Opinió

Dona, reivindica els teus orgasmes

«Per què el moment on entra en joc un major gaudí de la dona -la major part tenen el seu plaer molt centrat en el clítoris- es coneix com a preliminar i no es considera part de l'acte sexual pròpiament?»

per Aura Ruano, 13 d'agost de 2019 a les 20:00 |
El 8 d'agost es va celebrar el Dia Internacional de l'Orgasme Femení. Significatiu, no? Els dies mundials o internacionals no acostumen precisament a dedicar-se a aquelles causes que comporten opressió o patiment. A excepció de dies que han esdevingut comercials com el de la mare, el pare, l'amor, etc., clar està.

Aquest dia van ser moltes les companyes que van posar sobre la taula l'estigma que sempre ha acompanyat, i acompanya, el plaer sexual femení. La il·lustradora i realitzadora Lyona Ivanova, que aquest setembre treurà al mercat un llibre il·lustrat on, a través de la seva experiència personal, aborda la seva pròpia revolució sexual, va fer un post al seu compte d'Instagram que subscric fil per randa. I aquest ha fet que moltes dones, des de l'anonimat, hagin creat una comunitat d'apoderament sexual femení explicant les seves gràcies i desgràcies sexuals. Essencial trencar tabús, posar-ho sobre la taula i abordar-ho des de la sororitat.


No em va sobtar que un nombre considerable de noies confessés no haver tingut mai un orgasme -podeu passar pel seu perfil i veure-ho-. I, en cas d'haver-ne tingut, no haver-lo tingut mantenint relacions sexuals amb les seves parelles mascles. No podia ser d'una altra manera en una societat heteropatriarcal i fal·locèntrica on el paper de la dona en l'àmbit sexual s'ha basat ancestralment en la reproducció i en donar plaer a l'home. El plaer de la dona no entrava en el terreny de joc.

No parlem d'un pecat, que és com el catolicisme ha promogut la masturbació masculina, parlem del silenci; de la inexistència. Les dones no es toquen –no es tocaven- perquè no tenen accés al plaer propi: el seu plaer és donar plaer als homes. I en cas de no sentir plaer en les seves relacions sexuals amb homes? Fingir-lo! No sigui cas que algú s'ofengui.

Avui, afortunadament, el panorama ha començat a virar. Però encara queda molta feina per fer en un context on abunden els homes que han tingut com a escola de sexualitat la indústria pornogràfica. És a dir, persones del sexe masculí que han après que el plaer sexual gira entorn del seu fal·lus i el seu plaer. Els han fet creure, i ja els ha semblat bé, que la seva "vareta màgica" provoca uns orgasmes tan potents a les dones que aquestes han de fer cua a la porta de casa teva.

Pot haver-hi alguna que et digui que no ha obtingut plaer i et proposi introduir alguna nova pràctica, però, no cal patir; de tant en tant ja apareix alguna "frígida", "amargada" o "lesbiana" pel camí que no sap valorar els teus super poders. Ni pensem que és una dona apoderada que ha optat per gaudir i no fingir. La ciència-ficció ja l'abordarem un altre dia si de cas... Les dones han de caure rendides de plaer al peu dels mascles.


Perquè, i això cal dir-ho abans que algú pugui sentir ferida la seva masculinitat -ja em sabreu perdonar estimats haters, a les feministes de vegades se'ns escapen aquestes coses- sé que hi ha alguns que en les seves pràctiques sexuals incorporen els famosos preliminars. És a dir, són aquells que s'ho curren de debò i en comptes de passar a la penetració directa o a fotre-te-la a la boca sense ni preguntar, et fan el favor de practicar-te sexe oral i fer-te quatre petons i llepades. Alguns ho fan bé: no és això el que poso en dubte ara. Però, per què se li diu preliminars? Per què el moment on entra en joc un major gaudí de la dona -no perdem de vista que la major part de dones tenen el seu plaer molt centrat en el clítoris- es coneix com a preliminar i no es considera part de l'acte sexual pròpiament? A algú se li acut la resposta?

Cal, perquè totes tinguem relacions sexuals més satisfactòries, independentment de la major o menor traça dels nostres amants, que recorrem a la masturbació. Quan ens masturbem soles, en companyia, amb joguines o com a nosaltres ens agradi aprenem sobre el nostre plaer. Sabem com ens agrada: lloc, ritme, pressió, moment... i aquest coneixement el podem –de fet, hem- de compartir-lo amb els nostres companys -sempre que no siguin dels que es consideren deus; a aquests millor ni acostar-s'hi- i tenir millor sexe i millors orgasmes. Perquè està bé tenir-los sola, però el plaer acompanyades i aprentent(-nos) conjuntament a cercar el plaer no el podem menystenir.

Tenir orgasmes, com tot el personal, és polític. L'orgasme ens apodera, ens fa sentir més lliures, més segures, més poderoses, més felices... En el cas de les dones, no només sotmeses al silenci del seu plaer, sinó també a la tirania dels cànons de bellesa de l'entramat heteropatriarcal, el compromís del rol reproductiu d'agradar i satisfer l'altre, és de vital importància investigar i conèixer per tal de tenir orgasmes que ens apoderin.

El Dia Internacional de l'Orgasme Femení ha de deixar de ser un dia assenyalat al calendari per a passar a ser tots aquells dies que vulguem. Hem de tenir els millors orgasmes del món perquè no hi ha a la vida moment més apoderador, alliberador i feliç que un orgasme. Masturbació i comunicació juguen un paper essencial en aquest procés revolucionari.

 

Aura Ruano
Periodista hiperactivista; acadèmica; docent; princesa republicana de la comunicació digital; melòmana addicta als llibres; arregladora nocturna del món. Tres voltes rebel! A Twitter: @auraruano.
13/08/2019

Dona, reivindica els teus orgasmes

16/07/2019

Fi de cicle

18/06/2019

Tenim dret a estar tristos

30/05/2019

La precarietat mata

26/04/2019

Preses de primera i de segona

26/03/2019

La sororitat, la nostra millor arma

26/02/2019

Les vagues sí que serveixen

29/01/2019

Les represaliades, les antifeixistes

18/12/2018

Vull ser lliure

20/11/2018

​Necessitem una dona

Participació