Opinió

Una resposta sonora a la sentència

«Igual com ha passat entre els partits polítics, tampoc hi ha hagut unitat en una resposta sonora unànime del col·lectiu de músics catalans»

per Lluís Gendrau , 14 d'octubre de 2019 a les 19:06 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 d'octubre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Cançons contra la sentència. De la mateixa manera que una manifestació sense crits, proclames i cançons no és una manifestació, o un partit de futbol sense els càntics dels seguidors no és un partit de futbol, la resposta a la sentència també ha de tenir la seva pròpia banda sonora per ser una autèntica resposta. Diversos col·lectius de músics ja s’han unit per manifestar la seva protesta contra la sentència al procés i la situació injusta que pateixen els presos i els exiliats polítics. I, igual com ha passat entre els partits polítics, tampoc hi ha hagut unitat en una resposta sonora unànime del col·lectiu de músics catalans. De fet, pocs dies abans d’anunciar-se la decisió del Tribunal Suprem hi havia en marxa almenys un parell d’iniciatives que pretenien convertir-se en himne del Tsunami Democràtic com a resposta popular. Al final van haver de ser els propis músics els que van asseure les entitats sobiranistes per establir una estratègia comuna.
 

Un somni immens contra la repressió. La primera de les iniciatives, sorgida el 8 d’octubre passat, va ser un tema del cantautor selvatà Àlex Pérez, titulada Un somni immens, amb una sonoritat actual de fusió i mestissatge, en la qual van col·laborar una vintena de músics catalans (Roba Estesa, Buhos, Els Catarres, Suu, Gemma Humet, Cesk Freixas, Brams, Bittah, Cesc Sansalvadó, Joina, Jo Jet i Maria Ribot, Pirat’s Sound Sistema, Jordi Ginesta i Pachawa Sound), l’aranesa Alidé Sans, els valencians Auxili, i també la formació basca Huntza. La cançó volia ser un cant propositiu, “una cançó protesta a través de la qual es canalitza un missatge antirepressiu, transversal, autodeterminista i social mostrant que el moviment sobiranista va més enllà de les banderes". La iniciativa va ser ben rebuda a les xarxes socials i a dia d’avui ha assolit prop de 125 mil visualitzacions a Youtube.
 

La força de la gent del Tsunami Democràtic. Tan sols tres dies més tard va saltar a les xarxes una segona part de l’ofensiva musical contra la sentència, i va ser amb la cançó La força de la gent, composada pel guitarrista de Lax’n’Busto, Pemi Rovirosa. L’acció es va anunciar com el nou himne del Tsunami Democràtic explicitant que "en una situació d’injustícia insostenible, la solució imparable és la força de la gent", i musicalment anava adreçada a un públic més adult. En aquest cas, per elaborar la cançó, es va comptar també amb 13 cantants i grups de referència –alguns dels quals repetien– com Pemi Fortuny, Montse Castellà, Esteve Tortosa (Auxili), Els Catarres, La Folie, Buhos, Companyia Elèctrica Dharma, Gemma Humet, Joan Reig (Els Pets), Cesk Freixas, Nerea Bassart, Albert García (Itaca Band) i Gossos. La nova acció va haver d’afrontar el joc brut dels trolls de les xarxes socials i s’ha quedat en 110 mil visualitzacions a Youtube.
 

El llegat de l’1-O en cinquanta cançons. Més enllà de l’impacte que poden arribar a tenir cançons de protesta amb la voluntat de convertir-se en himnes populars, la realitat és que el procés i la mobilització ciutadana de l’1 d’octubre han arribat a generar un ampli cançoner. De totes les cançons publicades al llarg dels dos darrers anys, hi ha almenys mig centenar de lletres que fan referencia directa al referèndum, tant en la seva fase prèvia com fruit de la repressió policial. Són temes escrits des de la indignació i el clam de justícia que abarquen tots els estils musicals, des de la cançó d’autor al rap i al mètal, passant pel folk i el pop. Algunes de les més destacades han estat les d’Obeses (Ens en sortirem) amb prop de 400 mil visualitzacions, Pepet i Marieta () amb 233 mil o Judit Neddermann (No volem més cops) amb 101 mil clics.

Agafant l’horitzó pel sí al referéndum. De totes les cançons processistes la que ha assolit major transcendència i popularitat ha estat, però, Agafant l’horitzó de Txarango. Va ser un tema composat a favor d’un sí transformador al referèndum de Catalunya en què també hi van participar Gemma Humet, Aspencat, Cesk Freixas, Les Kol·lontai (Montse Castellà, Sílvia Comes, Meritxell Gené i Ivette Nadal) i Ascensa Furore. El tema, inspirat en la tornada final de la cançó Article 1.1 de Cesk Freixas i en uns versos d'Ovidi Montllor, s’ha convertit en un autèntic himne al cap de dos anys i ha assolit una xifra rècord de més de 10 milions de visualitzacions. Es podria dir que aquesta cançó sí que va provocar una autèntica resposta popular impulsada des del món de la música.

50 anys de prohibició de L’estaca. La popularització d’una cançó convertida en himne es pot produir per molt factors, moltes vegades aliens a la mateixa voluntat del seu autor. És el cas de L’estaca de Lluís Llach que va començar a assolir la seva mitificació com a cançó protesta precisament quan la censura franquista va prohibir la seva interpretació en directe. Justament, la crònica musical i política de l’època relata que ara fa just mig segle de la primera prohibició de la seva interpretació en un recital del cantautor de Verges al Palau de la Música Catalana, el 13 de desembre de 1969, un fet va provocar que els músics la toquessin i fos tot el públic dempeus qui l’acabés cantant. La força i el convenciment de la gent va convertir la cançó en himne. I, precisament, en aquell concert, un dels primers espectadors que es va aixecar i la va corejar va ser Laura Almerich, que al cap de poc temps es va convertir en la guitarrista i amiga de l’ànima del propi Llach. 

 

Lluís Gendrau
Periodista i director editorial del Grup Enderrock, que publica Enderrock, 440Clàssica&Jazz, EDR-digital setmanal, Sons de la Mediterrània, Jaç i Anuari de la Música. Realitzador del programa Sona9 a Catalunya Ràdio i iCat.cat. A les xarxes: @lluis_gendrau/www.enderrock.cat.
02/03/2020

Com sonen les fotos?

03/02/2020

El renàixer de l'Alguer

06/01/2020

​​Què ens portarà el 2020?

10/12/2019

La Rosalia tres voltes Rebel

11/11/2019

Tsunami de terra i cultura

14/10/2019

Una resposta sonora a la sentència

17/09/2019

Un mercat cultural a la deriva

21/08/2019

La poesia de Rosalía

22/07/2019

Hi ha una bombolla de festivals?

24/06/2019

La Trinca per salvar la humanitat

Participació