El coordinador de la xarxa de drogodependències de l'IAS, Jordi Costa, ha afirmat que existeix un repunt en les dades de consum d'aquesta substància. La manera de prendre-la però ha variat. Els consumidors ja no es punxen sinó que la fumen i, a priori, els efectes visibles en el consum són menors. No obstant això, la dependència a la substància i els efectes per a la salut són els mateixos que si fos injectada.
De les 1.710 persones que van demanar tractament a algun dels cinc CAS de la demarcació, un 17% -és a dir, 290- tenen problemes amb l'heroïna. Des dels centres han notat com el consum d'aquesta droga, molt popular als anys vuitanta, ha tornat a pujar i que ha canviat el perfil del consumidor. 'Fa anys era una droga que es relacionava amb la marginalitat i amb el mal aspecte físic dels consumidors però ara la prenen persones més normalitzades', explica Costa que afegeix que normalment són joves que ja consumeixen altres drogues, majoritàriament la cocaïna, i s'inicien també en el consum d'heroïna.
La principal via de tractament d'aquests pacients és a través de la metadona, que s'administra com a substitutiu de l'heroïna mentre el pacient es recupera. Per comprovar que el pacient no pren drogues, al CAS també se'ls fan anàlisis d'orina periòdicament per controlar-los. La teràpia de grup és també una de les eines que més s'usa per ajudar als pacients a sortir de les drogues. Actualment, hi ha unes 600 persones que setmanalment van a algun dels CAS gironins a recollir les dosis de metadona per continuar amb el seu tractament, que pot durar entre any i mig i dos anys i mig. El doctor Costa alerta però que el risc d'aquests pacients és que, un cop deixen l'heroïna, alguns comencen a consumir altres substàncies com l'alcohol o la cocaïna.
Per prevenir també les malalties infeccioses a través de les persones que prenen la droga punxada, el CAS també compta amb un programa d'intervanvi de xeringues, on els toxicòmans els porten les usades i ells els ofereixen material esterilitzat i sense usar.
L'alcohol, el principal problema
El perfil de les persones que reben tractament als diferents centres de la demarcació és, de mitjana, d'entre 25 i 35 anys, consumidor de diverses drogues alhora i durant el cap de setmana. Costa ha explicat que aquestes persones prenen, normalment, alcohol, cànnabis i cocaïna. El 80% dels pacients tractats durant el 2008 eren homes i el 20% dones. 'Des de fa uns anys, el perfil dels atesos cada vegada és de persones més joves que són policonsumidors', ha detallat Costa.
Durant el 2008, hi va haver un total de 1.710 primeres visites als cinc CAS de la demarcació. El 45% eren a causa d'addiccions d'alcohol, el 30% per cocaïna, el 17% per heroïna i el 5% per cànnabis. 'Cada dia durant el 2008 va arribar una persona nova per rebre tractament per l'addicció a la cocaïna', ha explicat el coordinador de la xarxa de drogodependències de l'IAS a Girona, Jordi Costa que reconeix que en els darrers set anys els casos d'atencions per addició a la cocaïna han passat del 20% al 35%.
'Quasi la meitat dels casos que tractem són per culpa d'una droga legal: l'alcohol', lamenta Costa que alerta que amb els problemes derivats de la crisi econòmica aquestes xifres poden augmentar, tant pel que fa a l'alcohol com el consum d'altres drogues. 'Encara no tenim dades però hem reforçat els equips assistencials com a mesura preventiva', explica. Durant el 2008, el 30% dels nous casos de persones ateses als CAS eren de persones a l'atur i el 20% tenien un contracte temporal.
El consum de cànnabis entres joves, estabilitzat
Les campanyes de prevenció que des de fa anys els serveis sanitaris fan als instituts sembla que estan donant els primers resultats. Així ho explica el doctor Costa que detalla que en les darreres enquestes han detectat com el consum de cànnabis entre els joves s'ha estabilitzat. 'Aquesta és una bona notícia perquè el consum de cànnabis havia anat a l'alça des del 1994, tot i que cal encara confirmar la tendència amb més dades', apunta Costa. Segons les enquestes realitzades a joves de 14 a 18 anys de tot Catalunya, si al 2006 el 26% dels joves reconeixien haver consumit aquesta substància en els darrers 30 dies, aquesta xifra baixa lleugerament a la darrera enquesta, feta al 2008.
En aquesta enquesta però més del 60% dels joves reconeixen haver pres alcohol en el darrer mes i el 31% també tabac. 'Hem de fer adonar els joves que la socialització no ha de passar per l'alcohol', reflexiona Costa que alerta que l'edat d'inici de consum cada vegada és més primerenca.
La xarxa d'atenció a les drogodependències
A la demarcació de Girona hi ha diversos Centres d'Atenció i Seguiment a les drogodependències (CAS). El primer que es va incorporar a la xarxa de salut mental i addiccions de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) va ser el Teresa Ferrer de Girona (2005) i després s'han obert els de l'Alt Empordà, el CAS Ripollès, el de la Selva Marítima i la Garrotxa. A més, també es va obrir el juny del 2007 la unitat de Patologia Dual del Santa Caterina de Salt, on s'ingressen persones que consumeixen drogues i que també tenen una altra patologia mental. Estan pendent d'obertura dos centres més a la Selva interior i al Baix Empordà.