 a les 10:35
Bon article, tot i que el trobo injust. Com a sardanista,
tampoc hi vaig veure ni esbarts, ni trabucaires o dracs...

Tot i això, felicitats i endevant!!!
+0
-0
Problema
Anònim, 12/10/2012 a les 12:49
El problema de la sardana, com el d'altres tradicions, és que se'n van apropiar els sectors més catòlics i carrinclons, especialment durant la transició. I en van fer una cosa avorrida, estàtica i, per què no dir-ho, casposa.
+0
-0
Canviem-ne la percepció doncs!
Alba, 12/10/2012 a les 18:42
Trobo que és una llàstima que no sigui més mediàtica, més tocada i ballada en situacions no típiques de ballada de sardanes.
Personalment, sempre m'ha agradat molt com sona, no la trobo gens avorrida sinó una música molt alegra i la forma de ballar-la, en grup donant la mà a la gent m'encanta com estètica.
Podem fer-ho, hem d'arriscar, els músics, els ballarins, tots hem de perdre la vergonya i fer que la Sardana es vegi tant important com és.
+0
-0
colles
Pauli, 13/10/2012 a les 00:33

Bon article, També trobu a faltar colles de diables, la raó pot ser el rotllo tradició de colla si, pero política a la colla no. Per evitar trencaments. Tots catalans pero sense compromís amb l'estat
+0
-0
Problema d'espai?
Anònim, 13/10/2012 a les 18:34
Pot ésser que el fet de no veure cap sardana durant la manifestació fos degut al poc espai?
+0
-0
La Sardana es margina
Ramon Felipó , 17/10/2012 a les 13:29
Mai no entendré, com pot ser, que des de que hi ha Generalitat, la sardana hagi estat bandejada sistemàticament. Si haguessin fet la promoció que li han fet a d’altres festes i celebracions, com els Castells això no passaria per l’oblit volgut a que la sotmeten.
Ara ja ningú recorda que els darrers anys de la dictadura franquista, després de cada ballada de sardanes es feia una manifestació catalanista a la Plaça de Sant Jaume. On per cert es va cantar per primera vegada en públic i massivament els Segadors, però ja se sap, qui marca els criteris i la modernitat, TV3 i cia, mai no han apostat per la Sardana la dansa nacional de Catalunya.
+0
-0
Arribo tard
Jordi Saura, 07/03/2013 a les 09:39
No fa tant de temps que repasso aquest diari i avui m'he topat amb aquest article. Els sardanistes no eren a la mani? I una merda!!!! MOlts hi vam ser, en vaig veure, des de dansaires fins a músics de cobla, això sí, de paisà, sense la "disfressa", què volieu que ens posessim a ballar al mig del Passeig de Gràcia, o que algun músic es posés a tocar la tenora? Au va!!!!!

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
#culturapopular

 


Visitar l'Agenda Cultural

#festamajor
Commemoració dels 80 anys de la Batalla de l'Ebre
Josep M. Montaner

Commemoració dels 80 anys de la Batalla de l'Ebre

Diumenge, 22 de juliol de 2018

Nits de Cinema Oriental de Vic
Adrià Costa

Nits de Cinema Oriental de Vic

Dimarts, 17 de juliol de 2018

Un Cruïlla que enamora
Jose Manuel Gutiérrez

Un Cruïlla que enamora

Divendres 13 de juliol de 2018

Cerimònia inaugural dels Jocs Mediterranis
Adrià Costa

Cerimònia inaugural dels Jocs Mediterranis

Divendres, 22 de juny de 2018

Trail Carlac
Josep M. Montaner

Trail Carlac

Diumenge, 17 de juny de 2018

Open Memorial Santi Silvas
Martí Albesa

Open Memorial Santi Silvas

Dissabte, 16 de juny de 2018

L'ICL Manresa torna a l'ACB
Joaquim Alberch

L'ICL Manresa torna a l'ACB

Dimarts, 12 de juny de 2018

Sabadell Festa i Tradició
Juanma Peláez

Sabadell Festa i Tradició

Diumenge, 10 de juny de 2018

VÍDEO L'espectacular «pilar a la veracreu» dels Castellers de Terrassa
El pilar a la vera creu dels Castellers de Terrassa./CdT

VÍDEO L'espectacular «pilar a la veracreu» dels Castellers de Terrassa

Els blauturquesa han fet una actuació "a l'antiga" en el marc de la Fira Modernista de la ciutat

Agustí Forné, nou presentador del «Quarts de Nou»
Agustí Forné conduïrà la vint-i-tresena temporada del Quarts de Nou/CCMA/ACN

Agustí Forné, nou presentador del «Quarts de Nou»

El periodista tarragoní, actual cronista casteller al 3/24 i al Telenotícies Cap de Setmana, s'estrena aquest dijous al capdavant del programa

Els Minyons de Terrassa fan la seva Festa Major de deu
Els Minyons de Terrassa han carregat el 3 de 10./Joaquim Albalate

Els Minyons de Terrassa fan la seva Festa Major de deu

Els malves carreguen el 3 de 10 més matiner de la història i descarreguen el 2 de 9 | La Colla Jove de Tarragona carreguen el 5 de 9 i els Castellers de Terrassa estrenen els castells de vuit

​La Colla Vella es queda a tocar del 3 de 10 amb folre i manilles més matiner de la història
4 de 8 amb el pilar descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls /ACN

​La Colla Vella es queda a tocar del 3 de 10 amb folre i manilles més matiner de la història

La calor i l'ensopegada dels rosats condicionen una diada de Sant Joan amb poc ritme

Els Minyons se sumen a la Vella i els Verds en la qüestió dels drets d'imatge
Les retransmissions castelleres, en perill./Castells en Xarxa

Els Minyons se sumen a la Vella i els Verds en la qüestió dels drets d'imatge

Les tres colles han demanat una reunió amb el president de la CCCC per tractar la polèmica

La CUP de Terrassa sorteja dos passis per veure els castells de Festa Major des del balcó de l'Ajuntament
Zurimendi i Sirvent, durant la roda de premsa sobre la Festa Major./Albert Prieto

La CUP de Terrassa sorteja dos passis per veure els castells de Festa Major des del balcó de l'Ajuntament

La regidora Maria Sirvent s'absentarà dels actes religiosos però participarà al Seguici d'Autoritats si no hi participa el bisbe | La CUP es mostra satisfeta amb algunes millores introduïdes però continua criticant alguns aspectes, com ara els concerts

Contratemps dels Minyons a dues setmanes de la seva Festa Major
3 de 9 amb folre dels Minyons de Terrassa a Cornellà./MT

Contratemps dels Minyons a dues setmanes de la seva Festa Major

Els malves descarreguen el 3 de 9 amb folre a Cornellà però no poden amb el 4 de 9 amb folre | Els Capgrossos de Mataró completen un castell de nou i els Castellers de Cornellà, el 5 de 7

Tots els castells del cap de setmana del 17 i el 18 de juny
Els Castellers de Vilafranca, a la Nit dels Xarel·los 2017./CdV

Tots els castells del cap de setmana del 17 i el 18 de juny

La Diada de la Nova Atenes de Terrassa es farà el dissabte 30 de setembre
El 3 de 10 amb folre i manilles dels Minyons a la Diada de la Nova Atenes del 2015./Minyons

La Diada de la Nova Atenes de Terrassa es farà el dissabte 30 de setembre

Els Minyons avancen la cita per evitar que coincideixi amb el referèndum d'independència de l'endemà

Minyons, Verds, Vella, Jove i Capgrossos, a la Diada del Mercadal
Representants de les sis colles castelleres i l'Ajuntament de Reus, aquest dijous./ACN

Minyons, Verds, Vella, Jove i Capgrossos, a la Diada del Mercadal

Les quatre colles de deu i els mataronins acompanyaran els Xiquets de Reus el proper 7 d'octubre

Agenda castellera del cap de setmana del 17 i 18 de juny
La Festa Major de Cornellà, amb els Minyons de Terrassa, és una de les diades més destacades del cap de setmana./MdT

Agenda castellera del cap de setmana del 17 i 18 de juny

Cap de setmana farcit de castells de vuit a Sabadell
3 de 8 dels Castellers de Sabadell, aquest dissabte./Joaquim Albalate

Cap de setmana farcit de castells de vuit a Sabadell

Els Castellers de Sabadell actuen a casa per partida doble, amb el 7 de 8 com a construcció més destacada | Els Castellers de Sant Cugat carreguen el pilar de 6 i els de Sant Pere i Sant Pau completen el 3 de 8 | Els Castellers de Terrassa ensopeguen amb el 3 de 7 per sota

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: