1 de 10
MOSSOS

La inestabilitat es cronifica als Mossos: cinc comissaris en cap en cinc anys

El conseller Joan Ignasi Elena destitueix Josep Maria Estela deu mesos després de nomenar-lo per les diferències públiques amb les directrius d'Interior

Les diferències entre Interior i el comissari en cap dels Mossos han provocat la destitució d'Estela aquest dilluns | Núria Garrido
per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 17 d'octubre de 2022 a les 18:59 |
Els Mossos d'Esquadra fa anys que no aconsegueixen mantenir l'estabilitat. Des de la destitució del major, Josep Lluís Trapero, amb l'aplicació de l'article 155 l'octubre de 2017, hi ha hagut cinc comissaris en cap per dirigir la policia de Catalunya en cinc anys. El darrer, Josep Maria Estela, que ha tingut un mandat breu, similar als dels seus predecessors, i marcat per la polèmica. Una polèmica no tan provocada per l'acció policial sinó més aviat lligada a les desavinences internes entre el màxim responsable dels Mossos i el Departament d'Interior. Tot plegat ha desembocat en la destitució d'Estela aquest dilluns, només 300 dies després de ser nomenat, que cronifica la inestabilitat al cos.

Des d'Interior mantenen que la decisió era "necessària" i assumeixen que l'oposició i sectors del cos policial ho aprofitaran per desgastar el conseller. En les darreres hores, el PSC ha denunciat "interferències polítiques" en la destitució -a banda de demanar la compareixença d'Elena al Parlament- i sindicats dels Mossos han manifestat el suport al comissari en cap i han criticat la gestió de la situació per part d'Interior. La fulminació d'Estela s'ha precipitat en les darreres hores, però no ha estat improvisat: les diferències venien de lluny. Fonts d'Interior critiquen que el comissari en cap hagi plantejat un "pols" al conseller exigint el cessament del comissari Eduard Sallent, però la gota que ha fet vessar el got ha estat l'oposició d'Estela al nomenament de quatre noves comissàries.


El nom d'Estela se suma a la llarga llista de comissaris en cap que ha tingut el cos en els darrers temps. L'Estat va destituir Trapero l'any 2017 i el seu lloc el va ocupar el comissari Ferran López fins a l'any 2018. Amb el nou Govern, el conseller Miquel Buch va designar Miquel Esquius per dirigir la policia, però tampoc va durar gaire. El 2019, Buch va cessar Esquius i va designar Eduard Sallent com a màxim responsable del cos. Torra va destituir el titular d'Interior l'any 2020 i el seu lloc el va ocupar Miquel Sàmper, que va fer canvis a la cúpula dels Mossos i va restituir el major Trapero com a cap del cos després de l'absolució dels tribunals.


Canvis a la cúpula i acusacions de "purga"


El Departament d'Interior ha estat sempre controlat per CiU o Junts i no va ser fins a les eleccions de 2021 que ERC va decidir situar-hi un conseller del seu partit. El designat va ser Joan Ignasi Elena, i un dels reptes era reestructurar el cos de Mossos. Per aquesta nova etapa era imprescindible renovar lideratges i dinàmiques al cos, i tot just entrar al Departament el conseller ja va començar a pensar a rellevar Trapero. La decisió es va concretar el desembre de l'any passat. L'escollit per liderar la nova etapa dels Mossos va ser Josep Maria Estela, amb llarga trajectòria al cos i coneixedor del territori. "Era el candidat més sòlid", sostenen encara ara des d'Interior. 


El nomenament va anar acompanyat d'altres canvis significatius en posicions clau del cos, com l'intendent Toni Rodríguez, responsable de la comissaria general d'investigació criminal i encarregat d'investigar els casos de Miquel Buch o Laura Borràs. En els darrers dies, Rodríguez ha denunciat ingerències de Sallent en la investigació sobre Buch. Els canvis van ser criticats des de l'àmbit polític i mediàtic. Al Parlament, el PSC, per veu de qui va ser conseller d'Interior Ramon Espadaler, va parlar de "purga" i de polititzar el cos. "Purga va ser el 155", va dir Elena al Parlament. Des d'Interior sempre s'ha defensat que els canvis al cos s'han fet seguint criteris operatius.


Relacions trencades i caiguda d'Estela

 
En aquests deu mesos, les relacions s'han anat refredant fins a trencar-se, i aquest cap de setmana s'ha precipitat tot. Des d'Interior ja admetien diumenge el serial no s'allargaria. "En la situació actual, ha de dimitir", apuntaven. L'entorn del comissari, però, afirmava que esperaria el cessament i així ha estat. Els elements que han provocat la ruptura són principalment dos: el primer, el torcebraç que des d'Interior consideren que Estela ha plantejat al conseller. Al juliol, el comissari en cap dels Mossos va demanar la destitució de Sallent i poder escollir ell el seu equip. "Sallent és insubstituïble", va ser la resposta de la conselleria. Estela va saber en aquell moment que, en cas de dubte, Interior prioritzaria el seu número dos.

L'altre element clau que explica la destitució s'ha produït aquesta última setmana: l'oposició d'Estela al nomenament de quatre noves comissàries, en la línia expressada per la conselleria de "feminitzar" el cos. L'entorn del fins avui comissari en cap sostenia que la feminització dels Mossos s'havia de fer de manera més progressiva, adaptada als tempos del cos. Quan Estela ho va manifestar la setmana passada, la cúpula d'Interior va veure clar que havia de canviar el responsable dels Mossos. Les funcions les assumirà Sallent de manera interina, fins que es nomeni un nou comissari de cara al desembre, que podria sortir de la nova remesa de comissaris (i comissàries) nomenats la setmana passada.

Com queda el cos?


Fa temps que els Mossos demanen estabilitat i quedar al marge de la disputa partidista. El cas més evident va ser l'octubre de 2017 i l'aplicació de l'article 155, que va derivar en una causa judicial contra la cúpula del cos que va acabar en absolució de l'Audiència Nacional. Des d'aleshores, el cos no ha aconseguit aquesta continuïtat desitjada, tampoc ara amb l'arribada d'ERC a Interior. En les últimes hores, diversos sindicats policials han demanat "estabilitat" a la prefectura i s'han oposat a la fulminació d'Estela. Un dels arguments esgrimits aquestes darreres hores per l'entorn del comissari en cap sortint és que cal evitar posar en risc la "governança interna del cos".

Amb la destitució del comissari en cap, que segons Interior no s'ha adaptat en cap moment al càrrec, s'obren diversos escenaris amb la mirada posada al desembre, quan està previst aprovar un decret de reestructuració del cos per certificar el canvi als Mossos després de Trpaero. No està previst, però, nomenar ara un nou comissari en cap o que Sallent ocupi aquest lloc de manera oficial. Les funcions, això sí, les ostentarà el fins ara número dos en funcions, ja que és el nom de més rang dins de la prefectura. La cúpula del cos continuarà formada per Sallent, Rosa Bosch -intendent i una de les que ha promocionat a comissària- i Montserrat Escudé -inspectora i portaveu del cos-.

Estela ha enviat una carta als Mossos amb missatges que no són innocents i que es poden interpretar tant contra la cúpula d'Interior com pel seu número dos. Més enllà dels agraïments protocol·laris a la professionalitat dels agents, ha demanat als policies que el "soroll mediàtic i la mesquinesa" no els distregui de la seva feina, una tasca que han de fer amb vocació de servei públic i amb "màxima i radical neutralitat política".

Pere Ferrer aguanta


Si l'estabilitat és inexistent a la cúpula dels Mossos, és més evident entre els càrrecs polítics. ERC va assumir el Departament d'Interior el 2021 i Elena es va trobar una conselleria que històricament havia controlat CDC. El càrrec de responsable polític dels Mossos l'ostentava, des de 2019, el director general Pere Ferrer. Elena el va ratificar en el càrrec i les relacions són bones. Aquesta estabilitat, però, és relativament nova, si veiem l'evolució dels últims anys. Des de la sortida d'Albert Batlle el 2017, hi va haver dos directors generals fins a l'arribada de Ferrer el 2019. Van ser Pere Soler, destituït pel 155, i Andreu Joan Martínez, que va durar poc més d'un any.

 

Participació