Compte, que Erasmus parlà català

| 16/01/2008 a les 15:03h
Arxivat a: Política
 
Professors de català d'universitats estrangeres demanen que 's'aclareixi' als estudiants d'Erasmus que a Catalunya les classes s'imparteixen en llengua catalana. Adverteixen de la 'desorientació' dels alumnes forans i en culpen les universitats catalanes per la 'manca d'un criteri clar' sobre si els professors canvien al castellà o no quan el curs el segueixen estudiants estrangers. 'Haurien d'obligar el personal docent a fer les classes en la llengua pròpia de la universitat', reclama Maria Dasca, lectora de català del Centre d'Études Catalanes de la Sorbonne París IV, en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies. A la foto, Maria Dasca, Marc Audi i Denise Boyer, al Centre d´Études Catalanes de la Sorbonne, al Marais de París. (Foto: Albert Segura).
Aquesta notícia es va publicar originalment el 16/01/2008 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
 
El doctor Tilbert Stegmann, de la Universitat Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt am Main, defensa que 'quan un alumne estranger demana que es canviï al castellà, el que cal és demanar-li amablement que intenti seguir la classe fins al final, que faci l'esforç'. 'Se li ha de dir: vostè segueixi amb paciència la classe en català i després en parlem fent un cafè', explica Stegmann, també en declaracions a l'ACN.
 
Joan Carles Ferrer, lector de la Vrij Universiteit Brussel flamenca, reivindica que es doni 'un missatge clar als estudiants perquè coneguin on van i quina realitat es trobaran' i sàpiguen 'si cal aprendre català o no'. Ferrer atribueix la 'manca d'un criteri clar' de les universitats catalanes a 'una certa por de perdre estudiants' si s'obliga a aprendre català.
 
'Però no crec que aquest sigui el problema, m'he trobat estudiants que han estat a Catalunya i que realment han pogut aprendre les dues llengües, el català i el castellà', assegura Ferrer, l'únic lector de català que hi ha en una universitat belga. 'Cal donar un missatge clar als estudiants, que sàpiguen on van i quina realitat es trobaran, els lectors sols no podem canviar la situació, que és la mateixa que pateix el país, d'una certa indefinició, de cap a on es va', lamenta Ferrer. 'Cal que els catalans es creguin que el català és la llengua del país, i acabar amb aquest sentiment d'inferioritat que no és només un problema de les universitats, sinó de Catalunya en general', afegeix.
 
'Està bé que vinguin de fora, però la llengua habitual ha de ser el català'
 
Josep Lluís González, cap del departament de Llengües Modernes de l'Eton College, al Regne Unit, defensa que 'per als estudiants de fora, la llengua normal també ha de ser el català', al marge que 'després es puguin oferir pràctiques en espanyol'. 'Està bé que vinguin de fora i que optin per Barcelona per estudiar l'espanyol, però la llengua habitual ha de ser el català; l'ideal és el català com a llengua habitual i després donar la opció de l'espanyol', defensa González.
 
'Seran en català o en castellà, les classes? Això no ho tenen clar i jo sovint els dic que serà en català, perquè segueixin estudiant, però sé que no sempre és del tot necessari', critica Marc Audi, lector de la Sorbonne. 'Clarificar les coses seria útil, però perquè això quedi clar en tots els estaments universitaris caldrà fer molta feina', adverteix. El Centre d'Études Catalanes de la Sorbonne és un dels centres universitaris estrangers amb més estudiants de català matriculats del món –uns 120, el primer curs– i funciona des de 1977.
 
La seva directora, Denise Boyer, alerta que molts alumnes 'es troben completament desconcertats quan arriben a Catalunya i s'adonen que una part o, fins i tot, la totalitat de les classes són el català'. Boyer troba 'evident' la necessitat d'evitar 'aquesta sorpresa' amb 'informació i claredat'. Dasca, que hi imparteix classes, amb Audi i Boyer, manté que aquest 'és un problema de definició de les mateixes universitats: la Universitat de Barcelona (UB), per exemple, té com a llengua oficial la catalana, amb la qual cosa la presència del català hauria de ser molt més elevada del que és'.
 
Si la llengua catalana fos considerada un problema per als alumnes d'Erasmus, la UB no seria un dels centres europeus amb més estudiants estrangers, apunta Stegmann. El responsable de la Biblioteca Catalana de la Universitat Johann Wolfgang Goethe considera que el fet que molts alumnes forans es considerin legitimats a exigir el castellà a les universitats catalanes amb l'argument que han anat a estudiar a Espanya és 'una falsa argumentació', ja que a Catalunya les dues llengües estan equiparades legalment i afegeix que 'tots aquests problemes no s'haurien de plantejar en termes d'agressivitat, sinó en termes de solidaritat i d'interès multilingüe'.
 
La veu més autoritzada en matèria de catalanística a Alemanya assegura que molts dels seus col·legues canvien al castellà perquè 'pensen que no volen ser maleducats'. 'Vull que l'estudiant segueixi el meu curs, de manera que li faig una concessió, sóc un desertor de la meva llengua, em passo a l'espanyola perquè vull que l'estudiant comprengui', explica Stegmann. En canvi, afegeix, el que haurien de fer és 'pensar que si parlen en català a l'estudiant li fan un favor per a que ell tingui la possibilitat d'aprendre una llengua més, és a dir, eixamplar les seves competències lingüístiques'.
 
Stegmann aposta per 'augmentar la curiositat dels estudiants pel fet plurilingüe i fer-los veure que el seu cervell i les seves neurones funcionaran millor com més llengües sàpiguen'. Per evitar aquesta desinformació dels estudiants d'Erasmus quan arriben a Catalunya, el professor Stegmann proposa impartir-los 'crash-courses' de cultura sobre el país tot just hi arriben.
 
Català en 147 universitats estrangeres i en només 11 d'espanyoles
 
La llengua catalana es pot estudiar en 147 universitats estrangeres dels cinc continents. A Alemanya s'imparteix en 26 universitats, al Regne Unit en 23, als Estats Units en 19, a Itàlia en 18 i a França en 16, mentre que a la resta de l'estat espanyol només són 11 les universitats espanyoles que ofereixen classes en català, segons dades de l'Institut Ramon Llull. Melcion Mateu, poeta i lector de català a la Universitat de Nova York critica que 'a l'Espanya monolingüe històricament hi ha hagut una gran ignorància, i fins i tot cert menyspreu, respecte a les altres llengües de l'estat'. 'Amb l'arribada de la democràcia no es va fer una veritable campanya per tornar-les al lloc de prestigi que se'ls havia usurpat, el ministre d'educació de torn reforma el pla educatiu i proposa més hores de castellà per a tothom', lamenta.
 
Mateu afirma, també en una entrevista a l'ACN, que 'encara no ha arribat el valent o la valenta que proposi que als instituts de secundària s'estudiï almenys un any de literatura espanyola en llengua no castellana (es podria fins i tot triar entre la basca, la catalana o la gallega): si això es fes, a mig termini, la convivència en un estat pluricultural seria més fàcil per a tothom'. Stegmann coincideix amb Mateu en denunciar la 'manca de respecte pel català' que suposa que sigui més fàcil estudiar-lo a l'estranger que a la resta de l'estat espanyol. I Audi ho considera 'grotesc' i explica que 'com més s'allunya un de l'estat espanyol el català més és una llengua romànica com les altres'.
 
El català, a la resta de l'estat espanyol, només s'imparteix a la Universitat de Granada, a la d'Alcalà de Henares, a la Complutense de Madrid, a la UNED, a la de Múrcia, a la d'Oviedo, a la de Salamanca, a la de Santiago de Compostel·la, a la de Saragossa, a la de Vigo i a la del País Basc, sempre en dades de l'Institut Ramon Llull. A Europa, a més a més d'Alemanya, Regne Unit, Itàlia i França, el català s'imparteix a Àustria (en 2 universitats), Bèlgica (1), Croàcia (1), Estònia (1), Finlàndia (1), Holanda (1), Hongria (2), Irlanda (1), Noruega (1), Polònia (3), Portugal (2), Txèquia (3), Romania (2), Sèrbia (1), Suècia (2) i Suïssa (2). També es fan classes de català en universitats de Rússia (2), Camerun (1), Austràlia (1), Corea (1), Iran (1), Israel (1), Argentina (3), Xile (3), Mèxic (2) i Canadà (4), a més de les 19 dels Estats Units. A banda de les universitats, la llengua catalana també s'imparteix en 60 centres no universitaris d'arreu del món, com casals catalans, seus del Instituto Cervantes i escoles d'idiomes.
 
(Albert Segura / ACN)
En la redacció d'aquesta informació també han participat Oriol Serra (Berlín), Dani Postico (Londres) i Lara Bonilla (Nova York).

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

I no només Erasmus
Pau MP, 16/01/2008 a les 21:04
+0
-0
A la URV, a la Facultat de Lletres ens han portat i ja és el tercer any, xinesos, aquest any 70, no parlen ni entenen el català, i és més en són reacis. La URV fa pena.
Haurien de dur barretina
l'integrador , 17/01/2008 a les 13:35
+0
-0
Per tal de millorar l'integració d'aquests alumnes estrangers, haurien de dur obligatoriament barretina a classe!!!Visca Catalunya!
que va!
Anònim, 17/01/2008 a les 13:52
+0
-0
Vaig estar fent un curs sobre l'acollida lingüística, i la quantitat de recursos que disposen per a informar-se de la situació de les universitats catalanes i per a aprendre la llengua són impressionants.Només pel fet d'interesar-se en un intercanvi, als estudiants estrangers se'ls hi envia tota una serie de documentació cobrint tots aquests temes al seu país d'origen... Tant de bo altres països fessin el mateix amb nosaltres...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Elsa Artadi, durant un ple del Parlament
Elsa Artadi, durant un ple del Parlament | Adrià Costa
Oriol March | 17 comentaris
La portaveu adjunta de Junts per Catalunya, que des de la campanya apareixia en les travesses per substituir Puigdemont, rep l'aval públic de Jordi Sànchez | ERC no posarà problemes si la plataforma del president, que es reuneix dissabte a Berlín, la proposa per a la investidura efectiva
A través d'una carta, argumenta que es tracta d'un cas que està sent investigat per la justícia | La comissió d'investigació ha estat demanada per Cs, PSC, comuns i PP
Els nois denuncien que malgrat tenir el nas trencat i un trau al cap, els agents no els van dur al metge fins al cap de quatre hores de ser detinguts
Els presos polítics durant un acte d'Òmnium.
Els presos polítics durant un acte d'Òmnium. | ACN
Lluís Girona | 1 comentari
De Junqueras, que ha passat de refusar-los a avalar-los, fins a Cuixart, que sempre s'hi havia oposat: així ha evolucionat el posicionament dels condemnats sobre la mesura de gràcia
Encaixada de mans entre Sánchez i Junqueras al Congrés.
Encaixada de mans entre Sánchez i Junqueras al Congrés. | ACN
Lluís Girona | 2 comentaris
Sánchez ha anat modulant el missatge en funció del context i, després de les eleccions a Madrid, ha accelerat el gir favorable a la mesura de gràcia amb la connivència de sectors empresarials
Mapa sobre quins països es poden visitar.
Mapa sobre quins països es poden visitar.
Albert Vilanova | 2 comentaris
L'estabilització de la pandèmia i el bon temps permeten pensar en recuperar el turisme internacional
Pedro Sánchez, amb empresaris i autoritats polítiques, al Gran Teatre del Liceu
Pedro Sánchez, amb empresaris i autoritats polítiques, al Gran Teatre del Liceu | Europa Press
Joan Serra Carné | 7 comentaris
El president espanyol defineix el perdó als presos polítics com el primer pas per "restituir la convivència" mentre Aragonès ja treballa en el retorn a l'agenda de la negociació