Opinió

La correlació de la ratafia

«No és el mateix presentar-se a la Moncloa amb una ampolla de ratafia que amb una ciutadania en mode 1-O i 3-O»

per Albano Dante Fachin, 11 de juliol de 2018 a les 21:00 |
La reunió entre Pedro Sánchez i Quim Torra ha provocat reaccions de tota mena als diversos camps polítics. En primer lloc, i com era previsible, la dreta espanyola al complet (PP, Ciutadans, Vox i tot l'arc neo-franquista) ha reaccionat visceralment amb crits d'alerta sobre la ruptura d'Espanya. Al mig del camp, PSOE-Podemos-Comuns (i amb l'ajuda d'una part important dels mitjans de comunicació) adobant el discurs d'allò que al seu dia es va materialitzar en la proposta Parlem-Hablemos: el diàleg com a fi en si mateix amb l'esperança que mentre es produeix no calgui dir sí o no.

Autodeterminació sí o no? Nou Estatut, sí o no? Estat de les Autonomies sí o no? Ja ho veurem, però mentrestant el poder de la paraula diàleg serveix per guanyar temps. Finalment, al camp sobiranista ressorgeixen les tensions que arrossega des de l'1-O: fer República o no, pactar o no, eixamplar la base o no, esperar 10 anys o tirar pel dret. El cop del 155, la presó i la repressió manté el sobiranisme contra les cordes i, més enllà d'un Parlament amb majoria independentista i un president independentista, poca cosa més.


I en aquesta situació arriba la reunió entre Pedro Sánchez i Torra i tornen a saltar les espurnes al sobiranisme. Reunir-se per a què? Hi ha alguna cosa més a fer que "fer República"? Asseure's a negociar és un pas enrere? I la pregunta del milió: estem davant un retorn al "peix al cove"? El president està treballant per tornar a aquest escenari? Hi ha majoria parlamentària per tirar endavant un projecte d'aquest tipus?

Imaginem que no. Imaginem que la indecisió que veiem (o intuïm o interpretem) són només producte del desconcert del camp independentista. Imaginem que el president -encara que no tingui clar ni quan ni com- té intenció clara de seguir avançant cap a l'autodeterminació, la independència, la ruptura o el que sigui. Imaginem que té prou recolzament parlamentari o es veu capaç de construir-lo. És tot això suficient per evitar un nou "peix al cove"? No.

Per més convicció que tingui un president i un Parlament, si et presentes davant Pedro Sanchez i l'Estat sense la força de milions de persones, no hi ha res a fer, ni tan sols per aconseguir una sardineta escarransida . Caldrà veure si allò que s'ha repetit, un cop i un altre, el sobiranisme és "de baix a dalt".

Al final de l'anterior legislatura, en un racó de l'hemicicle, vaig fer una pregunta a una destacada membre de JxSí. Faltven molts pocs dies per l'1-O i la situació era tremendament tensa i volia saber quines eines teniem a mà. "Només ens queda la gent" em va contestar. Veurem què passa. El que està clar és que no és el mateix presentar-se a la Moncloa amb una ampolla de ratafia que amb una ciutadania en mode 1-O i 3-O. I com es recupera aquest esperit? Caldrà veure la potència dels CDR. Caldrà veure la potència d'Òmnium i l'ANC. I caldrà veure si el MHP i el Parlament volen reconnectar amb la gent movilitzada. Això és l'únic que pot fer tremolar el Règim del 78.

 

Participació