El Govern lliura la Creu de Sant Jordi a 24 personalitats i nou entitats

| 22/04/2008 a les 09:08h
Arxivat a: Política
 
El Govern ha lliurat aquest dilluns a la tarda la Creu de Sant Jordi a 24 personalitats i nou entitats. Aquest guardó és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya.
La Creu de Sant Jordi s’atorga anualment des de 1981 a “aquelles persones i entitats que han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la tasca de defensa de la seva identitat i de restauració de la seva personalitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural”.
Aquesta notícia es va publicar originalment el 22/04/2008 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
 
L’acte l’ha obert el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. Seguidament, la secretària de Govern de la Generalitat, Laia Bonet, ha fet la lectura del Decret de concessió de les Creus i Plaques de Sant Jordi i ha anat dient el nom dels premiats que han rebut el guardó de mans del president Montilla. Finalment, l’escriptor i pedagog, Jaume Cela i Ollé, ha dit unes paraules en nom dels premiats. El president de la Generalitat, José Montilla, ha realitzat un discurs que ha tancat l’acte.
A l’acte, també hi ha assistit el vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i d’altres membres del Govern.
 
 
24 personalitats entitats han rebut la distinció aquest any
 
Acarín Tusell, Nolasc
(Barcelona, 1941) Doctor en medicina i especialista en neurologia i psiquiatria. Ha estat, entre altres càrrecs, secretari general de la Sociedad Española de Neurología (1976-78), cofundador de la Revista de Neurología (1972) i president de la Societat Catalana de Neurologia (1992-94).
Ha col·laborat en llibres col·lectius i és autor d’articles científics en diverses revistes mèdiques. També és autor, coautor o director, entre d’altres, dels llibres següents: Les miopaties (1982), Enfermedades vasculares del sistema nervioso central (1988), Marcadores biológicos y perspectivas terapéuticas en la enfermedad de Alzheimer (1989), Glosario de Neurología (1990), Cefalea (1997) i El Cerebro del rey (2001).
Ha estat redactor del Mapa Sanitari de Catalunya (1980), membre del Consell Assessor de Sanitat de Catalunya (2004) i vocal del consell català d'especialitats en ciències de la salut (2005).
Actualment, és cap de la Secció de Neurologia de l'Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, professor a la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i president de Mutual Mèdica.
 
 
Arenas i Mauri, Jaume
(Sant Sebastià,1925). Ha exercit des de mecànic ajustador, fins a Jutge de Pau. Entre les feines més destacades hi ha la posada en marxa, l’any 1949 de la primera impremta a Argentona. Entre 1952 i 1959 va ser membre de la Junta del Centre Parroquial. Fou el fundador, ,juntament amb Ernest Ferrer i Joaquim Gel, de la Junta local de la Creu Roja, des de 1973 fins 1979. Des de 1989 fins a l’etapa de la Volta Ciclista a Catalunya, ha estat soci fundador de la Volta Ciclista al Maresme. Va ser soci fundador de l’Associació Catalana en pro de la Justícia i, des de 1991 fins l’any 1997 fou membre directiu de la Junta de la que era Tresorer. Actualment, és Jutge de Pau d’Argentona des de 1985 i ha casat a 1.058 parelles.
 
Boris i Codeïna, Francina
(Girona, 1915) Locutora de ràdio. L'any 1933 entrà a formar part de l'equip de Ràdio Girona, des d’on fou traslladada, el 1934, a Ràdio Associació de Catalunya de Barcelona, on prestà els seus serveis fins el 1942 en què retornà a Girona.
En el decurs de la seva estada a Barcelona fou nomenada oficialment locutora de la Generalitat de Catalunya. Va crear el primer programa radiofònic de la postguerra en català, titulat Nostra dansa.
 
Cassú i Serra, Josep
(Bordils, 1941) És músic, compositor de sardanes i professor de música. Estudià al conservatori del Liceu de Barcelona. Va ser director de les cobles Els Montgrins, de Torroella de Montgrí i La Principal de la Bisbal. Actualment és director de la cobla La Flama de Farners, de Santa Coloma de Farners, tasca que complementa amb l’ensenyament al Conservatori de Música de Girona.
 
Cela i Ollé, Jaume
(Barcelona, 1949) Pedagog i escriptor. Actualment treballa al CEIP Escola Bellaterra, on comparteix les hores de classe amb la gestió de l'escola. És membre de l'Associació de Mestres Rosa Sensat i de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.
És autor de més d'una trentena de llibres adreçats al públic juvenil, i d'un bon nombre de llibres i publicacions diverses al voltant de l'educació. També ha escrit nombrosos articles en diaris i en revistes sobre educació i literatura infantil i juvenil.
 
Codina i Castillo, Francesc
(L’Hospitalet de Llobregat, 1944) Polític i expresident del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Ha estat diputat al Parlament de Catalunya pel grup de CiU entre els anys 1984 i 2000, amb responsabilitats relacionades amb els mitjans audiovisuals. També va formar part de diverses comissions i fou senador designat pel Parlament durant dues legislatures. 
Portaveu de CiU a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat entre 1983 i 1995, va ser director general de Serveis Socials de la Generalitat (1982-1984).
Va ser membre del Consell Assessor de RTVE a Catalunya (1986-1993) i membre del CAC des de la seva creació el 1997. Presidí aquest organisme entre els anys 2000 i 2005. També ha estat president de l’Agència de Qualitat d’Internet.
 
Dauder, Jordi
(Barcelona, 1938) Actor de teatre, cinema i televisió. Actor i director de doblatge. Va estudiar art dramàtic i història contemporània a Barcelona i a París.
Ha intervingut en obres de prestigi del teatre clàssic i contemporani, i en diverses pel·lícules d’èxit del cinema espanyol i també català. Protagonista d’un seguit de conegudes sèries televisives, ha ofert igualment recitals a l’entorn de l’obra de poetes molt valorats.
Va ser cofundador de la revista El viejo topo, i és autor de la novel·la El estupor
 
Estil·les Torrente, Montserrat
(Barcelona, 1931) Diplomada en Pedagogia Terapèutica. És terapeuta del llenguatge. L’any 1977 va fundar el Centre d’Estudi i Tractament de Dislèxia Montserrat Estil·les, el qual també dirigeix. També va impulsar i cofundar l’Associació Catalana de Dislèxia. És la pionera a Catalunya en l’estudi i tractament de la dislèxia. És Delegada a Catalunya de la National Dyslexia Research Foundation, EUA, membre docent de l’Acadèmia Orton-Gillingham, EUA i membre honorària de la British Dyslexia Research Foundation.
 
Fornesa, Ricard
(Barcelona, 1931). Llicenciat en Dret, Intendent Mercantil i Advocat de l’Estat (en excedència). Té nombroses condecoracions entre les quals destaquen la de Doctor Honoris Causa i Medalla d’Or per la Universitat Ramon Llull; Medalla d’Or de la Cambra de Barcelona; Medalla de l’Ordre del Mèrit (França) i Medalla Bernardo O’Higgins (Chile). Ha estat conseller de Lyonnaise des Eaux, Suez-Lyonnaise des Eaux, Catalana de Gas i de la Lyonnaise entre d’altres. Ha estat membre de la Comissió Gestora del Fondo de Garantía de Dipòsits en caixes d’Estalvis i del Consell d’Acció Empresarial de la CEOE. Va exercir durant un breu període de temps com a Delegat d’Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona i es va incorporar a “La Caixa” com a Secretari General l’any 1977 i responsable jurídic. L’any 1979 va ser nomenat President executiu d’aigües de Barcelona (AGBAR). Des del 1990 fins l’any 1993, va ser director general executiu i número dos de “La Caixa”. Posteriorment, ha estat Secretari del Consell d’Administració i també Voca, i l’any 2003 va ser nomenat President de “La Caixa” i va ocupar la presidència de la Fundació “la Caixa” i la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis, fins l’any 2007. Des de l’any 2007 presideix Criteria Caixacorp S.A..
 
Júdez Fageda, Joaquima
(Sant Quirze de Besora, 1934) És doctora en Psicologia, metgessa pediatra i psiquiatra. Ha destacat per la seva tasca en la detecció, tractament i ajuda a les persones amb disminucions psíquiques.
El 1967 fundà el Centre de Medicina Preventiva Escolar de Sabadell, el qual va dirigir fins al 1977. Posteriorment, posa en funcionament el Centre d’Estimulació Precoç, que atén a nens de fins a 6 anys amb problemes de retard mental i és un dels centre pioners a Catalunya. És també impulsora inicial en la integració dels infants amb deficiència mental a les escoles.
Actualment és presidenta de l’Associació Pro Disminuïts Psíquics de Sabadell i Comarca i membre activa de la fundació Catalana Tutelar de Discapacitats Mentals a Barcelona.
 
Lledó Cunill, Eulàlia
És doctora en Filologia romànica. Actualment és professora de secundària a Barcelona i col·laboradora de la Universitat Rovira i Virgili. Des de fa temps es dedica a la investigació dels biaixos sexistes i androcèntrics de la literatura i de la llengua, i ha publicat diversos llibres i articles sobre aquest tema.
Ha elaborat diverses recomanacions per evitar els usos sexistes i androcèntrics de la llengua i ha col·laborat en la revisió del Diccionari General de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans i en la revisió del Diccionario de la Lengua Española de la Real Academia (aquest últim conjuntament amb Mª Ángeles Calero i Esther Forgas).
 
Lloret, Antoni
(Barcelona,1935) És Doctor en Ciències Físiques (Universitat de Barcelona, 1963), "Docteur és-Sciences Physiques" (Université de París, 1964), Membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans.
Autor de nombrosos treballs de recerca en els camps de la Física Experimental Nucleònica i Subnucleònica, de la Síntesi de Nous Semiconductors per a l'Optoelectrònica. Pioner de la Conversió Fotovoltaica de l'Energia Solar integrada en els edificis.
Responsable científic del primer prototipus mundial d'edifici amb mòduls multifuncionals termo-fotovoltaics i transparents connectats a la xarxa elèctrica: la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró.
En la actualitat és director de Recerca del Centre National de la Recherche Scientifique de Tolosa, Director del Groupement Euroregional des Systémes Photovoltaóques (GESP), Midi- Pyrénées, Languedoc-Roussillon, Catalunya, i membre del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat de Barcelona.
 
Maleras, Anna
(Barcelona, 1940) Professora titulada per l'Institut del Teatre de Barcelona, fundà la seva pròpia escola, l'Estudi Anna Maleras,l'any 1967. Ha estat pionera de la Dansa Moderna i Jazz a Catalunya. Creà l'any 1972 el “Grup Estudi Anna Maleras” dissolt l'any 1989. Membre del Consell de la Dansa del Ministeri de Cultura. Des de l'any 1997 fins el 2004 formà part del jurat dels Premis Nacionals de Catalunya. Al llarg d'aquest anys, ha obtingut diferents reconeixements a la seva trajectòria com a pionera de la dansa a tot l'estat espanyol, entre els quals destaquen: Premi Nacional de Dansa, lliurat per la Generalitat de Catalunya, 1988; Medalla d'Argent al “Mérito a las Bellas Artes” del Ministeri de Cultura, 1996 i Premi Nacional de l'ensenyament de les Arts, 1999, en l'especialitat de dansa Contemporània.
 
Massons, Dr. Josep Maria
(Valls,1913). Cirurgià de gran vàlua que començà demostrant-la al servei del cos de sanitat de les tropes republicanes en la guerra del 36. Divulgador de la deontologia mèdica (1948-1988). Destacat en la seva activitat professional, investigadora, pedagògica en la universitat, cívica en defensa de la cultura catalana, social i acadèmica des de la Societat Catalana d’Història de la Medicina i de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
 
Piquet i Miquel, Enric
(Barcelona,1928) Des del 1945 i fins el 1960, va ser jugador del CE Laietà, club degà del bàsquet espanyol. A partir de 1953, es converteix també en directiu d'aquesta entitat històrica, i al 1973 s'incorpora a la Junta Directiva de la Federació Catalana de Basquetbol i n’assumeix la Presidència el 1984. També ha estat membre del Consell Social de la Llengua Catalana, membre de l'Assemblea i de la Comissió Delegada de la Federació Espanyola de Bàsquet, president de la Fundació del Bàsquet Català i membre de la Junta Consultiva de l'Agrupació Mútua del Comerç i de la Indústria.
Enric Piquet ha portat a terme totes les tasques esmentades sempre dins el més pur amateurisme, combinant-les amb la tasca professional com a Director Comercial i Apoderat d'una de les empreses tèxtils més importants d'Espanya, tasca de la que ara és jubilat.
 
Peix i Massip, Jordi
(Barcelona, 1944) Va estudiar a l’Escola d’Agricultura de Barcelona. Va ingressar al Departament d’Agricultura l’any 1978, ocupant diversos càrrecs com director general o assessor del conseller. Actualment ésvicepresident de la Fundació Banc dels Aliments.
 
Petit, Jordi
(Barcelona, 1954). Jordi Lozano González, conegut per tothom com Jordi Petit és un dels primers activistes LGBT a Espanya. Des de molt aviat va començar militant contra la dictadura de Franco i ja havia estat dues vegades a la presó quan va ingressar, l’any 1977, en el moviment gai, encara il·legal. Des de 1980 fins el 1986 va ser coordinador del Front d’alliberament Gai de Catalunya. L’any 1986 cofunda la Coordinadora d’iniciatives Gais que es convertirà, més tard, en al Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya que en va ser el secretari general fins l’any 1999 i de la qual, actualment, n’és el President Honorífic.
 
  
Pineda Erdozia, Empar
Dirigent feminista, pertanyent al corrent Las otras feministas. És autora del llibre Polémicas feministas (1985) en col·laboració amb Paloma Uría, i també d’Un feminismo que existe (2006) en col·laboració amb diverses autores. També ha intervingut en altres obres col·lectives sobre polítiques de gènere.
A nivell polític, durant la Transició, va ser dirigent destacada del Moviment Comunista de Catalunya (MCC), formació d’esquerra radical representada a l’Assemblea de Catalunya. 
 
Ros Hombravella, Jacint
(Barcelona, 1934). Llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. Ha estat ajudant d’economia política (1957-1959) i de política econòmica (1959-1963) del professor titular J.L. Sureda a la Universitat de Barcelona. També ha exercit com a professor contractat d’economia a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona (1964-1966); com a professor associat de Teoria econòmica a la Universitat Compultense de Madrid (1966-1968) i encarregat de la càtedra de Política econòmica a la Universitat de València (1969-1972). Ha estat catedràtic del Departament d’estructura i política econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-1985) i Catedràtic de Política econòmica del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona (1985-2000). L’octubre de 2000 va ser nomenat Síndic de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, càrrec que ha exercit fins el 2007.
 
Sala, Mercè
(Barcelona, 1943). És doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials, presidenta del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) i presidenta del ConsellSocial de la Universitat Pompeu Fabra . Va ser regidora de l’Ajuntament deBarcelona durant 12 anys, presidenta de Renfedurant 5 anys, presidenta de la Fundació Politècnica de Catalunya durant 7 anys i Consellera Delegada de TEMOINSAdurant 8 anys. En aquesta darrera etapa ha estat consellera de Carrefour Espanya i membre del Consell Assessor d’Indra
 
Serra i Puigvert, Rosa
(Vic, 1944) Escultora. Pertany a la generació que va imposar una ruptura en l'escultura olotina. El seu descobriment de la figura tridimensional la va conduir a apropar-se a les realitzacions de Lluís Curós, el seu primer mestre.  Es va traslladar a Olot el 1952, on actualment treballa i resideix. Té obres a la via pública a Girona, Olot, Lleida, Barcelona, Lausana, Kuwait, Miami, Rio de Janeiro, Singapur... Recentment ha exposat al Japó, Montecarlo i Nova York. 
 
Sobrequés, Jaume
(Girona, 1943) Historiador i polític català. És catedràtic d'història de Catalunya. Des del 1969 ha estat conservador i director de l'Institut Municipal d'Història de Barcelona. També ha estat coordinador del pla de museus de l'ajuntament de Barcelona des de 1981 fins l’any 1987.
A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per la província de Girona per l'Entesa dels Catalans. El 1982 ingressà al Partit dels Socialistes de Catalunya i fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 i 1992. Del 1993 al 2000 fou membre de la junta directiva i del Futbol Club Barcelona. És membre de la junta directiva de l'Institut Català de Cooperació Iberoamericana. El 2000 fou nomenat director del Museu d'Història de Catalunya.
 
Socías Humbert, José Maria
(Barcelona, 1937). Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i diplomat en Administració d’empreses, va fer la seva carrera professional dins la Central Nacional Sindicalista de Barcelona. Fou el darrer alcalde de Barcelona abans de les primeres eleccions municipals democràtiques, substituint a Viola i Sauret, des del desembre del 1976 al gener de 1979. Hi introduí un estil obert i proper a la ciutadania, creant una entesa amb les associacions de veïns de les forces democràtiques. Del seu mandat en destaca la seva col·laboració amb Joan Antoni Solans, que va iniciar el procés de creació de noves places i parcs i la realització de nous centres cívics, així com la compra de terrenys per equipaments. El seu projecte urbà més destacable és una part del Raval, que s’està completant en l’actualitat. Quan va ser delegat provincial, entre d’altres càrrecs, va ser l’home de confiança de Martín Villa de Barcelona durant la transició i es va dedicar a desmuntar l’aparell polític i administratiu de l’ajuntament franquista. Des de l’any 1977 fins el 1979 va ser senador del rei Juan Carlos I.
 
Tarrés Campa, Anna
(Barcelona, 1967). És entrenadora de natació sincronitzada del Club Natació Kallipolis, i màxima responsable de la selecció espanyola de natació sincronitzada des de 1994. Als 12 anys, algú li va suggerir que podia provar amb la natació sincronitzada en el Club Kallipolis. Sis mesos després d’haver-se iniciat en la disciplina, Tarrés ja disputava el Campionat d’Espanya. Talentosa i innovadora, es va convertir en la millor espanyola d’un esport desconegut per aquests pagaments. Va acudir als Jocs Olímpics de Los Angeles 84 i al Mundial de 1986 i, el 1988, es va retirar, disposada a popularitzar la sincronitzada. El 1994, va entrar a col·laborar amb la selecció espanyola i, tres anys més tard, va prendre el comandament. Des de llavors, ha conquerit 13 medalles en Europeus i d’altres tantes en Campionats del Món i ha situat a Espanya entre les potències mundials, a un pas de Rússia, la gran dominadora.
 
 
Nou entitats han rebut també la Creu de Sant Jordi
 
Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya
Entitat que procura mantenir viu el record dels republicans executats pel franquisme al nostre país per raons polítiques i ideològiques. En reconeixement al seu treball per tal de rescatar aquestes persones de l’oblit i restituir-les la dignitat i l’honor. Aquesta tasca contribueix a enfortir els fonaments de la pau i la llibertat i a transmetre’n el sentit a les generacions més joves.
 
 
Ateneu Agrícola Noya (130è aniversari)
Entitat fundada l’any 1877. L’oportunitat que es presenta amb la celebració de la posada de la primera pedra, l’any 1908, ha de permetre redinamitzar l’entitat per tornar a ser un referent cultural, associatiu i esportiu de la vila i de la comarca. Això no seria possible sense que l’edifici de l’Ateneu amb la seva sala-teatre, cafè i altres instal·lacions estiguin en unes condicions favorables pel seu aprofitament.
 
Ateneu Igualadí de la classe obrera
Entitat fundada l’any 1863 per 13 obrers, amb el recolzament del Pare Marià, amb l’objectiu de formar un centre instructiu, de formació professional i posar la cultura a l’abast de tothom.
L’any 1939, marcat per la fi de la Guerra Civil i l’inici de la Dictadura Franquista, l’Ateneu passa a ser el Centro Nacional, fins l’any 1977, quan s’inicia el període de recuperació, gràcies a la voluntat del poble d’Igualada. Durant aquesta època l’Ateneu ha de fer front a una situació de rehabilitació, ja que les instal·lacions estan força deteriorades i hauran de vendre una part important del patrimoni de l’Ajuntament, concretament el camp del Xipreret, i llogar el teatre per poder pagar les obres de rehabilitació.
 
Consorci Hospitalari de Catalunya (25è aniversari)
El Consorci Hospitalari de Catalunya(CHC) és una associació voluntària dels hospitals comarcals i sense ànim de lucre, vinculats a les administracions locals, creada el 1983. En l'actualitat, CHC agrupa més de 60 centres i representa l'associacionisme sanitari que ha impulsat la renovació i modernització dels hospitals de les comarques catalanes. CHC, a més de prestar diferents serveis als associats, ha estat la seva veu i representació davant d'altres Administracions.
 
Federació Catalana de Tennis
Amb més de 100 anys d’història és una de les federacions esportives capdavanteres de les societats catalana. Compta amb els 250 clubs afiliats i més de 38.000 llicències a més de gestionar quatre instal·lacions esportives: Accentennis Barcelona Tennis Olímpic, Accentennis L’Hospitalet, Accentennis Sant Joan Despí i Accentennis Cornellà. La intensa activitat desenvolupada per la FCT durant els darrers anys l’ha consolidat com a entitat de referència al món de l’esport nacional i internacional. La seva tasca es pot resumir en cinc grans àrees: la promoció i difusió de l’esport del tennis; l’organització i el control de competició; la formació de jugadors i jugadores; la formació de tècnics i àrbitres i l’assessorament i defensa dels interessos dels clubs i dels esportistes. Més enllà d’haver escrit alguns dels moments més glorioses de l’esport català i espanyol del darrer segle, que han situat al tennis català com a una de les grans potències mundial d’aquest esport, el gran valor de la FCT són els més de 38 mil jugadors i jugadors amb llicència federativa de totes les edats, així com un nombre molt més alt d’aficionats que es calcula en més de 300 mil practicants només a Catalunya. La FCT contribueix a la difusió d’aquest esport com a instrument que promou els hàbits saludables entre petits i grans, i que afavoreix la interrelació personal i integració social.
 
Mútua d’Enginyers de Catalunya (50è aniversari))
Entitat fundada l’any 1958, com un instrument del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, per poder complir un dels seus manaments estatutaris, que és “organitzar i desenvolupar la previsió social entre els col·legiats”, en un moment en què la Seguretat Social no donava cobertura als titulats superiors d’enginyeria industrial, així com tampoc als arquitectes, advocats i metges.
 
Mútua de Terrassa
El 1900 un grup d’empresaris de l’Institut Industrial creen una societat d’assegurances per als accidents de treball, amb el nom de “El seguro tarrasense contra los accidentes de trabajo”. El seu objectiu era pal·liar les conseqüències dels accidents laborals, com a conseqüència de la complexitat de la maquinària i els processos laborals que es van derivar de la industrialització, mitjançant un subsidi econòmic, una prestació sanitària, rehabilitació i readaptació laboral.
 
Secretariat de l’Escola Rural
L’Escola Rural, fundada el 1970 és l’Escola de les tres “p”: petita, de poble i pública, és una Escola arrelada al territori, que dóna vida al municipi, que a vegades n’és el pal de paller i/o dinamitzadora d’una part de la vida que el poble genera, que aglutina activitats, persones i que és motiu de trobada. Un poble sense Escola és un poble solitari que desemboca, en la majoria de vegades, al seu abandonament per part dels seus habitants.
 
USP-Dexeus
USP Dexeus va ser inaugurat al 1935 amb el nom de Clínica Mater. Després de la Guerra Civil va reobrir les seves portes com a Clínica Dexeus fins que, el 1998, va ser adquirida pel Grup USP Hospitales i va passar a anomenar-se USP Institut Universitat Dexeus. La clínica, que va néixer com un centre ginecològic i obstètric, s’ha consolidat amb el pas del temps fins a esdevenir un centre integral de salut i polivalent que inclou totes les especialitats. Ha liderat alguns dels avenços mèdics més importants del nostre país. Ha estat un centre privat a Catalunya i, fins i tot a Espanya, ha tingut de manera tant decidida aquesta constant vocació d’oferir a la societat la possibilitat d’avançar en les millors tècniques i procediments mèdics. El 2007 ha representat un punt d’inflexió en la història de la clínica, ja que el passat més de juliol es va traslladar tota la activitat al nou edifici que acull, per fi en un sol espai, totes les especialitats, a més de la tecnologia més avançada. Es tracta d’un projecte que permetrà que el centre, que en l’actualitat és un dels pocs hospitals generals privats docents de l’estat espanyol, adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona per a la formació de residents MIR i postgraus universitats, es converteixi en un veritable “Hospital del Coneixement”, contribuint a que Barcelona continuï considerant-se la capital sanitària de la Mediterrània

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

VERGONYA!
David*, 22/04/2008 a les 10:56
+0
-0
donant creus de Sant Jordi a franquistes destacats embruteu el nom del guardó i menysteniu a les persones que sí són dignes de tenir-lo per haver defensat Catalunya i la seva cultura. N'estic fart del PSOE i de l'Esquerra de Carod-Puigcercós! QUE SE'N VAGIN!!
No m'ho puc creure
ganxet, 22/04/2008 a les 13:03
+0
-0
Que en Carod membre del Govern de la Generalitat, acabi donant un preuat guardo a un franquista, CAROD PLEGA JA, has enfonsat a ERC i acabaras amb Catalunya.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Elsa Artadi, durant un ple del Parlament
Elsa Artadi, durant un ple del Parlament | Adrià Costa
Oriol March | 17 comentaris
La portaveu adjunta de Junts per Catalunya, que des de la campanya apareixia en les travesses per substituir Puigdemont, rep l'aval públic de Jordi Sànchez | ERC no posarà problemes si la plataforma del president, que es reuneix dissabte a Berlín, la proposa per a la investidura efectiva
A través d'una carta, argumenta que es tracta d'un cas que està sent investigat per la justícia | La comissió d'investigació ha estat demanada per Cs, PSC, comuns i PP
Els nois denuncien que malgrat tenir el nas trencat i un trau al cap, els agents no els van dur al metge fins al cap de quatre hores de ser detinguts
Treballadors d'una fàbrica de joguines a Ibi en el procés de fabricació d'un cotxet infantil.
Treballadors d'una fàbrica de joguines a Ibi en el procés de fabricació d'un cotxet infantil. | ACN
L'augment del terra salarial pactat per PSOE i Podem té un impacte molt major a Extremadura, les Canàries o Múrcia que als territoris on el cost de la vida és més elevat
Carretera tallada, durant la vaga general del 8 de novembre
Carretera tallada, durant la vaga general del 8 de novembre | Josep Maria Montaner
El CEO desgrana que el territori que més va sortir al carrer el 2017 va ser el de Lleida, seguit del de Barcelona, i detecta més de 300.000 catalans que admetrien haver comès "activitats il·legals de protesta"