1 de 10
entrevista

Pau Vila: «L'infantilisme s'ha instal·lat en el 'mainstream' català»

L'economista de l'Institut Ostrom i empresari garrotxí és coautor d'un informe que critica la manca de facilitats per a l'activitat empresarial a Catalunya

Pau Vila | Adrià Costa
per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 18 d'octubre de 2022 a les 13:57 |
El 5 d'octubre passat, es va presentar a la seu de la Cecot, a Terrassa, l'informe Un país sense límits: anàlisi i recomanacions per a la facilitació de l'activitat empresarial a Catalunya, elaborat per l'Institut Ostrom per encàrrec de l'associació Catalunya sense límits. Martí Jiménez i Pau Vila en són els autors. L'estudi es mostra molt crític amb tot l'entramat de normatives que, segons els autors, obstaculitzen l'emprenedoria a Catalunya. 

Enginyer informàtic (Universitat Ramon Llull) i economista (UOC), Pau Vila treballa en una indústria manufacturera de Besalú (LC Paper) on explica que ha viscut en carn pròpia el que costa tirar endavant projectes empresarials ambiciosos a Catalunya. Ha publicat sobretot sobre política industrial, competitivitat i regulació dels mercats. Es defineix com un liberal clàssic.


- En el vostre informe denuncieu un excés de regulacions que escapcen l'activitat empresarial. Doni'ns algunes dades que siguin molt gràfiques.

- D'entrada, és cert que aquest informe neix d'una intuïció. Neix de la constatació que molts projectes empresarials resten encallats. L'oportú seria posar-hi números a aquesta intuïció i hem volgut anar a les dades. Molts d'aquests problemes tenen dues variables comunes: urbanisme i medi ambient. Quin és el percentatge de llicències urbanístiques que s'han sol·licitat, quines s'han concedit, quines s'han denegat i quin és el temps mitjà de resposta. El que passa és que aquestes dades no existeixen.


- Comencem malament.

- Clar. Una de les recomanacions de l'informe és que aquestes dades haurien d'existir. L'urbanisme està delegat als ajuntaments i medi ambient té un vessant d'ajuntament, una altra de consell comarcal, de diputacions. Els ajuntaments ja comuniquen dades a la Generalitat, com el padró. Amb els mecanismes de transferència de dades és tan fàcil com que l'ajuntament digui quina xifra d'empreses ha sol·licitat llicència d'obres i com es troba la tramitació. Amb això ja tindríem una fotografia de la situació i no la tenim. Ara, si fem una mirada més general, sí que hi ha estudis que constaten que la lentitud administrativa, en general, provoca una destrucció del PIB.

 
- Aleshores, com s'ho han fet per arribar a conclusions?


- L'informe fa una anàlisi més qualitativa que quantitativa i exposa els elements que ajudarien a millorar el clima empresarial. Si hi haguessin més dades, podríem fer més diagnòstic. Si els silencis administratius s'apliquessin als recursos, no només a les resolucions, tot aniria més àgil. Això sí: hi ha prou feed-back entre les patronals i les empreses com per conèixer que això és un problema. La mateixa Generalitat ho ha detectat i ha posat fil a l'agulla. Amb la consellera Chacón engega la llei de facilitació econòmica, que requereix un decret de desplegament que s'ha aprovat fa poques setmanes. El problema hi és. 
 
"Qui vol obrir un bar no sol tenir problemes, aquests venen amb projectes de grans dimensions"
  
- En l'informe diuen que Catalunya és la dissetena comunitat de l'estat on és més difícil crear una empresa.

- Correcte. És una dada de l'informe Doing Business del Banc Mundial. Però una cosa són els tràmits ordinaris, que és on Catalunya no és la més àgil. Però val a dir que a aquest aspecte no li donem una importància excessiva. A l'informe ens adonem que els problemes greus són els factors extraordinaris. No és tant que si volem muntar un restaurant, necessitem un temps determinat, sinó el que passa si cal un canvi de planejament urbanístic. Aleshores entrem en un territori desconegut. Per això és tan difícil de quantificar. Cap empresa deixarà de venir a Catalunya pel fet que uns tràmits durin uns mesos en lloc d'uns dies. L'entrebanc ve quan una gran indústria necessita una connexió d'aigua o electricitat, una planificació de l'espai urbanístic. 
 

Pau Vila. Foto: Adrià Costa


- On es troba el forat negre?

- La clau és la dimensió. La persona que vol obrir una botiga o un bar no sol tenir problemes. Quan un projecte salta de les costures del tràmit habitual comencen els problemes. Si cal un espai de 25 hectàrees és molt probable que calgui un canvi de planejament urbanístic, que les comeses de llum estiguin en una línia de baixa o mitja tensió, que tingui una afectació ambiental per la pròpia dimensió del projecte. Quan parlem de grans projectes de renovables fins i tot involucra la conselleria de Cultura, que ha d'emetre un certificat conforme no hi ha restes arqueològiques. La pedra a la sabata és la dimensió.    

- Però aquestes dificultats xoquen amb la idea d'un país amb una cultura empresarial robusta. No em digui que és més fàcil ser emprenedor a Múrcia o la Rioja.

- No, però sí que és veritat que en les dues darreres dècades a Catalunya hi ha hagut molta profusió reguladora. De fet, és la primera comunitat amb més pàgines als butlletins oficials. Hi ha més de 20.000 pàgines de butlletins oficials quan al País Basc són 6.000, i això que al País Basc té un règim foral. 

- També es pot entendre per la dimensió del país.

- El problema ve del concepte. I hi ha una cosa que s'ha de dir: les comunitats veïnes, l'Aragó i el País Valencià, ho han detectat i hi ha una mena de rumor que a Lleida hi ha indústries de la banda catalana de la Franja que quan s'han d'ampliar, salten a l'altre costat de la Franja. Ho fan perquè el terreny és més barat. Segurament, en part. Però el vessant regulador no és menor. L'empresa pública més gran de Noruega va presentar cinc projectes de parcs eòlics a Catalunya. Va estar molts mesos en tramitació, es van cansar d'esperar, van agrupar els parcs i el van presentar com un únic projecte a Madrid. Aquesta és la dinàmica. No és que la gent no aposti per Catalunya, sinó que inicia el tràmit i pel camí el projecte es perd.

"Més que amb Madrid, amb qui hem de ser competitius és amb València i Aragó"
  
- Madrid és un model?

- És molt diferent. D'entrada, no és una comunitat especialment industrial. Amb qui ens hem de mostrar competitius és amb els nostres veïns, bàsicament València i Aragó. Madrid és diferent. Qui vol establir-se a Madrid ja no s'ha fixat en Catalunya per una raó logística o comunicativa. No sol haver gran rivalitat en projectes de gran dimensió industrial. Una altra cosa és que un fons d'inversió que necessita un despatx, anirà a Madrid o a Andorra, o on sigui. Quan parlem de teixit productiu és diferent. 
 

Pau Vila durant l'entrevista a la cafeteria Laie. Foto: Adrià Costa


- No comparteixen l'obsessió per Madrid?

- L'informe no està plantejat en termes competitius, sinó en termes que no hi hagi cap projecte i vol apostar per Catalunya i que no es pugui fer. Que un cop algú s'hagi fixat en Catalunya, no ens trobem que hagi de desistir perquè s'ha cansat d'esperar.

- Recentment, s'ha presentat el Pacte Nacional per a la Indústria. Pot ser un bon instrument per la facilitació empresarial?

- A veure, els pactes nacionals no deixen de tenir un punt de brindis al sol. Estan bé per marcar unes fites. Però el que preocupa és el pragmatisme del dia a dia. Observem una desconnexió entre l'àmbit de la Generalitat i els municipis. La Generalitat ha fet un esforç amb la finestreta única, però té poca incidència quan un ajuntament bloqueja un permís d'obres. El que pot fer el Govern és, si veu que hi ha un projecte aturat, aixecar el telèfon. 

- Quins serien els països model?

- És difícil fer política comparada en temes de facilitació econòmica. La legislació antiincendis, per exemple, no és igual a Catalunya que a Alemanya. La normativa urbanística danesa no té res a veure amb la catalana. Més aviat es tractaria de fer un marc raonable. Quin temps seria el raonable per fer avançar un projecte? I ens trobem amb projectes que esperen anys.

- Recorda un cas que considerin especialment sorprenent?

- Home, en l'empresa on treballo, hem tingut un projecte de parc fotovoltaic en tràmit durant set anys. Vam demanar-ho en teulades i l'arquitecte municipal s'hi va negar per l'impacte visual. Vam demanar el terreny del costat i va estar molts anys en tramitació perquè segons la llei antiga havia de ser un terreny adjacent, i en el nostre cas ens separaven 90 metres que corresponien a una autovia. Agricultura ens ho va tombar perquè ens deia que era un terreny potencialment agrícola. Quan nosaltres som els llogaters i no plantarem cols perquè som una indústria. La llei tampoc diu que no pot haver-hi un parc fotovoltaic en un terreny potencialment agrícola. Un problema és la manca de previsibilitat. Si arriba un projecte nou i hi ha molts dubtes de previsibilitat, el projecte es complica. El president de la patronal de molins eòlics explica que en alguns consells comarcals els demanen una  maqueta i altres un plànol. Això és una manca de previsibilitat.   
 

Pau Vila: "La Generalitat ha fet bona feina amb la finestreta única i el silenci administratiu". Foto: Adrià Costa


- En aquests entrebancs, creu que hi ha també un factor ideològic?

- Penso que hi ha una mancança en pensar en les implicacions que té aquesta situació. Detectem que a l'administració hi ha una cultura de creure que les coses es faran quan sigui. Un exemple és el que ha passat amb la L9. S'havia de fer el 2005, i si no, doncs el 2010, i si no el 2020 o el 2050. Ja es farà. Això en el sector privat no és així perquè els projectes neixen d'un context. Aquesta mentalitat de L9 del metro fa que hi ha entre funcionaris, sobretot d'estaments inferiors, que perden de vista les conseqüències de no resoldre això amb agilitat. 

"L'Institut Ostrom és liberal i Margaret Thatcher era una política de caire liberal"
  
- Fet el diagnòstic, digui'ns alguna de les mesures estrella que proposen?

- Una és la de disposar de dades per saber en quin municipi o consell comarcal hi ha un problema. Municipis, consells comarcals i diputacions estan comunicant dades a l'Idescat i hem d'incorporar les dades sobre tramitació de projectes. La Generalitat ha fet bona feina amb la finestreta única i silenci administratiu, que vol dir que els tràmits tinguin una duració previsible i si expiren, sigui a favor del promotor. Però caldria anar més enllà perquè el que passa és que això s'aplica en la primera resolució, però no en el recurs, i hem de fer que s'apliqui en tot el procés. També s'ha d'apostar per la previsibilitat. Ho hem vist en el debat sobre l'ampliació del Prat. Si no s'ha de fer, no la fem. Però aquesta permanent provisionalitat no ajuda.          
 
- Esmentava ara el Prat. Creu que el país està perdent oportunitats?

- El problema de fons és que s'ha instal·lat un cert infantilisme en l'aspecte de fer coses. Tot projecte, tota indústria, té uns costos i uns beneficis, i les societats madures els quantifica. A Catalunya això ho hem oblidat i quan un projecte té un cost, ja no es pot fer. Ens ha passat amb les renovables. Renovables, sí, però així no. Amb aquest plantejament, no tindríem presons ni carreteres ni res. Hi ha pantans que han ofegat pobles sencers. Ara això seria impensable. 

- I on s'ha instal·lat l'infantilisme? 

- En la presa de decisions. És cert que Catalunya no és l'únic lloc del món on hi ha oposició als diversos projectes industrials o energètics. En qualsevol lloc del món, quan es vol muntar un projecte energètic, hi ha algú que hi està en contra. El que és una especificitat de Catalunya és que aquests moviments es contagien i s'han instal·lat en el mainstream.   
 

Pau Vila: "A Catalunya tenim un gran malentès sobre el liberalisme". Foto: Adrià Costa


- Què és l'associació Catalunya sense límits?

- És el think tank que ens ha encarregat l'informe. El seu radi d'acció és més entorn del poder fer coses, és a dir, antiimmobilisme i anticultura del no a tot. En aquest aspecte estan alineats amb Ostrom. 

- Hi ha alguna figura coneguda?

- En Salvador Garcia Ruiz, però entre molts d'altres, tot i que ells mai volen cap mena de protagonisme. Volen fer de mecenes de projectes diversos, discretament.

- Vostè pertany a l'Institut Ostrom, un think tank que es defineix com a liberal. Què els separa del neoliberalisme?

- A Catalunya tenim un gran malentès en això. Si anem pel carrer i preguntem a la gent què és el liberalisme, la resposta no serà homologable a les que es donarien a la resta de societats avançades. El liberalisme clàssic normalment incomoda perquè defensa la llibertat Quan parlem de llibertats socials, solem estar més a prop de l'esquerra, i a Ostrom ens veiem defensant l'avortament lliure i els drets LGTBI. En canvi, en l'aspecte econòmic, coincidim més amb la dreta perquè l'esquerra sol defensar polítiques més regulades. Hi ha excepcions, perquè Vox, per exemple, sol fer propostes d'economia planificada. I el franquisme era el màxim exponent d'economia planificada. No existeix a Catalunya un partit liberal. Ciutadans s'hi proclama, però és evident que en la qüestió nacional el liberalisme sol defensar el dret d'autodeterminació. 

- Tornant a la pregunta, són liberals o neoliberals?

- Ens adscrivim al liberalisme clàssic, de la manera que s'entén en els països anglosaxons, de defensa de les llibertats socials i econòmiques. Ens hem perdut tant en els termes que cadascú ho digui com vulgui.

"No venerem Ayuso, però hi ha coses que ha fet que són positives"
  
- Però, per exemple, una Margaret Thatcher o un Ronald Reagan poden ser referents seus?

- Ells són equiparats en la literatura clàssica a la defensa del liberalisme clàssic. Però cada moment polític té les seves receptes. En aquell moment, Thatcher va ser una política de caire liberal.
 

Pau Vila: "A Ostrom li han encarregat informes molts actors polítics, entre ells Pere Aragonès". Foto: Adrià Costa


- Però en aspectes socials i en la relació amb els sindicats va mantenir una confrontació tal que un partit liberal continental no hagués fet. Al Regne Unit hi ha un Partit Liberal que va combatre Thatcher.

- Per això parlava de contextos històrics. Fa uns anys, ni el partit més progressista hagués defensat els drets LGTBI. 

- I Isabel Díaz Ayuso també és liberal?

- Nosaltres hem tingut moltes qüestions al voltant de la figura de Díaz Ayuso, basades en el fet cert que la Comunitat de Madrid ens va encarregar un informe.     

- Sobre què era?

- Formava part del llibre blanc sobre fiscalitat que el govern espanyol va encarregar a les comunitats autònomes. I Madrid va fer que l'opinió seva s'expressés a través de la consulta a diversos experts. A l'Institut Ostrom li han encarregat informes molts actors polítics, entre els quals Pere Aragonès quan era conseller d'Economia. El que no farem és donar opinió per encàrrec. Sobre Ayuso, creiem que la Comunitat de Madrid ha pres iniciatives positives. Per exemple, ha estat exemplar en anar substituint tots els punts on es requerien llicències per declaracions responsables. Que vol dir que si algú està molt convençut que el que fa està bé, que ho faci. Signa un document conforme ha llegit el que s'ha de fer i diu que ho compleix. A posteriori, vindrà una inspecció. Si incompleix, se'l multa o es reverteix el que ha fet. Això no vol dir que la d'Ayuso sigui una doctrina que venerem. Vol dir que hi ha coses que ha fet que hem elogiat. Com hem elogiat la llei de facilitació econòmica feta pel Govern que presideix ERC.   

- Hi ha exemples de polítiques que siguin alhora business friendly i progressistes en la preservació de l'estat del benestar?

- No han de ser aspectes contraris. De la mateixa manera que una persona pot ser favorable a ampliar l'aeroport i tenir sensibilitat ambiental. O amb les renovables. A Dinamarca tenen moltes renovables i no crec que es pugui dir que han trinxat el territori. Però els grisos costen molt d'entendre. 

 

Participació