opinió

No queda res a dir. Queda tot per fer

«La sensació continua intacta: el poble de Catalunya vol deixar de parlar d'independència i l'única manera de fer-ho és votant-la»

per Oriol de Balanzó , 14 d'octubre de 2019 a les 21:45 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 d'octubre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Dos anys d'espera. A casa, com no, estava assumit. Només hi havia dues certeses, la forquilla d'anys podria ser aquesta i que ens estimem. És fort i carrincló. I cert alhora. Sento la ràdio i em fa l’efecte de copsar tertúlies esgotades. S'ha filtrat i inventat tant de material que és com si tot el que es diu sobre la sentència fos un eco d’alguna cosa ja comentada. Tot es repeteix. Com a molt, algun tertulià que comenta que no s’esperava tanta duresa.
 

Escric de sobrebot però sense rauxa mentre llegeixo fragments de la sentència. L'agafi per on l'agafi veig clara una cosa: no és només un càstig, és una lliçó, un avís i un nou raser per a l'exercici de drets fonamentals. N'agafo un fragment on posa es qüestiona la manera que té Jordi Cuixart d’entendre aquests drets: "Esa actitud llevaría al caos si fuese admitida y generalizada. Supondría el suicidio del Estado de derecho. Su autodestrucción". És a dir, exercir els drets en plenitud suposa l'autodestrucció de l'Estat. Perquè quan diuen "estado de derecho" volen dir "estado español", suposo.
 

A Carme Forcadell, en un gir tragicòmic, l'acusen fins i tot de no haver anat a una reunió amb Mossos i la Conselleria d’Interior a la que no havia estat convocada. El seu cas, juntament amb els de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són, si es pot dir així, encara més flagrants. Persones sense capacitat de govern però ficades al mateix sac.
 

El que vindrà ara és encara més confús. Es barrejarà la post-sentència amb una nova campanya electoral. Fang i més fang. Sense límits ètics de cap tipus. I la pregunta, novament, torna a ser: i ara què? com aclarim el camí?
 
Torno a la reflexió i la seqüència: Un judici en el que no s'ha provat res, on la sentència es filtra abans d'arribar als mateixos acusats i que genera expressions com "no deixarà satisfet a ningú". Com si hi hagués un terme mig. Un lloc de trobada. No es tracta ni tan sols de ponderar la injustícia de la decisió judicial. La Justícia és un concepte universal i en aquest cas el problema ja no és ni aquest, el problema és que el context polític, judicial i mediàtic es dona per normal. Com si totes les mancances democràtiques que té aquest Estat fossin el màxim aspiracional que pot tenir la població. Perquè l'alternativa, ja ho sabem, era el franquisme. És dramàtic.
 
La resposta és sempre la mateixa. Aquesta situació no se solucionarà fins que Catalunya pugui exercir lliurement l'autodeterminació. I en aquest sentit, la població de Catalunya avui ha demostrat un fet que es fa evident una vegada i una altra: la gent s'organitza, les associacions i la xarxa es multiplica. És igual que torcis la llei, és igual que repeteixis una vegada i una altra que això era un engany d'uns pocs que guiaven una massa manipulada. La sensació continua intacta: el poble de Catalunya vol deixar de parlar d'independència i l'única manera de fer-ho és votant-la.

 

Oriol de Balanzó
Oriol de Balanzó, guionista llicenciat en comunicació audiovisual. És sotsdirector de la Competència de RAC1. És activista en pro de la República catalana i està sempre En Peu de Pau. Ha treballat de divulgador cultural, productor musical, venent llibres, de cambrer (qui no?), va ser cap de producció de la sala la Paloma i ha venut roba en una botiga de París (sent daltònic). El podeu seguir a Twitter a @orioldebalanzo.
20/12/2020

«La Marató» ens retrata

06/12/2020

Nadal a tres bandes

22/11/2020

Carta als reis (per si de cas)

08/11/2020

La ciutat en crisi

25/10/2020

Quina mandra, la democràcia

11/10/2020

​Apologia de l'error

13/09/2020

Com vols que sigui casa teva?

19/07/2020

Una pandèmia plena de caspa

05/07/2020

Estem confinats en una sèrie

21/06/2020

Encara fem olor de petroli

Participació