El Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs presentat per les entitats contràries al parc eòlic marí de la Costa Brava. De fet, el recurs és contra els plans d'ordenació de l'espai marítim (POEM) aprovats amb un real decret pel govern espanyol, però té la mirada fixada en la zonificació del golf de Roses que permetria aixecar el parc eòlic flotant, que des de les entitats consideren “il·legal”.

Des de l'entitat Iaeden-Salvem l'Empordà i la plataforma No al macroparc eòlic assenyalen que aquest pas és molt important perquè “demostra que res està perdut”. Cal tenir en compte que el procés es troba en un estadi molt inicial i, per això, no s'han demanat mesures cautelars, ja que la justícia les podria rebutjar.

El recurs argumenta que hi ha irregularitats en el procés d'aprovació, a més de vulneració del principi de cautela. En aquest aspecte, les entitats alerten que els aerogeneradors que es volen instal·lar son flotants i no pas fixes a diferència d'altres zones on també n'hi ha, com Dinamarca. Això suposa un risc perquè només hi ha un cas on s'aplica aquesta tecnologia –Portugal– i, asseguren els ecologistes, que les espècies de peixos han començat a migrar arran de la instal·lació d'aquest tipus de molins.

Un altre dels arguments que fan servir els contraris al parc eòlic és que s'infringeix la integritat de la Xarxa Natura 2000 i consideren que hi ha una falta de motivació en les zonificacions que estableix el POEM.
 

El Govern insisteix que cal estudiar-ne els impactes

El PROENCAT és el document que estableix el full de ruta per tal que Catalunya estigui descarbonitzada el 2050. En l'horitzó d'aquesta dècada, xifra en 1.000 MW l'energia eòlica marina necessària per complir amb els objectius.

Tot i això, el Govern manté una posició cautelosa respecte al parc eòlic marí de la Costa Brava. Aquest mateix dimarts, la portaveu Patrícia Plaja ha destacat que es tracta d'una competència estatal i que la Generalitat en vol estudiar-ne l'impacte, a través d'una plataforma d'assajos.

També vol contribuir, juntament amb els ajuntaments, a definir els criteris de la subhasta pública que ha de decidir quins projecte dels sis presentats fins ara tira endavant. “Estem al costat del territori”, ha assenyalat Plaja que també ha recordat que s'ha aconseguit reduir la zona delimitada dels 1.000 a 250 quilòmetres quadrats.