1 de 10
Volcanologia

​On, quan i com seria una erupció volcànica a la Garrotxa?

Una investigació científica determina que la zona amb més probabilitats és entre Santa Pau i Olot

El volcà de La Palma, en erupció l'any passat | EP
per Pau Masó, Olot, Catalunya | 21 d'octubre de 2022 a les 10:22 |
Sempre ens han explicat que la Zona Volcànica de la Garrotxa està adormida. Això vol dir que hi ha probabilitats que pugui haver-hi una nova erupció. Cada vegada que se'ls hi pregunta, els experts ens recorden que tard o d'hora la comarca viurà un nou fenomen volcànic. Pot ser d'aquí a centenars o bé milers d'anys, però passarà.

Davant aquesta certesa, l'any 2015, un grup de vulcanòlegs, principalment catalans i garrotxins, van elaborar un estudi que determina el risc volcànic que té la Garrotxa. Els olotins Xavier de Bolós i Llorenç Planagumà, juntament amb Stefania Bartolini, Joan Martí i Elisabeth Riera van ser els autors del Hazard assessment at the Quaternary La Garrotxa Volcanic Field (Avaluació de perills al Camp Volcànic de la Garrotxa). A través de mètodes d'altres vulcanòlegs i sistemes ja establerts en el món científic de la geologia, els autors van determinar per primera vegada com i on es podria produir una erupció a la Garrotxa. Ho van fer a través de dades de camp, la temporalitat de les erupcions registrades a la comarca i una anàlisi espacial a través de la susceptibilitat i el comportament dels episodis anteriors.

On serà l'erupció?


L'estudi determina que la zona amb més probabilitats que aparegui una erupció a la Garrotxa és entre Olot i Santa Pau, concretament al voltant del volcà Croscat. Per determinar aquest punt, els vulcanòlegs utilitzen la ubicació de respiracions i fissures eruptives del passat, a més dels elements estructurals fractures i falles identificades per estudis geològics i geofísics anteriors. El resultat d'aquest encreuament de dades és el següent mapa:
 

La zona vermella és la més susceptible a l'aparició d'una erupció. La part blava és on hi ha menys risc. Foto: Bartolini, S., Bolós, X., Martí, J.


Quan serà l'erupció?


És la pregunta més difícil de respondre. Es pot arribar aproximar veient l'escala de temps en què han succeït les anteriors erupcions volcàniques de la Garrotxa. En una entrevista a NacióGarrotxa, un dels autors de l'estudi, Xavier de Bolós, explica que "cada deu o quinze mil anys hi ha una erupció a la comarca". L'última va ser la del Croscat fa més de 10.000 anys i, per tant, estaríem entrant al final d'aquest període d'impàs entre una erupció i una altra, tot i que estem parlant de milers d'anys.

A l'estudi del 2015, els investigadors utilitzen una fórmula científica per respondre la pregunta temporal. Aquesta fórmula fa servir el nombre d'erupcions que es tenen constància al llarg de la història (a la Garrotxa són unes 50), l'edat de l'última erupció (la del Croscat fa més d'11.500 anys) i l'edat de la primera erupció (el volcà de la Canya més de 250.000 anys). Amb aquesta fórmula, s'obté una taxa de recurrència mitjana a llarg termini d'esdeveniments volcànics a l'any. A la Garrotxa aquesta taxa és de 0,00077 esdeveniments volcànics per l'any. A més d'aquesta dada, a l'estudi també es diu que "el sistema volcànic de la Garrotxa és intermitent. Cada episodi eruptiu correspon a una reactivació intermitent del sistema de falla principal cada 5.000-20.000 anys".

Com serà l'erupció?


Per resoldre aquesta pregunta els experts s'agafen a l'última erupció que es coneix a la Garrotxa que és la del Croscat. A través d'ella determinen que una futura erupció que podria estar caracteritzada per un flux de lava que afectaria amb una probabilitat moderada- alta els municipis d'Olot i Girona.
 

Mapa de probabilitat de simulació del flux de lava que sortiria d'una futura erupció. Foto: Bartolini, S., Bolós, X., Martí, J.


Pel que fa al flux piroclàstic, és a dir aquelles colades formades de gasos i materials sòlids, podria tenir vuit quilòmetres de diàmetre i afectar una gran part del municipi d'Olot. Finalment, el núvol de cendra que generaria l'erupció, podria tenir vuit quilòmetres d'alçada i tenint en compte els vents de ponent i sud-oest que predominen a la zona volcànica, afectaria una gran part del nord-oest del camp volcànic, en direcció a Besalú i Banyoles.
 

Els diferents graus i zones d'afectació que tindria el núvol de cendra. Foto: Bartolini, S., Bolós, X., Martí, J.


De moment, aquesta és l'única aproximació científica que tenim per imaginar-nos on, quan i com seria una erupció a la Garrotxa. Un escenari que sabem que passarà en un futur llunyà. "La probabilitat d'erupció futura esdeveniments és baix, però no zero", s'afirma a les conclusions de l'estudi garrotxí. A més, s'assegura que la falta de dades i l'absència d'erupcions recents "han donat lloc a una falsa sensació de seguretat" i afavoreixen a pensar que "el perill volcànic és inexistent". Però, els autors de la investigació conclouen que "tots els indicadors geològics" apunten que casa nostra "està subjecta a les mateixes condicions geodinàmiques que van afavorir la iniciació i continuació del seu vulcanisme" i per això consideren que la Zona Volcànica de la Garrotxa pot arribar a ser "potencialment activa".

 

Participació